Acadèmies Valencianes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Les acadèmies eren reunions, tertúlies, de poetes, personalitats de la noblea i gents de la cultura convocades per un noble en sa casa. Tractaven assunts diversos, especialment temes lliteraris i humanístics i en general es proponia un tema pera que els membres compongueren poesies sobre el mateix per a la pròxima reunió.

Bernardo Catalá de Valeriola, impulsor de l'Acadèmia dels Nocturns la descriu en les seues memòries en estes paraules.

‘en el més de setembre, 1591, nos juntarem uns quants cavallers i amichs i instituhirem una Acadèmia pera exerçitarnos en hobres i actes virtuosos.'Bernardo Guillem Catalá de Valeriola i Vives de Cañamás

Remontant-mos al mateix sigle XIV podríem trobar sense problemes referències a certàmens poètics en Valéncia. Aixina tenim referències d'un certamen poètic promogut per Jaime d'Aragó primer Cardenal de la diòcesis Valentina, en algun any entre 1388 i 1392.

“Actor de pats,/tot lausor e honor/deu esser dat a/vostra Magestat,/car null altre no/deu esser lausat/mes Vós tot sol,/qui ets Deu e Senyor./Els sant del zela b mout/gran melodia/lauzen Senyor,/vostra gran sensòria./Aant Deu, sant fòrum,/Sant Senyor immortal,/vós jutgerets tota/carn humanal!/Aycest Anyel sots/forma e blancor/e sens duptar/un Deu en trinitat./Ab els sants mots/és transsubstanciat/el veray pa en carn/de gran dolsor./Vertader Deu e veure hom,/e borda e que'l rebam trastuyt segramental/per sota que'ns leu/el pecat criminal!(“Cobles pel Preciors Cors de Jhesu Christ fetes per alguns hòmens de Valéncia”. Manuscrit de la Biblioteca de Carpentras a França)[1]

Centrant-nos en el sigle d'Or Valencià, podríem trobar els antecedents, la cort virreinal, en el Palau Real de Valéncia i el seu entorn, que varen ser el lloc ideal a on varen florir les cites culturals, es coneixien com “parlaments i/o colacions” Les figures més destacades serien Jaume Roig, en ‘Spill o Llibre dels dons', Roïç de Corella en ‘Parlament o colació que apres de sucar sdevench en casa de Berenguer Mercader entre alguns hòmens de stat de la Ciutat de Valéncia, els quals ordenaren els historials poesies següents, ço és, casen la sua en són elegant estil', Bernat Fenollar, en ‘El proces dels olives i disputa dels jóvens i dels vells', i ‘El somni' de Johan Johan.

Ya a finals del sigle XVI, a iniciativa del mencionat Catalá de Valeriola va sorgir la més coneguda de totes, l'Acadèmia dels Nocturns entre 1591 i 1594. Esta acadèmia fon la que va servir d'inspiració i model a totes les sorgides posteriorment en el sigle XVII tant a Valéncia com en atres llocs d'Espanya.

El sigle XVII fon un moment àlgit atenent al número d'acadèmies creades, si be poques poden conseguir l'alt nivell que es va conseguir durant els sigles anteriors. Segons el decà de la RACV, Vicente Luis Simó Santonja, les podem dividir en tres tipos, ordinàries, ocasionals i fictícies.[2]

Acadèmies Ordinàries[editar]

Acadèmies Ocasionals[editar]

Acadèmies Fictícies[editar]

Estes acadèmies no serien reals i únicament hi ha constància d'elles en obres lliteràries de distints autors, tenint la seua seu o àmbit d'actuació en Valéncia.

  • “El Prado de Valéncia”, de Gaspar Mercader.
  • “El subtil cordovés Pedro d'Urdemalas”, d'Alonso Jerónimo de Sales Barbadillo.
  • “Horta de Valéncia, proses i versos en les Acadèmies d'ella”, d'Alonso de Castillo Solórzano.

Notes[editar]