Acte administratiu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

L'acte administratiu, és el mig a través del que l'Administració pública complix l'objectiu de satisfer els interessos colectius o públics. És la formalisació de la voluntat administrativa, i deu ser dictat de conformitat en el principi de llegalitat.[1]

El tema de l'acte administratiu és de suma importància en el Dret públic, ya que el reconeiximent d'un acte com a administratiu implica sometre-ho a un règim especial que ho diferencia d'atres manifestacions estatals, per lo que és una matèria que ha segut molt discutida en la doctrina jurídica, sostinguent diferents definicions, segons siga el concepte que es tinga, en general, de la funció administrativa.

Definicions d'acte administratiu [2][editar]

Manifestació de la voluntat d'una autoritat en el seu eixercici de l'activitat administrativa que produïx efectes jurídics com crear, transmetre, modificar o extinguir drets i obligacions.

Elements[editar]

  • El subjecte: és l'orgue que, en representació de l'Estat fòrmula la declaració de la voluntat, per lo que dit orgue conta en una competència, la qual constituïx el conjunt de facultats que té el mateix.
  • La competència: és la cantitat de poder públic que té o adquirix l'orgue per a dictar un acte, per lo que no és una qualitat, sino una cantitat; per això es considera com la mesura de poder que pertany a cada orgue de dit acte.
  • La voluntat: és un impuls generalment psíquic, una acció en una intenció.

Concorren en la voluntat administrativa elements subjectius i objectius. Dita acció de l'acte Administratiu està composta per la voluntat subjectiva (voluntat a l'acte mateix) del funcionari i ademés, la voluntat objectiva del llegislador (voluntat sense saber de les circumstàncies particulars de cada cas.)

  • L'objecte: este, deu ser cert física i jurídicament possible; per lo que deu decidir sobre totes les peticions formulades, pero pot involucrar unes atres no propostes en prèvia audiència de l'interessat i sempre que això no afecte als drets adquirits.
  • El motiu: respon al perqué justificatiu. És la causa que respon al ¿per qué?

La motivació apareix quan en l'acte existix la possibilitat de la discrecionalitat per part del funcionari públic. Si un acte és discrecional deu motivar-se, pero si un acte és totalment reglat no seria necessària la motivació.

  • El mèrit: se li ha considerat com un element del acte administratiu, entés com l'adequació necessària de mijos per a conseguir els fins públics específics que l'acte administratiu de que es tracte tendix a aplegar.
  • La forma: és la materialisació de l'acte administratiu en sí, ademés és el modo d'expressió de la declaració ya formada. Per la forma de l'acte administratiu es convertix en físic i objectiu. En resum, la forma equival a la formació externa de l'acte.

Regulació per país[editar]

Espanya[editar]

Artícul principal → Acte administratiu (Espanya).

Els actes administratius de l'Administració Pública d'Espanya reben la seua regulació essencial en la Llei 30/1992, encara que en octubre de 2016 entrarà en vigor la nova Llei 39/2015 de Procediment Administratiu Comú.[3]

Concorde a la Constitució espanyola de 1978, els actes administratius són controlats per òrguens pertanyents al Poder Judicial, que integren la Jurisdicció Contenciós-Administrativa d'Espanya.

Referències[editar]

  1. «Acto administrativo - Derecho Administrativo». Facultad de Derecho. Consultat el 8 de octubre de 2012.
  2. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  3. Plantilla:Cita publicació