Agrupació musical

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Una agrupació, conjunt, ensamblage, banda o grup musical es referix a dos o més persones que, a través de la veu o d'instruments musicals, interpreten obres musicals pertanyents a diferents gèneros i estils.

Classes[editar]

Una agrupació, conjunt, ensamblage, banda o grup musical es referix a dos o més persones que, a través de la veu o d'instruments musicals, interpreten obres musicals pertanyents a diferents gèneros i estils. En cada gènero musical s'han anat conformant diferents normes o tradicions respecte al número de participants, tipo i cantitat d'instruments, i repertori d'obres musicals a eixecutar per estos grups:

  • En la música clàssica cal distinguir principalment entre estes:
    • El conjunt de cambra: menut grup d'instrumentistes, com poden ser els trios, quartets, quintets, sextets, septets i octets. Poden mesclar instruments musicals de diferents característiques, com lo són la família de cordes, la de vent i la de percussió, o utilisar els instruments d'una sola família. En trios, són típiques les combinacions de violí - flauta traversa - piano, violí - clarinet - piano, o violí - piano - violonchelo, mentres en quartets el més habitual és el quartet de corda.
    • L'orquesta: menuda orquesta d'entre 10 i 20 membres aproximadament. Ademés de per el seu tamany, es distinguix de l'orquesta simfònica en que cada músic toca una part única, i en que no hi ha un director. Solen estar formades principalment per instruments de corda més algun instrument d'un atre tipo (teclat, vent...).
    • L'orquesta simfònica o filharmònica: agrupació gran en la que normalment estan presents les tres famílies d'instruments (cordes, vents i percussió), acompanyades a voltes d'un soliste (piano, veu...) o d'un cor.
  • En bandes de música, ya siguen professionals, grups versatils, municipals, militars o d'un atre tipo, es conforma un conjunt de vent metal (trompetes, trombons, cornetes...), vent fusta (flautes, clarinets, oboes...), i percussió (tambors, bombos, plats...). Des de fa uns anys s'han incorporat atres instruments d'estes tres famílies com a tubes, bombardins, fliscornos, etc. Mencionar per últim el cas d'algunes bandes, com les simfòniques, que afigen també instruments de corda.
  • En grups de jazz, s'agrupen instruments solistes generalment de vent (un o més saxofons, trompetes, flautes fins i tot clarinets), instruments acòrdics (guitarra, piano o orgue), un instrument baix (baix elèctric o contrabaix), i un instrument rítmic percusiu (generalment la bateria). Quan és una formació en molts membres i conten en un director se'ls denomina orquestes de jazz o big bands.
  • En conjunts de pop/roc, normalment s'usen una o dos guitarres (les quals poden ser elèctriques o acústiques), baix elèctric, teclats de diferent índole com a sintetisadors, pianos electrònics o òrguens electrònics, i bateria o caixa de ritmes. Inclouen també vocaliste i coristes, que poden simultanejar eixa funció en la de tocar un instrument.
  • En música tradicional, les agrupacions poden ser vocals o instrumentals, i els instruments són els típics de la regió a la que pertany dita agrupació. No s'ampren instruments elèctrics, llevat que es tracte d'una formació de música folk (música folklòrica moderna).
  • Agrupació vocal: aquella formada exclusiva o principalment per veus. Existixen tant en l'àmbit de la música clàssica com de la popular, i poden ser des d'un simple quartet fins a un gran cor.

Pedagogia[editar]

Des del punt de vista "pedagògic", el treball d'ensamblage significa deprendre a tocar junt en atres músics, desenrollant la capacitat de "sentir", comprendre els diferents còdics establits, poder seguir les indicacions del director de l'ensamblage i demés.​

Bandes de música en el Regne de Valéncia[editar]

Banda de música de Rafelguaraf

En el Regne de Valéncia se coneix com a bandes de música aquelles agrupacions musicals, siguen municipals o no, que pertanyen a qualsevol població valenciana. És difícil trobar un poble valencià que no tinga la seua pròpia banda de música.

Les bandes de música foren declarades Be de Rellevància Local Immaterial per Orde 1/2011 de 12 de juliol, de la Conselleria de Turisme, Cultura i Deport. La protecció inclou les activitats que desenrollen en l'àmbit de la cultura musical valenciana les societats musicals a través de les bandes, cors associats, escoles de música per a la formació dels futurs integrants de les bandes i les orquestes de corda, que en el seu cas existixquen.

Les societats musicals participen en les festes patronals o unes atres que estan arraïlades en la cultura de la localitat on s'ubiquen, be siga en processons, passacarrers o concerts, en el seu uniforme corresponent i precedides dels estandarts tradicionals. Igualment la seua activitat es complementa en la participació en els certàmens organisats per la Generalitat Valenciana, diputacions, per la pròpia Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV), o atres entitats, aixina com pels tradicionals intercanvis entre bandes de dos municipis diferents. També formen part del ben protegit aquells elements físics que conformen l'història de les pròpies societats musicals, especialment els seus archius documentals i audiovisuals i els instruments musicals en actiu o fòra d'us.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]