Agustín Sancho

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Agustín Sancho
NomAgusti Sancho Agustina
MalnomAgustinet[1]
Nacionalitat[[Image:Flag of Spain.png |border|20px|Espanya]]
Club del debut1915

Plantilla:ArribaTablaMedalla Plantilla:PaísMedalla Plantilla:Medalla deportiva Plantilla:CompeticionDeMedalla Plantilla:MedallaPlata Plantilla:FinMedalla

Agusti Sancho Agustina, deportivament conegut com Sancho (Benlloch, Espanya, 18 de juliol de 1896 - Barcelona, Espanya, 25 d'agost de 1960), fon un fútbolista espanyol. Jugava com mig centre i desenrollà el major de la seua carrera en el FC Barcelona i, en menor mida, la UE Sants. Fon també integrant de la primera selecció espanyola de l'historia, la Furia Roja, que consegui la medalla de plata en els Jocs Olimpics d'Amberes de 1920.

Trayectoria[editar]

Com jugador[editar]

Encara que naixcut en Benlloch, en la Provincia de Castello, se crie en el barri de Sants de Barcelona. Ahi començà a jugar al fútbol, passant per varis equips locals, com el Gladiator, l'Internacional i el Centre d'Esports Sans.

El seu bon rendiment despertà l'interés dels principals clubs barceloneses i, encara que tenia un preacuerdo en el RCD Espanyol, finalment botà al FC Barcelona.[2] El 27 d'agost de 1916 jugà el primer partit en la seua nou club, un torneig en motiu de la Festa Major de Sants que li enfrontà, precisament, a l'Espanyol.[1] Pronte se converti en un dels principals referents del club azulgrana, lo que quedà refrendat quan fon un dels quatre azulgranas que entraren en la primera convocatoria de la selecció espanyola, que obtingué la medalla d'argent en les olimpiadas d'Amberes, junt als seus companyers Zamora, Samitier i Sesúmaga

En la seua primera etapa com barcelonista, que durà sis temporades, conseguí quatre campeonats de Catalunya i dos copes del Rei. Fins la creació del campeonat de Lliga en 1929, la Copa era el principal trofeu nacional disputat en Espanya i Sancho jugà abdós finals, en 1920 davant el Athletic Club i 1922 contra el Real Unio d'Irún.

Incomodo despuix de rebre critiques, en especial per el seu sobrepés, en juny de 1922 Sancho solicità la baixa al Barcelona i retornà als seus orígens, fichant per l'Unió Esportiva Sants,[3] club recién naixcut de la fusio de l'Internacional i el Centre d'Esports Sans. El club sansense, ademés, li oferí un treball com contractiste de la construcció per al Ajuntament de Barcelona. Durant tota la seua carrera Sancho havia compaginat el fútbol en el seu treball com obrer, ya que fins finals dels anys vint no se reconeixque el profesionalismo en Espanya.[4]

Sancho va continuar una temporada en el Sants, fins que en juny de 1923 els dirigents del FC Barcelona li convenceren per a que reingressara en l'equip azulgrana.[5]

Jugà atres cinc anys en el Barcelona, en els quals l'equip sumà atres tres campeonats regionals i dos campeonats d'Espanya. En abdós finals de Copa Sancho fon titular, destacant la de 1925, en la que conseguí un dels dos gols de la victoria sobre el Arenes de Getxo.

En el seu últim any, la temporada 1927/28, tingué un paper testimonial, i soles jugà alguns partits amistosos en l'equip de reserves del Barcelona.[6] En 17 de juny de 1928 el club li va rendir un homenage en un partit en el Camp de Els Corts davant el CE Europa. Fon l'ultim partit de Sancho en la camiseta azulgrana.[7]

Despuix de deixar el Barcelona, en setembre de 1928 s'incorporà al CE Sabadell com entrenador-jugador.[8][9]

Com entrenador[editar]

La seua primera experiencia en un banquet li aplegà l'estiu de 1922. Sancho, acceptà la proposta de dirigir durant alguns partits al Club Deportiu Castello, que s'acabava de fundar en la capital de La Plana. Eixe mateix any també dirigi alguns partits al Valencia CF, encara que mai tingue contracte com tal, ya que en els anys del amateurismo la figura de l'entrenador encara no estava implantada en Espanya.

En 1928, coincidint en el final de la seua etapa en el FC Barcelona, entrenà durant alguns partits al UE Sant Andreu[10]

En 1940 fon nomenat, junt a Paulino Alcantera, ajudant del tècnic del FC Barcelona, Josep Planes.[11] La temporada 1941/42 fon el primer entrenador de la Societat Deportiva L'Espanya Industrial, equip del barri de Sants vinculat al fútbol base del FC Barcelona.[12]

Obrer durant tota la seua vida, despuix de deixar el fútbol segui vinculat al món de la construccio, com zelador d'obres municipals del Ajuntament de Barcelona.[9]

Falli la matinada del 25 d'agost de 1960, als 64 anys edat, a causa d'una hemorragia estomacal, derivada d'una ulcera en el duode.[9][13] Mostra del seu carisma, quatre mil persones se reuniren el dia del seu soterrar per a donar-li la seua última despedida, entre ells el president de la Federacio Catalana de Fútbol i el secretari de la Federacio Espanyola, entre atres dirigents deportius. Varis ex companyers, com Samitier, Alcantera, Planes o Calvet portaren el llit a muscles fins el Cementeri de Les Corts.[14]

Selecció nacional[editar]

Internacional en tres ocasions, ha passat a l'història per ser un dels 21 futbolistes que integraren la primera selecció espanyola de l'historia. Fon la mitica Furia Roja, que consegui la medalla d'argent en els Jocs Olimpics d'Amberes en 1920.

Sancho jugà dos trobaments en la cita olimpica. El seu debut tingée lloc en el segon partit internacional d'Espanya, disputat el 29 d'agost de 1920 davant Belgica.

El seu últim partit en el combinat nacional fon un amistós contra Portugal, el 16 de decembre de 1923.

A pesar de ser castellonenc de naiximent, Sancho defengué en varies ocasions la camiseta de la selecció de fútbol de Catalunya. El seu major èxit en este combinat fon el Campeonat d'Espanya Interregional, Copa Princip d'Asturies, en l'any 1924.

Clubs[editar]

Club Païs Any
CE Sans Espanya 1915-1916
FC Barcelona Espanya 1916- 1922
UE Sants Espanya 1922-1923
FC Barcelona Espanya 1923- 1928
CE Sabadell Espanya 1928

Palmarés[editar]

Campeonats nacionals[editar]

Titul Club Païs Any
Copa del Rei FC Barcelona Espanya 1920
Copa del Rei FC Barcelona Espanya 1922
Copa Princip d'Asturies Seleccio de Catalunya Espanya 1924
Copa del Rei FC Barcelona Espanya 1925
Copa del Rei FC Barcelona Espanya 1926

Campeonats regionals[editar]

Titul Club Païs Any
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1919
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1920
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1921
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1922
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1924
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1925
Campeonat de Catalunya FC Barcelona Espanya 1927

Tornejos internacionals[editar]

Titul Club Païs Any
Medalla de plata Seleccio olimpica Espanya 1920

Referencies[editar]

  1. 1,0 1,1 Santi Nolla (13/06/2004). «El Barça arrebata el fichaje de Sancho a l'Espanyol». El Mon Deportiu. Consultat el 13 de setembre de 2009.
  2. Santi Nolla (13/06/2004). «El Barça arrebata el fichaje de Sancho a l'Espanyol». El Mon Deportiu. Consultat el 14 de setembre de 2009.
  3. Santi Nolla (26/06/2004). «Sancho torna al Sants i Zamora se va a l'Espanyol». El Mon Deportiu. Consultat el 13 de setembre de 2009.
  4. Santi Nolla (01/07/2004). «La triple final de Santander». El Mon Deportiu. Consultat el 13 de setembre de 2009.
  5. Santi Nolla (26/06/2004). «Sancho reapareix en les files del Barcelona davant el Daring». El Mon Deportiu. Consultat el 13 de setembre de 2009.
  6. «Agustín Sancho». El Mon Deportiu (28/03/1928). Consultat el 13 de setembre de 2009.
  7. «El Europa bate al Barcelona per 5 goals a 3 en el match homenage a Sancho». El Mon Deportiu (18/06/1928). Consultat el 13 de setembre de 2009.
  8. «Los es barcelonistas Agusti Sancho i Elies son alta en el C.I. Sabadell». El Mon Deportiu (07/09/1928). Consultat el 14 de setembre de 2009.
  9. 9,0 9,1 9,2 «El entranyable Agusti Sancho faltarà a una cita». El Mon Deportiu (26/08/1960). Consultat el 13 de setembre de 2009.
  10. «Lo que pensen del campeonat que comença hui, els capitanes dels equips». El Mon Deportiu (30/09/1928). Consultat el 14 de setembre de 2009.
  11. «Josep Planes entrenador del Barcelona per a la proxima temporada». El Mon Deportiu (04/08/1940). Consultat el 14 de setembre de 2009.
  12. «Los que sorgixen: la Societat Deportiva de l'Espanya Industrial». El Mon Deportiu (21/12/1941). Consultat el 14 de setembre de 2009.
  13. «Ha fallit Agusti Sancho». El Mon Deportiu (25/08/1960). Consultat el 13 de setembre de 2009.
  14. «Ayer fon soterrat Agusti Sancho». El Mon Deportiu (27/08/1960). Consultat el 14 de setembre de 2009.

Enllaços externs[editar]