Albal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Albal
Localisació d'Albal respecte la Comunitat Valenciana.png Escut d'Albal.png
Localisació d'Albal respecte de l'Horta Sur.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: L'Horta Sur
Partit judicial: Catarroja
Ubicació: 39°23′53″N 0°24′50″O
Altitut: 15 msnm
Superfície: 7,4 km²
Població: 16.244 hab.
Densitat: 2195,13 hab./km²
Gentilici: Albalenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 4670
Festes majors: 3 de febrer i 26 de juliol
Alcalde: Ramon Marí Vila (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial d'Albal


Albal és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de L'Horta Sur.

Geografia[editar]

Situat entre l'Albufera i les últimes elevacions de la Serra Perenchisa.

El terreny en que s'ubica és la planura d'aluvió que conforma tota la comarca de l'Horta. Formada pels sediments acumulats a lo llarc de millons d'anys pels numerosos barrancs d'escorrentia de la zona. Rega del Xúquer per mig de la Sequia Real i del Túria per la Sequia de Favara, que té el seu fi en el terme; les seues aigües son repartides a tot el terme per la Sequia d'Albal. Prop se troba el Parc Natural de l'Albufera

El clima mediterràneu en temperatures suaus en hivern i en estiu. La major part de les precipitacions tenen lloc en la primavera i en la primavera d'hivern. Freqüentment, en la primavera d'hivern tenen lloc pluges torrencials generades pel fenomen de la gota freda. Ocasionalment se produïxen desbordaments dels barrancs citats.

S'accedix a esta localitat des de Valéncia prenent la V-31 i posteriorment la CV-33.

Localitats llimítrofs[editar]

Albal llimita en les següents localitats: Catarroja, Beniparrell, Silla i Alcàsser totes de la província de Valéncia.

Història[editar]

L'orige del municipi se remonta a l'época musulmana quant va ser fundada una alqueria àrap o casa de camp de l'época, que rebé el nom de Alboayal i que, en l'any 1238, el rei Jaume I d'Aragó dona a Gil de Atrosillo, qui sis anys més tart, la vengué al Cabildo Catedralici de Valéncia, que conservà definitivament el senyoriu.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Agustín Zacarés Vila AIUPA
19831987 n/d n/d
19871991 Agustín Zacarés Vila UV
19911995 Agustín Zacarés Vila UV
19951999 Agustín Zacarés Vila UV - Independents - Contristes
19992003 Agustín Zacarés Vila - José Vicente Sanchís Vila Alternativa Comunitat Valenciana - PPCV
20032007 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE
20072011 Ramón Marí Vila PSPV-PSOE
2011- n/d n/d

Demografia[editar]

La seua població era de 14.804 habitants en l'any 2007, encara que en tendència a l'alça degut a la gran cantitat de terreny en que s'esta edificant. La major part dels recent aplegats son de la mateixa província. També s'esta experimentant una creixent immigració d'orige estranger: magrebí, llatinoamericà, oriental i d'Europa de l'est.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2017
2.293 2.373 2.673 3.100 3.547 4.069 4.784 7.203 8.101 9.109 11.973 14.061 14.840 16.204

Economia[editar]

La seua economia se basa principalment en l'agricultura (arròs, taronges, mandarines, hortalices), la chicoteta industria, el moble i el sector servicis. La propietat de la terra esta molt repartida.

En l'actualitat el principal sector econòmic és, des de fa prou anys, una potent indústria del moble, forjats,plàstics,automoció,agroalimentaria... i per supost la construcció. A esta actvitat corresponen els tres polígons industrials que té, a saber; el més dotat i major junt a la pista de Silla i llimitant en els polígons de Catarroja i Beniparrell; el del camí de santa Anna on estagué l'Hort de Calafré (joya arquitectònica decimonónica hui desapareguda); i per últim destaca el de la Cooperativa mesclant-se ya en la zona residencial. El sector terciari d'Albal també és destacable en un gran número d'empreses dedicades a la restauració encara que no a l'hostlería. El terciari de servicis destaca per la proliferació de entitats bancàries per les principals avingudes de, la ya, ciutat. Mercat municipal, supermercats, tendes, farmàcies, etc. En tot, la població d'Albal no té una dedicació primària sino que pel contrari els treballs estan més en relació en els sectors terciari i terciari industrial, havent funcionaris, secretaris, empresaris industrials, empresaris de la fusta, de la construcció, de la agroalimentació... etc.

Monuments[editar]

Ermita de Santa Ana
  • Ermita de Santa Ana. Edificada sobre un chicotet montícul, on la tradició senyala que va ser trobada la seua image; és patrona d'Albal. L'edifici és ample en arcades ogivals, en atri i cor alt, havent segut restaurada en 1943 i en 2005. També es venerat allí Sant Blai, patró del poble. El parage esta cobert de pins, en una ampla plaça i font, següent lloc de romeria durant las festes patronals, el 3 de febrer i el 26 de juliol, instalant-se llocs per a la venda del típic "porrat".
  • Iglésia Parroquial de Nostra Senyora dels Àngels. Construïda en 1697.
  • Torre àrap.

Festes[editar]

Les principals festes son:

  • Sant Blai . Se celebra el 3 de febrer.
  • Les Falles . En març.
  • Santa Ana. Té lloc el 26 de juliol.

Son típics en festes els fòcs artificials, les misses, processons, concerts de música (tant de bandes com de pop-rock), cavalcates i verbenes.

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de L'Horta Sur
Albal    Alcàsser    Alfafar    Benetússer    Beniparrell    Catarroja    Massanassa    Paiporta    Picassent    Lloc Nou de la Corona    Sedaví    Silla