Albalat dels Tarongers

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Albalat dels Tarongers
Localisació d'Albalat dels Tarongers respecte de la Comunitat Valenciana.png Escut d'Albalat dels Tarongers.svg.png
Localisació d'Albalat dels Tarongers respecte del Camp de Morvedre.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: El Camp de Morvedre
Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 39°42′18″N 0°20′14″O
Altitut: 96 msnm
Superfície: 21,35 km²
Població: 1.169 hab.
Densitat: 54,75 hab./km²
Gentilici: Albalatà/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46591
Festes majors: 15 d'agost
Alcalde: Maite Pérez Furió (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial d'Albalat dels Tarongers


Albalat dels Tarongers (en castellà Albalat de Taronchers) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre. Conta en 1.169 habitants segons el cens de l'any 2017.

Fins a la mitat del sigle XIX se nomenava Albalat de Segart.

Geografia[editar]

Se troba situat en el banda esquerra del llit del riu Palància a una altitut de 96 metros sobre el nivell de la mar Mediterrànea i a una distancia d'este de 15 quilómetros, en la comarca de El Camp de Morvedre.

Té una extensió de 2135 hectàrees de terreny montanyós i vall entre la Serra Calderona i la Serra d'Espadà per a on transcorre el riu Palància, en la denominada subcomarca de la Baronia.

El territori està compost per hortes convertides en transformacions de cítrics com principal cultiu en la ribera del riu Palància; també esta compost per montanyes i barrancs, en oliveres i garroferes, sendes i fonts, constituint entre tots ells un espai que convida a passejar, a relaixar-se i a oblidar el temps.

El terme està format en part per el Parc natural de la Serra Calderona i en part pel riu Palància i el seu vall.

Localitats llimítrofs[editar]

El terme municipal d'Albalat dels Tarongers llimita en les localitats següents: Estivella, Gilet, Nàquera, El Puig, Sagunt i Segart totes elles de la província de Valéncia.

Comunicacions[editar]

El terme es travessat per l'autovia A-23 (Sagunt-Somport), i per la ferrocarril Valéncia-Sagunt-Saragossa.

Història[editar]

L'historiador Antoni Chabret afirma que la paraula Balat significa en àrap paviment o paviment del camí. Les civilisacions anteriors que han vixcut prop d'Albalat dels Tarongers han deixat restos arqueològics. Dels principals jaciments arqueològics del terme destaquen per la seua importància: la denominada cova de l'Aigua Amarga, situada en la partida del mateix nom, on se poden apreciar pintures rupestres del periodo eneolític (2000 a. C.), aixina com l'assentament de l'Edat del Bronze existent en la lloma del Saler, on se troba material eneolític i iber (1600-1500 a. C.). També s'han trobat restos de l'Edat del Bronze en La Albardeta i en el Tossalet de les Panses. El Castell de Comediana nos permet apreciar l'estructura d'un assentament dels sigles XII-XIV. Als peus d'este montícul se troben els Corrals de Comediana que possiblement serien el núcleu de població que en el seu dia fon el poblat de Comediana referit a la primera donació que feu el rei Jaume I d'Aragó. Un estudi realisat per Andrés Monzó no dubta a situar l'actual ubicació del castell, iglésia i casa abadia damunt d'una important vila hispano-romana.

La primera referència sobre els varios posseïdors d'Albalat se troba en el Llibre del Repartiment en l'any 1238. En l'any 1360 era un tal Raimon de Toris senyor del lloc i pareix ser que fon qui comença la construcció de la Casa-Palau. En 1609, any despuix de l'expulsió dels moriscs, Albalat tenia 115 cases i 460 habitants i pertanyia al senyoriu a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de 1611, otorgà Carta de Població a 35 nous pobladors. El llinage dels Saavedra, procedent de Galícia i Múrcia, aplegà a Albalat pel casament de Lluïsa Carrillo de Villarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart en Pedro Saavedra.

No és extrany que Albalat fora el primer poble de la comarca en negar-se al pagament dels drets feudals, següent un dels que soportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, se negaren a pagar els drets corresponents al periodo 1813-1816. En 1865, se resolgué el pleit entre els pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials contra el comte d'Alcudia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que deurien pagar per la liquidació del pleit fon de 130.000 reals, renunciant els hereus a tots els drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat rebé 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte se desferen, per mig de subastes, de totes les cases i terres que tenien com pròpies.

Demografia[editar]

Albalat dels Tarongers conta en 1.070 habitants en 2007).

Evolució demogràfica d'Albalat dels Tarongers[1]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
584 570 576 651 664 709 742 799 804 1.070

Economia[editar]

Basada en l'agricultura, principalment el cultiu del taronger. Dels 21,35 quilómetros quadrats dels que consta el municipi, 310 hectàrees son de cítrics, 533 de secà en garroferes, 485 d'oliveres i 26 d'armelers.

Monuments[editar]

Monuments religiosos[editar]

Monuments civils[editar]

Castell d'Albalat dels Tarongers
  • Castell: el palau senyorial dels sigles XIV a XV gòtic millor conservat de la comarca.
  • Castell del Piló : en ruïnes.
  • Aqüeducte del barranc de la Font de la Ribera: hui en dia a soles queda un arc dels tres que el formaven.

Llocs d'interés[editar]

Festes[editar]

  • Festa de Sant Antoni Abat (17 de giner).
  • Festes de la Verge d'Agost, Sant Roc i la Divina Pastora (15, 16 i 17 d'agost).
  • Festa de la Verge de la Cova Santa (últim dumenge de maig). Se celebrà durant alguns anys a partir de 1992. Anteriorment se celebrava una romeria al Santuari a finals de setembre.
  • Carnestoltes (Febrer). Se deixà de celebrar a partir de 1939.
  • Festes d'octubre. Deixaren de celebrar-se en els anys 50.

Gastronomia[editar]

A destacar l'arròs de Comediana. L'arròs de Comediana se cuina en caldero, següent els seus ingredients: arròs, creïlla, abadejo, ceba i sofregit de tomata. Era un menjar que feen els hòmens quant anaven durant varies jornades a arreglar els camins o a recollir l'espart a la partida de Comediana, situada en l'extrem sur del terme municipal.

Política[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
19831987 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
19871991 Juan Antonio Albiol Llusar PSPV-PSOE
19911995 Francisco Javier Esteve Asensi EUPV
19951999 Francisco Javier Esteve Asensi EUPV
19992003 José Salvador Garriga Igualada PPCV
20032007 Filiberto Miguel Prats Asensi BNV
20072011 Filiberto Miguel Prats Asensi BNV
2011- n/d n/d

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers    Alfara de la Baronia    Algar    Algímia d'Alfara    Benavites    Benifairó de les Valls    Canet d'En Berenguer    Estivella    Faura    Gilet    Petrés    Quart de les Valls    Quartell    Segart    Sagunt    Torres Torres