Albert Einstein

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Albert Einstein (Ulm, Alemanya, 14 de març de 1879Princeton, Estats Units, 18 d'abril de 1955) fon un físic alemà d'orige judeu, nacionalisat despuix suís i nortamericà. Està considerat com el cientific més important del sigle XX.[1]

Albert Einstein

En l'any 1905, quan era un jove físic desconegut, empleat en l'Oficina de Patents de Berna, publicà la seua teoria de la relativitat especial. En ella incorporà, en un marc teoric simple fonamentat en postulats fisics senzills, conceptes i fenomens estudiats abans per Henri Poincaré i per Hendrik Lorentz. Com una conseqüencia llogica d'esta teoria, dedui la equació de la física més coneguda a nivell popular: l'equivalencia massa-energia, E=mc². Eixe any publicà atres treballs que sentarían bases per a la fisica estadistica i la mecanica quantica.

En l'any 1915 presentà la teoria de la relativitat general, en la que reformulà per complet el concepte de gravetat.[2] Una de les conseqüencies fon el surgimiento de l'estudi cientific de l'orige i l'evolucio del Univers per la branca de la fisica denominada cosmologia. En l'any 1919, quan les observacions britaniques d'un eclipse solar confirmaren les seues prediccions al voltant de la curvatura de la llum, fon idolatrat per la prensa.[3] Einstein se convertí en un icon popular de la ciència mundialment famós, un privilegi a l'alcanç de molt pocs cientifics.[1]

Per les seues explicacions sobre l'efecte fotoelectric i les seues numeroses contribucions a la fisica teorica, en l'any 1921 obtingué el Premi Nobel de Fisica i no per la Teoria de la Relativitat, puix el cientific a qui s'encomanà la tarea d'evaluar-la, no l'entengué, i varen tindre por de correr el risc de que despuix se demostrase erronea.[4][5] En eixa época era encara considerada un tant controvertida.

Davant l'ascens del nazisme, el cientific abandonà Alemania cap a decembre de l'any 1932 en destí a Estats Units, a on impartí docencia en l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Se nacionalisà estadounidenc en 1940. Durant els seus últims anys treballà per integrar en una mateixa teoria la força gravitatoria i la electromagnetica. Morí en Princeton, Nova Jersei, el 18 d'abril de 1955.

Encara que està considerat per alguns com el «pare de la bomba atòmica», advocà en els seus escrits pel pacifisme, el socialisme i el sionisme.[6][7][8][9][10] Fon proclamat com el «personage del sigle XX» i el mes preeminent cientific per la revista Clave .[11]

Biografia[editar]

Infancia[editar]

Naixqué en la ciutat alemana de Ulm, cent quilometros a l'este de Stuttgart, en el si d'una familia judeu. Els seus pares eren Hermann Einstein i Pauline Koch. Hermann i Pauline s'havien casat en l'any 1876, quan Hermann tenia casi 29 anys i ella 18 anys.[12]La familia de la chiqueta vivia prop de Stuttgart, concretament en la ciutat de Cannastatt, alli son pare Julius Koch explotava, en el seu germa Heinrich, un comerç molt pròsper de cereals. Pauline tocava el piano i li transmete al seu fill el seu amor per la música, entre atres com la seua "perseverança i paciencia".[13] De son pare, Hermann, també heretà certs caracteres com la generositat i l'amabilitat que caracterisà a Albert.[12] En l'any 1880 la família se mudà a Munich, a on crecería durant 14 anys i son pare i el germà d'este: Jakob, qui influí intelectualment sobre Albert, fundaren en octubre una empresa dedicada a l'instalació d'aigua i gas. Com el negoci marchava be, en el soport de tota la família decidiren obrir un taller propi d'aparats electrics (Elektrotechnische Fabrik J. Einstein & Cie.), que suministraven a centrals electriques en Munich-Schwabing, Varese i Susa en Italia la que fracassaria despuix de endeutar a tota la família. Açò causà un trauma no solament a Albert sino també al resto de la família. En el fi de saldar els deutes i finançar el trasllat, el volgut jardí de la casa de Munich fon venut a un promotor immobiliari.[12]

Des dels seus començaments, demostrà certa dificultat per a expressar-se, puix no començà a parlar fins l'edat de 3 anys, per lo que aparentava tindre algun retart que li provocaria alguns problemes. Al contrari que la seua germana menor, Maula, que era més carcanyola i alegre, Albert era pacient i metodic i no agradava d'exhibir-se. Solía evitar la companyia d'atres chiquets de la seua edat i a pesar de que, com chiquets, també tenien de volta en quan les seues diferencies, unicament admetia a la seua germana en les seues soletats.

Cursà els seus estudis primaris en una escola catolica; des de l'any 1888 assistí a l'institut de segona ensenyança Luitpold (que en 1965 rebria el nom de Gymasium Albert Einstein). Tragué bones notes en general, no tant en les assignatures d'idiomes, pero excelents en les de ciencies naturals. Els llibres de divulgacio cientifica d'Aaron Bernstein marcaren el seu interés i la seua futura carrera. Fon un periodo difícil que sobrellevaría gracies a les classes de violi (a partir de l'any 1884) que li donaria sa mare (instrument que li apassionava i que continuà tocant el restant dels seus dies) i a l'introduccio al Algebra que li descobriria el seu tio Jacop.[14] El seu pas pel Gymnasium (institut de bachillerat), no obstant, no fon molt gratificante: la rigidea i la disciplina militar dels instituts de secundaria de l'época de Otto von Bismark li granjearon no poques polemiques en els professors: en el Luitpold Gymnasium les coses aplegaren a un punt critic en l'any 1894, quan Einstein tenia 15 anys. Un nou professor, el Dr. Joseph Degenhart, li digué que «mai conseguiria res en la vida». Quan Einstein li respongué que «no havia comés ningun delit», el professor li va respondre: «la teua sola presencia ací mina el respecte que me deu la classe».[15]

El seu tio, Jacop Einstein, un home en gran incentiva i idees, convence al pare d'Albert per a que construira una casa en un taller, a on portarien a fi nous proyectes i experiments tecnologics de l'época a modo d'obtindre uns beneficis, pero, degut a que els aparats i artilugios que afinaven i fabricaven eren productes per al futur, en el present carien de compradors i el negocià fracassà.

El chicotet Albert va créixer motivat entre les investigacions que se realisaven en el taller i tots els aparats que alli havia. Ademés, el seu tio incentivà les seues inquietudes cientifiques proporcionant-li llibres de ciencia. Segons relata el propi Einstein en la seua autobiografia, de la llectura d'estos llibres de divulgació cientifica naixeria un constant cuestionamiento de les afirmacions de la religió; un lliure pensament decidit que fon associat a atres formes de rebuge cap al Estat i l'autoritat. Un escepticisme poc comu en aquella época, a dir del propi Einstein. El colege no ho motivava, i encara que era excelent en matematiques i fisica, no s'interessava per les demés assignatures.

Als 15 anys, sense tutor ni guia, mamprengué l'estudi del calcul infinitesimal. L'idea, clarament infundada, de que era un mal estudiant prové dels primers biografs que escrigueren sobre Einstein, que confongueren el sistema de calificació escolar de Suïssa (un 6 en Suïssa és la millor calificació) en l'alemà (un 6 és la pijor nota).[16][www.blume.net]En este "Erziehungsrat" apareix en nota 6 en totes les assignatures: Algebra, Fisica, Geometria, Geometria Analitica i Trigonometria.En 1894 la companyia Hermann patia importants dificultats economiques i els Einstein se mudaren de Múnich a Pavia en Italia prop de Milán. Albert permanegué en Múnich per a terminar els seus cursos abans de reunir-se en la seua familia en Pavia, pero la despartiment durà poc temps: abans d'obtindre el seu títul de bachiller decidí abandonar el Gymnasium. Sense consultar-ho en els seus pares, Albert se posà en contacte en un mege (el germà major de Max Talmut, un estudiant de medicina que anava tots els divendres a menjar a la casa dels pares d'Einstein) per a que certificara que patia d'agotament i necessitava un temps sense assistir a l'escola, i convence a un professor per a que certificara la seua excelencia en el camp de les matematiques. Les autoritats de l'escola li deixaren anar. Just despuix dels Nadals de l'any 1894, Albert abandonà Múnich i se fon a Milán per a reunir-se en les seues propis pares.[15]

Llavors, la familia Einstein intentà matricular a Albert en la Escola Politècnica Federal de Zúrich (Eidgenössische Technische Hochschule) pero, al no tindre el títul de bachiller, tingué que presentar-se a una prova d'accés que suspengué a causa d'una calificació deficient en una assignatura de lletres. Açò supongué que fora rebujat inicialment, pero el director del centre, impressionat pels seus resultats en ciencies, li aconsellà que continuara els seus estudis de bachiller i que obtinguera el títul que li donaria acces directe al Politecnic. La seua familia li envià a Aarau per a terminar els seus estudis secundaris en l'escola cantonal de Argovia, a uns 50 km a l'oest de Zúrich, a on Einstein obtingué el títul de bachiller alemà en 1896, a l'edat de 16 anys. Eixe mateix any renuncià a la seua ciutadania alemana, presuntament per a evitar el servici militar, passant a ser un apátrida. Inicià els tramits per a naturalisar-se suïs. A fins de 1896, a l'edat de 17 anys el jove Einstein ingressà en la Escola Politècnica Federal de Zúrich, Suïssa, provablement el centre més important de l'Europa central per a estudiar ciencies fora d'Alemania, matriculant-se en la Escola d'orientacio matematica i cientifica, en l'idea d'estudiar fisica.[15]

Durant els seus anys en la politicament vibrant Zúrich, descobrí l'obra de diversos filosofs: Baruch Spinoza, Davit Hume, Immanuel Kant, Karl Marx, Friedrich Engels i Ernst Mach. També prengué contacte en el moviment socialiste a través de Friedrich Adler i en cert pensament inconformiste i revolucionari en el que molt tingué que vore el seu amic de tota la vida Michele Besso. En l'any 1898 coneixqué a Mileva Maric, una companyera de classe serbia, també amiga de Nikola Tesla, de talant feministe i radical, de la que s'enamorà. En 1900 Albert i Mileva se graduaren en el Politecnic de Zürich i en 1901 a l'edat de 22 anys consegui la ciutadania suiza. Durant este periodo discutia les seues idees cientifiques en un grup d'amics propencs, incloent a Mileva, en la qual tingué una filla en giner de 1902, cridada Liserl. Al dia de hui ningu sap que fon de la chiqueta, assumint-se que fon adoptada en la Serbia natal de Mileva, al voltant de l'any 1903, despuix que abdós contragueren matrimoni, el 6 de giner de 1903, en la ciutat de Berna. No obstant, esta teoria difícilment pot demostrar-se, ya que a soles se dispon de proves circumstancials. Els pares d'Einstein sempre s'opongueren al matrimoni, fins que en 1902 son pare caigué malalt de mort i consenti. Més sa mare mai se resignà al mateix.[15][17]

Joventut[editar]

Se graduà en l'any 1900, obtenint el diploma de professor de matematiques i de fisica, pero no pogue trobar treball en l'Universitat, per lo que eixerci com tutor en Winterthur, Schaffhausen i en Berna. El seu companyer de classe, Marcel Grossmann, un home que més avant eixerciria un paper fonamental en les matematiques de la relativitat general, li oferi un ofici fix en la Oficina Federal de la Propietat Intelectual de Suïssa, en Berna, una oficina de patents, a on treballà de 1902 a 1909.[15] La seua personalitat li causà també problemes en el director de l'Oficina, qui li ensenyà a "expressar-se correctament".

En esta época, Einstein se referia en amor a la seua dona Mileva com «una persona que és el meu igual i tan fort i independent com yo». Abram Joffe, en la seua biografia d'Einstein, argumenta que durant este periodo fon ajudat en les seues investigacions per Mileva. Açò se contradice en atres biografs com Ronald W. Clark, qui afirma que Einstein i Mileva portaven una relacio distant que li brindava la soletat necessaria per a concentrar-se en el seu treball.[18]En maig de 1904, Einstein i Mileva tingueren un fill de nom Hans Albert Einstein. Eixe mateix any consegui un treball permanent en la Oficina de Patents. Poc despuix finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada Una nova determinacio de les dimensions moleculars, consistent en un treball de 17 folis que sorgí d'una conversació mantinguda en Michele Besso, mentres se prenien una tassa de te; a l'ensucrar Einstein el seu, li preguntà a Besso:
«¿Creus que el calcul de les dimensions de les molecules de sucre podria ser una bona tesis de doctorat?».
En 1905 redactà varis treballs fonamentals sobre la fisica de menuda i gran escala. En el primer d'ells explicava el moviment browniano, en el segon el efecte fotoelectric i els dos restants desenrollaven la relativitat especial i la equivalencia massa-energia. El primer d'ells li valió el grau de doctor per l'Universitat de Zúrich en 1906, i el seu treball sobre l'efecte fotoelectric, li faria mereixedor del Premi Nobel de Fisica en 1921, pels seus treballs sobre el moviment browniano i la seua interpretacio sobre l'efecte fotoelectric. Estos articuls foren enviats a la revista Annalen der Physik i son coneguts generalment com els articuls del Annus Mirabilis (any extraordinari).[15]

Madurea[editar]

En l'any 1908 a l'edat de 29 fon contractat en l'Universitat de Berna, Suïssa, com professor i conferenciant (Privatdozent). Einstein i Mileva tingueren un nou fill, Eduard, naixcut el 28 de juliol de 1910. Poc despuix la familia se mudà a Praga, a on Einstein obtingué la plaça de Professor de física teorica, l'equivalent a Catedratic, en l'Universitat Alemana de Praga. En esta época treballà estretament en Marcel Grossmann i Otto Stern. També començà a cridar al temps matematic quarta dimensio.[19]En 1913, just abans de la Primera Guerra Mundial, fon elegit membre de la Academia Prussiana de Ciencies. Establi la seua residencia en Berlín, a on permaneixeu durant dèsset anys. L'emperador Guillem, li invità a dirigir la secció de Fisica del Institut de Fisica Káiser Wilhelm.[20] El 14 de febrer de 1919, a l'edat 39 anys, se divorcià de Mileva, despuix d'un matrimoni de 16 anys, i alguns mesos despuix, el 2 de juny de 1919 se casà en una cosina seua, Elsa Loewenthal, cuyo llinage de fadrina era Einstein: Loewenthal era el llinage del seu primer marit, Max Loewenthal. Elsa era tres anys major que ell i li havia estat cuidant despuix de patir un fort estat d'agotament. Einstein i Elsa no tingueren fills. El desti de la filla d'Albert i Mileva, Lieserl, naixcuda abans de que els seus pares se casaren o trobaren treball, és desconegut. Dels seus dos fills, el primer, Hans Albert, se mudà a Californi, a on aplegà a ser professor universitari, encara que en poca interacció en son pare; el segon, Eduard, patia esquizofrenia i fon internat en l'any 1932 en una institució per a tractament de malalties mentals en Zúrich. Fon el primer de molts ingressos. Eduard vixque 10 anys més que son pare, morint en el centre psiquiátrico en 1965.[15]En els anys 1920, en Berlín, la fama d'Einstein despertava acalorades discussions. En els diaris conservadors se podien llegir editorials que atacaven a la seua teoria. Se convocaven conferencies-espectacul tractant d'argumentar lo desficaciada que resultava la teoria especial de la relativitat. Inclús se li atacava, en forma velada, no obertament, en la seua condició de judeu. En el resto del món, la Teoria de la relativitat era apassionadament debatuda en conferencies populars i texts.[21]

Davant l'ascens del nazisme, (Adolf Hitler aplegà al poder en giner de 1933), decidí abandonar Alemanya en decembre de 1932 i anar cap a Estats Units, país a on impartí docencia en el Institut d'Estudis Alvançats de Princeton, agregant a la seua nacionalitat suiza la estadounidenc en 1940 a l'edat de 61 anys.[15]
Per a la colla nazi els judeus no son soles un mig que desvia el resentiment que el poble experimenta contra els seus opressors; veuen també en els judeus un element inadaptable que no pot ser dut a acceptar un dogma sense crítica, i que en conseqüencia amenaça la seua autoritat –por el temps que tal dogma exista– en motiu del seu encabotament en clarificar a les masses.
La prova de que este problema toca el fondo de la qüestio la proporciona la solemne ceremonia de la cremada de llibres, oferida com espectacul pel regim nazi poc temps despuix d'adueñarse del poder.
Einstein. Nova York. 1938.[22]

En Alemania, les expressions d'odi als judeus alcançaren nivells molt elevats. Varis fisics d'ideologia nazi, alguns tan notables com els premis Nobel de Fisica Johannes Stark i Philipp Lenard, intentaren desacreditar les seues teories.[23] Atres fisics que ensenyaven la teoria de la relativitat, com Werner Heisenberg, foren vetats en els seus intents d'accedir a posats docents.[15] Einstein, en l'any 1939 decidix eixercir la seua influencia participant en qüestions politiques que afecten al mon. Redacta la celebre carta a Roosevelt, per a promoure el Proyecte atomic i impedir que els «enemics de l'humanitat» ho feren abans: cita|...posat que donada la mentalitat dels nazis, haurien consumat la destruccio i l'esclavitut del restant del mon.[15]Durant els seus últims anys, Einstein treballà per integrar en una mateixa teoria els quatre Forces Fonamentals, tarea encara inconclusa.[24]

Mort[editar]

El 17 d'abril de 1955, Albert Einstein experimentà una hemorragia interna causada per la ruptura d'un aneurisma de la aorta abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirurgicament pel Dr. Rudolph Nissen en l'any 1948. Prengué el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparició en televisió per a commemorar el sèptim aniversari de l'Estat d'Israel en ell a l'hospital, pero no vixqué lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: "Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, és hora d'anar-se. Yo ho faré en elegancia." Mori en l'Hospital de Princeton (Nova Jersei) a primera hora del 18 d'abril de 1955 a l'edat de 76 anys. Els restos d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant la autopsia, el patologiste de l'Hospital de Princeton, Thomas Stoltz Harvey[25] extrague el cervell d'Einstein per a conservar-ho, sense el permís de la seua família, en l'esperança de que la neurociencia del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant varies decades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia més d'huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famós». Fins ara, l'unica senya cientifica mijament interessant obtengut de l'estudi del cervell és que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matematica - és més gran que la mateixa part d'atres cervells.[24] Són recents i escassos els estudis detallats del cervell d'Einstein. En l'any 1985, per eixemple, el professor Marian Diamond d'Universitat de Californi Berkeley, informà d'un numero de celules gliales (que nutrixen a les neurones) de superiora calitat en arees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matematiques. En 1999, la neurocientífica Sandra Witelson informava que el lòbul parietal inferior d'Einstein, una area relacionada en el raonament matematic, era un 15% més ample de lo normal. Ademés, trobà la clavill de Slyvian, un regata que normalment s'estén des de la part davantera del cervell fins la part posterior, que no recorría tot el cami en el cas d'Einstein.

Tots contra Einstein[editar]

La controvertida figura del cientific alema Albert Einstein suscità agres debats en la seua época. Un grup d'enemics de les seues teories en l'Alemania Nazi aplegà a crear una associació en la seua contra, i fins i tot un home fon acusat de promoure el seu assessinat. Per si fora poc, se publicà el llibre titulat Cent autors en contra d'Einstein , cuyo objectiu era evident. El geni se llimità a dir: "Si yo no tinguera raó, bastaria en un a soles".

Trayectoria cientifica[editar]

En l'any 1901 aparegué el primer treball cientific d'Einstein: tractava de la atraccio capilar. Publicà dos treballs en 1902 i 1903, sobre els fonaments estadistics de la termodinamica, corroborant experimentalment que la temperatura d'un cos se deu a l'agitació de les seues molecules, una teoria encara discutida en eixa época.[26]

Els articuls de 1905[editar]

En l'any 1905 finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada Una nova determinacio de les dimensions moleculars. Eixe mateix any escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de menuda i gran escala. En ells explicava el moviment browniano, l'efecte fotoelectric i desenrollava la relativitat especial i l'equivalencia massa-energia. El treball d'Einstein sobre l'efecte fotoelectric li proporcionaria el Premi Nobel de fisica en 1921. Estos articuls foren enviats a la revista "Annalen der Physik" i són coneguts generalment com els artículs del "Annus Mirabilis" (del Llati: Any extraordinari). L'Unio internacional de fisica pura i aplicada junt en la Unesco commemoraren 2005 com el Any mundial de la fisica[27] celebrant el centenari de publicacio d'estos treballs.

Efecte fotoelectric[editar]

Artícul principal → Efecte fotoelectric.

El primer dels seus artículs de 1905 se titulava Un punt de vista heuristic sobre la producció i transformació de llum. En ell Einstein proponia l'idea de "quanto" de llum (ara cridats fotons) i mostrava com se podia utilisar este concepte per a explicar el efecte fotoelectric. La teoria dels quants de llum fon un fort indici de la dualitat ona-corpuscul i de que els sistemes fisics poden mostrar tant propietats ondulatories com corpusculars. Este articul constitui un dels pilars basics de la mecanica quantica. Una explicacio completa de l'efecte fotoelectric solament pogué ser elaborat quan la teoria quantica estigue mes alvançada. Per este treball, i per les seues contribucions a la física teorica, Einstein rebe el Premi Nobel de Fisica de 1921.

Moviment browniano[editar]

Artícul principal → Moviment browniano.

El segon articul, titulat Sobre el moviment requerit per la teoria cinetica molecular de la calor de menudes particules suspeses en un liquit estacionari, cobria els seus estudis sobre el moviment browniano. L'artícul sobre el moviment browniano, el quart en grau d'importancia, està estretament relacionat, en l'articul sobre teoria molecular. Se tracta d'una peça de mecanica estadistica molt elaborada, destacable pel fet que Einstein no havia oit parlar de les medicions de Brown de la década de 1820 fins finals d'eixe mateix any (1905); aixina puix, escrigue este articul titulant-ho "Sobre la teoria del moviment browniano"[15] L'articul explicava el fenomen fent us de les estadistiques del moviment termic dels atoms individuals que formen un fluit. El moviment browniano havia desparat a la comunitat cientifica des del seu descobriment unes decades arrere. L'explicacio d'Einstein proporcionava una evidencia experimental incontestable sobre l'existencia real dels atoms. L'articul també aportava un fort impuls a la mecanica estadistica i a la teoria cinetica dels fluits, dos camps que en aquella época permaneixían controvertits. Abans d'este treball els atoms se consideraven un concepte util en fisica i química, pero al contrari de lo que conte la llegenda, la majoria dels fisics contemporaneus ya creïen en la teoria atomica i en la mecanica estadistica desenrollada per Boltzmann, Maxwell i Gibbs; ademés ya s'havien fet estimacions prou bones de les radies del nucleu i del numero d'Avogadro. L'articul d'Einstein sobre el moviment atomic entregava als experimentalistas un método senzill per a contar atoms mirant a través d'un microscopi ordinari.[15] Wilhelm Ostwald, un dels líderes de l'escola antiatómica, comunicà a Arnold Sommerfeld que havia segut transformat en un creent en els atoms per l'explicacio d'Einstein del moviment browniano.

Relativitat especial[editar]

Artícul principal → Teoria de la Relativitat Especial.
Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedicio de Arthur Eddington, en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.

El tercer artícul d'Einstein d'eixe any se titulava Zur Elektrodynamik bewegter Körper ("Sobre l'electrodinamica de cossos en moviment"). En este articul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el electromagnetisme en absencia de la força de interacció gravitatoria.[15]La relativitat especial resolvía els problemes oberts pel experiment de Michelson i Morley en el que s'havia demostrat que les ones electromagnetiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum és, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en l'any 1894 George Fitzgerald havia estudiat esta qüestió demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direcció del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'artícul d'Einstein havien segut introduides anteriorment (1903) per Hendrik Lorentz, fisic holandes, donant forma matematica a la conjectura de Fitzgerald.[19] Esta famosa publicació està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omete citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de Poincaré. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicació fenomenologica a observacions desconcertants. El merit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüencia final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicacio ad-hoc o fenomenologica d'un fenomen observat.[15] El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduit per Galileu sigles abans, pel que les lleis de la fisica deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més alla de les conseqüencies previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).[15]La teoria rebe el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguirla de la teoria de la relativitat general, que fon introduida per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la acceleracio.[15]

Equivalencia massa-energia[editar]

Artícul principal → Equivalencia entre massa i energia.


El quart artícul d'aquell any se titulava Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig i mostrava una deducció de la fòrmula de la relativitat que relaciona massa i energia. En este artícul s'exponia que "la variació de massa d'un objecte que emet una energia L, es:

<math>frac{L}{V^2}</math> a on V era la notació de la velocitat de la llum usada per Einstein en 1905.

Esta fòrmula implica que l'energia I d'un cos en repós és igual a la seua massa m multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat:

<math> I = mc^2 ,</math>Mostra com una particula en massa posseix un tipo d'energia, "energia en repós", distinta de les classiques energia cinetica i energia potencial. La relacio masa–energía s'utilisa comunament per a explicar com se produix l'energia nuclear; mesurant la massa de nucleus atomics i dividint pel número atomic se pot calcular l'energia d'enllaç atrapada en els núcleus atomics. Paralelament, la cantitat d'energia produida en la fisió d'un núcleu atomic se calcula com la diferencia de massa entre el núcleu inicial i els productes de la seua desintegració, multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat.

Relativitat general[editar]

Artícul principal → Teoria general de la relativitat.

En novembre de 1915 Einstein presentà una serie de conferencies en l'Acadèmia de Ciencies de Prússia en les que descrigué la teoria de la relativitat general. L'última d'estes conferencies conclogué en la presentació de l'equació que reemplaça a la llei de gravetat de Newton. En esta teoria tots els observadors estan considerats equivalents i no unicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no és ya una força o acció a distancia, com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüencia de la curvatura del espai-temps. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la cosmologia i permetia comprendre les caracteristiques essencials del Univers, moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.[15] La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matematics, experiments hipotetics (Gedanken experiment) i rigorosa deducció matematica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat principi d'equivalencia. A pesar de l'abstracció matematica de la teoria, les equacions permitien deduir fenomens comprovables. El 29 de maig de 1919 Arthur Eddington fon capaç de mesurar, durant un eclipse, la desviacio de la llum d'una estrela al passar prop del Sol, una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmació la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la física. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificaciones realisats fins el moment.[15] A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una física sense un Sistema de referencia absoluta.

Estadistiques de Bose-Einstein[editar]

Artícul principal → Estadistica de Bose-Einstein.

En 1924 Einstein rebe un artícul d'un jove físic indi, Satyendranath Bose, denominat "La llei de Plank i l'hipótesis del quant de llum", descrivint a la llum com un gas de fotons i demanant l'ajuda d'Einstein per a la seua publicació. Einstein se donà conte de que el mateix tipo d'estadistiques podien aplicar-se a grups d'atoms i publicà l'artícul, conjuntament en Bose, en alemà, la llengua més important en física en l'época. Les estadistiques de Bose-Einstein expliquen el comportament dels tipos basics de particules elementals denominades bosones.[15]

La Teoria de Camp Unificat[editar]

Einstein dedicà els seus últims anys a la busqueda d'una de les més importants teories de la física, la cridada Teoria de Camp Unificat. Dita busqueda, despuix de la seua Teoria general de la relativitat, consistí en una serie d'intents tendents a generalisar la seua teoria de la gravitació per a conseguir unificar i resumir les lleis fonamentals de la física, especificament la gravitació i l'electromagnetisme. En l'any 1950, expongué la seua Teoria de camp unificat en un artícul titulat «Sobre la teoria generalisada de la gravitació» (On the Generalized Theory of Gravitation) en la famosa revista Scientific American. Encara que Albert Einstein fon mundialment celebre pels seus treballs en física teorica, paulitinamente fon aislándose en la seua investigació, i els seus intents no tingueren exit. Perseguint l'unificació de les forces fonamentals, Albert ignorà alguns importants desenrolls en la física, sent notablement visible en el tema de les forces nuclear fort i nuclear debil, les quals no s'entengueren be sino despuix de quinze anys de la mort d'Einstein (prop de l'any 1970) mediant numerosos experiments en física d'altes energies. Els intents proposts per la Teoria de cordes o la Teoria M, mostren que encara perdura el seu impetu d'alcançar demostrar la gran teoria de l'unificació de les lleis de la física.[15]

Referencies[editar]

  1. 1,0 1,1 Alfonseca, M. (1998): Diccionari Espasa. 1.000 grans cientifics. Editorial Espasa Calp, S.A. Espasa de Bojaca. 740 págs. Madrit ISBN 84-239-9236-5. Manuel Alfonseca cuantifica l'importancia de 1000 cientifics de tots els temps i, en una escala de 1 a 8, Einstein i Freud són els unics del sigle XX en alcançar la maxima puntuació (pág. X); aixina mateixa califica a Einstein com "el cientific més popular i conegut del sigle XX" (pág. 171)
  2. Plantilla:Cita publicacio
  3. El London Claves publicà el 7 de novembre de 1919 els següents titulars: Revolucio en la ciencia. Nova teoria de l'univers. Les idees de Newton derrocades.
  4. Michio Kaku, L'Univers d'Einstein, p. 98.
  5. Anders Bárány (2001). «El Premi Nóbel i el fantasma d'Einstein». Project Syndicate.
  6. [1], Antoni Bosch editor. ISBN 8493051632. «Nostre deute en el sionisme (discurs pronunciat en Nova York, 1938) [...] En nostra situacio, una cosa deu destacar-se en especial: el poble judeu ha contret un deute de gratitut en el sionisme. El moviment sioniste ha revixcut entre els judeus el sentiment comunitari, i ha dut a veta un esforç que supera totes les expectatives»
  7. [2], Editorial Universitaria Politècnica Valencia. ISBN 8497055586. «Com conseqüència de la seua identificació en el poble judeu durant la seua estància en Berlín, Einstein se feu fervent sioniste a partir de l'any 1919, despuix de algunes dubtes inicials.»
  8. [3], Critica. ISBN 8484326373. «La segona gran causa d'Einstein fon el sionisme [...]. El seu soport explicit a la causa sionista, no obstant, fon reconegut en l'any 1952, quan se li oferí la presidencia d'Israel»
  9. Albert Einstein: Un sionisme pacifiste. uaemex.mx
  10. Activitat politica
  11. Frank Pellegrini. «Albert Einstein» (en inglés). Time. Archivat des d'el original, el 11 de maig de 2000.
  12. 12,0 12,1 12,2 Jesús Dumenge (ed.). , (en castellano), Life&Times. ISBN 84-7902-557-3.
  13. Ibid., p XVIII.
  14. Einstein com estudiant
  15. 15,00 15,01 15,02 15,03 15,04 15,05 15,06 15,07 15,08 15,09 15,10 15,11 15,12 15,13 15,14 15,15 15,16 15,17 15,18 15,19 Einstein;Cent anys de relativitat", pgs. 36, Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein" está definido varias veces con contenidos diferentes
  16. Certificat de graduació d'Einstein en 1896 emés per l'Escola Cantonal d'Argovia, "Einstein. Cent anys de relativitat", pág. 26. Andrew Robinson, 2010, ISBN=978 84 8076 882 5, BLUME
  17. Albert Einstein/Mileva Maric: "The love letters", Jurgen Renn i Robert Schulmann, Princeton:Princeton University Press, 1992
  18. "Les cartes d'amor d'Einstein", de Robert Schulmann, R.SChulmann, 2005.
  19. 19,0 19,1 "L'Univers en una corfa d'anou", Stephen Hawkings, 6ª edicio, 2002, pg.13 i 33, ISBN=84 8432 293 9 Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "SH" está definido varias veces con contenidos diferentes
  20. Einstein: Este és el meu poble. p. 70.
  21. Einstein: Este es el meu poble. pp. 9-11.
  22. Einstein: Este és el meu poble. p. 46.
  23. Philipp Lenard: Ideelle Kontinentalsperre, München 1940.
  24. 24,0 24,1 pgs. 102-120 Erro en la cita: Etiqueta <ref> no válida; el nombre "Einstein.22" está definido varias veces con contenidos diferentes
  25. NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain
  26. Whitrow, Einstein: L'home i la seua obra, p. 27.
  27. Lanzamiento de l'Any Mundial de la Fisica