Albuixech

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Albuixech
Localisació d'Albuixech respecte de la Comunitat Valencina.png Escut Abuixech.jpg
Localisació d'Albuixech respecte de l'Horta Nort.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Horta Nort
Partit judicial: Massamagrell
Ubicació: 39°32′52″N 0°19′14″O
Altitut: 3 msnm
Superfície: 4,4 km²
Població: 3.911 hab.
Densitat: 888,86 hab./km²
Gentilici: Albuixequí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46550
Festes majors: Del 21 al 30 d'agost
Alcalde: José Vicente Andreu Castelló El Muixo (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Ajuntament d'Albuixec


Iglésia de'Albuixech, en primer pla, la font de Sant Ramón Nonato

Albuixech és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia i que se troba a 9 km de Valéncia, capital de la província.

És terme d'orige àrap: Abu-Saak.

Geografia[editar]

Situat en la comarca de l'Horta Nort, se troba a 9 km de la capital Valéncia. És un municipi de la zona costera de l'horta de Valéncia. La costa dista 1'2 quilómetros del casc urbà. És baixa i arenosa, en una extensió de plaja de varios quilómetros.

Localitats llimítrofs[editar]

Albuixech llimita en las següents localitats: Massalfassar, Museros i Albalat dels Sorells totes de la província de Valéncia.

Història[editar]

Albuixech fon una alqueria musulmana que se digué posteriorment Abu Xech, que era l'Alqueria del Bosc, ya que tot el terreny que estava al voltant del seu terme municipal era un gran bosc de xares en ceps i oliveres.

Durant l'época musulmana, foren la Tribu dels Ameiríes qui dominaren tot el territori valencià i establiren el regne de la Taifa de Valéncia, del que depenia esta població.

Zayd Abu Zayd era amo absolut d'Albuixech i de la majoria dels castells de Castelló, entre ells els d'Eslida, Castro de Alfondeguella, Vilamalur, Arenós. Ibn Hud de Múrcia, que pertanyia als Abbassies, volgué apoderar-se d'algunes propietats pertanyents a Abu Zayd, entre ella la d'Albuixech, pero se li obligà a firmar un tractat de pau i desistir d'estes pretensions.

Açò facilità la presa de possessió pacífica per part del rei Jaume I d'Aragó que donà el lloc al bisbe de Valentia, Berenguer de Castellbisbal.

Teresa Gil de Vidaura fon la senyora de la població fins que el rei Pere el Gran la revertí a la Corona, deixant un chicotet feu a favor del Bisbat de Valéncia.

Alfons el Magnànim nomenà administrador d'Albuixech al seu Recaptador de confiança Luciano Martínez Yunta.

El 15 de setembre de 1479 passà a mans de Joan Floc de Cardona i Joana d'Aragó.

Albuixec quedà somesa als Furs d'Aragó en data 5 de decembre de 1556 i conseguí ser municipi independent a tots els efectes. Posteriorment el Ducat de Gandia reclamà davan Felip II d'Espanya que la població fora atra vegada administrada baix la seua propietat; pero el rei recusà esta proposta i va permanéixer dependent de la Corona.

En la Guerra de l'Independència Espanyola, entre els anys 1808 i 1814, la població sofrí les seues desastroses conseqüències.

Participà també en les Guerres Carlistes. En l'any 1837, el general Ramon Cabrera recorregué esta zona de l'horta valenciana.

També en la Guerra Civil espanyola de 1936-1939 la població d'Albuixech se va vore afectada per este conflicte armat.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 n/d n/d
19831987 n/d n/d
19871991 n/d n/d
19911995 n/d n/d
19951999 Mariano Tamarit Lleida PPCV
19992003 Mariano Tamarit Lleida PPCV
20032007 Mariano Tamarit Lleida PPCV
20072011 José Vicente Andreu Castelló "El Muixo" PSPV-PSOE
2011- Josep Vicent Andreu Castelló PSPV-PSOE

Demografia[editar]

Conta en una població de 3.911 habitants segons el INE de l'any 2017.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2017
1.514 1.924 2.047 2.248 2.301 2.310 2.407 2.641 2.974 2.963 3.032 3.000 3.646 3.911

Economia[editar]

Basada tradicionalment en l'agricultura. Els cultius d'horta se conseguixen en rotacions intensives molt variades que produïxen tres collites anuals.

Persones célebres naixcudes en esta localitat[editar]

Festes locals[editar]

  • Festes Patronals. Tenen lloc entre el 21 i el 2 de setembre.
  • Sant Ramon. Se celebra el 31 d'agost.

Gastronomia[editar]

L'arròs és la base de la cuina més típicament valenciana, predominant en tot el litoral, i el plat més conegut és la paella, sense que li cedixquen en suculència l'arròs a banda plat mariner al que donen el sabor dominant el peix selecte i els mariscs; o l'arròs en fesols i naps, títul que oculta un plat pletòric de carns de vacu, de porc, i, si es época, de pato de l'Albufera.

Accessos[editar]

S'accedix a esta localitat des de Valéncia agarrant la V-21 i a continuació la CV-32. També conta en estació de ferrocarril de la llínea C-6 de Rodalies Valéncia.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells    Alboraya    Albuixech    Alfara del Patriarca    Almàssera    Bonrepòs i Mirambell    Burjassot    Emperador    Foyos    Godella    Massalfassar    Massamagrell    Meliana    Moncada    Museros    La Pobla de Farnals    Puçol    El Puig    Rafelbunyol    Rocafort    Tavernes Blanques    Vinalesa