Alcàntera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Alcàntera
Localisació d'Alcàntera de Xúquer respecte de la Comunitat Valenciana.png Escudo de Alcàntera de Xúquer.PNG
Localisació d'Alcàntera de Xúquer respecte de la Ribera Alta.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Ribera Alta
Partit judicial: Alzira
Ubicació: 39°4′19″N 0°19′14″O
Altitut: 33 msnm
Superfície: 3,3 km²
Població: 1.318 hab.
Densitat: 399,39 hab./km²
Gentilici: Alcantarer/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46293
Festes majors: 1º dumenge de setembre
Alcalde: Antonio Such Botella (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial d'Alcàntera


Alcàntera (en castellà Alcántara de Júcar) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

Geografia[editar]

Alcàntera es troba en la subcomarca de la Vall de Càrcer a la banda dreta del riu Xúquer entre Beneixida i Càrcer. El seu terme és poc extens i pràcticament pla. S'accedix a este poble des de Valéncia, a través de la A-7-E-15. Dista 48 quilómetros de la ciutat de Valéncia

Localitats llimítrofs[editar]

El terme municipal llimita: pel nort, en el de Gavarda; per l'est, en el de Beneixida; pel sur, en els de Xàtiva i La Llosa de Ranes; i per l'oest, en el de Càrcer, totes de la província de Valéncia.

Història[editar]

D'orige islàmic (de fet el topònim Alcàntera té el seu orige en l'àrap al qántara, que significa el pont, l'aqüeducte i inclús el dic), provablement fon incorporat pel rei Jaume I d'Aragó al recentment creat Regne de Valéncia en l'any 1244, despuix de la conquista de Xàtiva. A pesar d'açò, la població musulmana se mantingué, conservant la seua llengua, la seua religió i els seus costums, fins a la seua expulsió definitiva en l'any 1609. Se'ls coneixerà com mudéixars, i, despuix de la seua conversió forçosa al cristianisme en l'any 1525, com moriscs. Alcàntera va pertànyer tal vegada durant cert temps a la Corona, estant bona part dels sigles XIV i XV en mans de distints llinages (Ripoll, Maça de Liçana, Montagut,...) fins a que a finals del sigle XV fon adquirit junt en els veïns llocs de Beneixida i el Ràfol per Joan Despuig. Després de pertànyer algun temps a Alons Sanoguera, a principis del sigle XVIII passà a mans dels Sorell, comtes d'Albalat, que ostentaren la titularitat del senyoriu fins a la dissolució del règim senyorial, ya en el sigle XIX. En l'any 1611, Cristòfol Despuig, a conseqüència de l'expulsió dels moriscs, hagué d'otorgar carta pobla a favor de nous vassalls. Este document regulava aspectes com la cantitat de terra de que dispondria cada nou poblador, l'obligació dels nous pobladors de residir per adquirir la propietat útil de la terra, els censos en diners i els censos en espècie de casi la totalitat de les collites o la supervisió i control generalisat de nomenament i actuació dels carrecs directius locals.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 José Montaner Sancho PSPV-PSOE
19831987 Agustín García Aliaga PSPV-PSOE
19871991 José Sanchis Martínez PSPV-PSOE
19911995 José Sanchis Martínez PSPV-PSOE
19951999 Antonio Such Botella PSPV-PSOE
19992003 Antonio Such Botella PSPV-PSOE
20032007 Antonio Such Botella PSPV-PSOE
20072011 Antonio Such Botella PSPV-PSOE
2011- n/d n/d

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017
1.531 1.459 1.448 1.492 1.459 1.405 1.373 1.380 1.374 1.397 1.318

Economia[editar]

Actualment l'agricultura seguix següent l'activitat econòmica més important, encara que seguida de prop pel sector servicis; menor importància té el sector industrial. Durant la segona mitat del sigle XIX i, sobre tot, en el sigle XX la morera i l'arròs han anat deixant pas, com cultiu predominant, al taronger. Han desaparegut igualment cultius de cereals com el blat i la cebada i, pràcticament, atres cultius com el cep, les oliveres, les garroferes i els armelers. També se cultiven hortalices i llegums.

Monuments[editar]

Iglésia de la Puríssima Concepció
  • Iglésia Parroquial. En honor a la Puríssima Concepció, construïda en el sigle XVII.

Llocs d'interés[editar]

  • El Pi de Borja. És un parage en una amplia zona forestal, de gran atractiu natural.

Festes locals[editar]

  • Festes Patronals. Se celebren el primer fi de semana de setembre en honor a la Puríssima Concepció i el Santíssim Crist dels Afligits.

Gastronomia[editar]

El plat típic és l'arròs al forn i la paella. Els dolços típics son la Mona de Pasqua, L'arnadí, fogasses i pastissets de moniato.

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera de Xúquer    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real de Montroy    Sellent    Sant Joan d'Énova    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló