Alfafara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Ajuntament d'Alfafara

Alfafara és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en el nort de la província d'Alacant, en la comarca d'El Comtat. Conta en 407 habitants (INE 2018).

Geografia[editar]

Alfafara es troba situada en el nort de la província d'Alacant, pertany a la comarca d'El Comtat, es troba enclavada al peu de la Serra de Mariola, en la valleta d'Agres, entre les Serres d'Agullent i Mariola, en la zona llimítrofa de les províncies d'Alacant i Valéncia. Els seus llímits són al Nort, Agullent i Ontinyent; al Sur i Oest, Bocairent i a l'Est, Agres.

A la població s'accedix per la carretera comarcal A-202, que va de Muro d'Alcoy a Bocairent, que enllaça en la carretera nacional de Villena a L'Alcúdia de Crespins. El terreny és molt irregular, en zones planes en el centre i molt montanyós en les parts norts de la Serra de Mariola.

La situació de la població, enclavada en la Serra de Mariola, poblada de pinades, bosc mediterràneu i herbes aromàtiques, fa que abunden numerosos parages pintorescs i molt recomanables per a excursions i acampades; entre les que cal destacar la Pinada de la Vila, Bassa Nova, Font del Tarragó, Cova la Font, Font de Carbonell, L'ermita de la Creu, Coves de les Finestres, El Pantanet, l'Assut, Barranc de Falces, ademés de molts brolladors d'aigua a lo llarc i ample de tot el terme, com la Font del Cantal de la Vila, Font del Moro, Malagana, Font del Regall, Bassa Nova, Font del Tarragó, Fontanarets, Barranc de la Mola, Penya la Tosca, Els Pantanos, Font del Vi, Barranquet del Rei, Les Bassetes, Carbonell, Bancal Redó, Font del Sagristà.

Història[editar]

Hi ha constància que els primers pobladors eren ibers per les restes trobades en Cabec de Mariola o de la Cova, Cabec de Serrelles, Cabec dels Monserraes, Lloma de Carbonell i la Cova Bolumini. Fon un lloc musulmà com ho demostra el seu nom àrap “alfawara” que significa font o sortidor i que, provablement fa referència a la Penya del Chorro, salt d'aigua que cau en força en époques de pluja.

Posteriorment a la conquiste de Biar per Jaume I d'Aragó, sobre a l'any 1245, este lloc musulmà es concedix en senyoriu a Ximén Pérez d'Oriz l'any 1250, i posteriorment en 1292, fon venuda a Pere de Artés.

En l'any 1370, el rei Pere IV el Cerimoniós, ho incorpora a la vila de Bocairent, de la qual se separa en 1632, per Felip IV, per mig de la concessió del títul d'Universitat d'Alfafara.

Canònicament la parròquia d'Alfafara està lligada a la de Bocairent des de l'any 1437, per decisió de l'arquebisbe Fra Tomás de Vilanova, ratificada despuix per la bula de Sant Piu V, l'any 1566 fins a 1782, concedint-li la potestat de ser parròquia independent.

Fins a l'any 1707 la població quedà incorporada a la Governació de Xàtiva i despuix fins a l'any 1833, a la Governació de Montesa. A partir d'esta data s'incorpora a la província d'Alacant, pertanyent actualment al partit judicial d'Alcoy.

Demografia[editar]

Alfafara conta en 407 habitants (INE 2018).

Evolució demogràfica d'Alfafara
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2018
Població 660 618 562 668 622 595 644 600 484 458 403 374 394 422 407

Economia[editar]

Es basa en chicotetes explotacions agrícoles de secà, oliveral, fruiters i cereals. També hi ha chicotetes empreses de fil, envasos de plàstic, indústries casolanes i de servicis.

Monuments i llocs d'interés[editar]

Iglésia de la Transfiguració del Senyor
  • Iglésia de la Transfiguració del Senyor, de clar estil romànic.
  • Restes arqueològiques. Es coneixen restes dels primers temps de l'Edat dels metals en la Cova el Bolumini, a on va haver-hi un soterrament colectiu; de plena edat de bronze són les restes d'un chicotet poblat siti en Monserraes.De la cultura ibèrica són les restes del Cabec de la Cova i de l'important poblat del Cabec de Merita. dels temps de la romanisació són les ceràmiques que es troben en Els Recorrals, i d'época lent-romana, les sepultures excavades en la roca del Més del Pou. Especial menció ha de fer-se dels Coves dels Finestres, Coves artificials obertes en les roques verticals.

Festes locals[editar]

  • Festes Patronals. Se celebren els dies 5, 6, 7 i 8 d'agost, en honor als Sants patrons el Salvador, la Divina Aurora i Sant Roc.

Gastronomia[editar]

Tenint en conte que el principal producte agrícola de la població és l'oli, els plats típics són els denominats "Mulladors", entre els que cal destacar la "Pericana " i "espencat ", a base de tomata, els pimentons, alls, fesols, jolivert, mesclat en tonyina, abadejo o capellans . Ademés estan la "borreta" de creïlles en abadejo i espinacs, "la sanc en ceba", "l'olla de pilotes o fasedures".

D'entre els arrossos, "Arròs al forn", "Calder", "Arròs de dejuni", "Arròs en penques, fesols i naps". En quant als postres destaquen la "Carabassa al forn", "pastiços de moniato", "el codonyat", "bunyols", "la Coca Cristina", "la tortà", "la Fabiola", "els casquinyols", "els sospirs".

Política[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Evaristo Francés Tudela AP
19831987 Vicente Terol Cabanes AP
19871991 José Sanz Pascual PSPV - PSOE
19911995 José Sanz Pascual PSPV - PSOE
19951999 José Sanz Pascual PSPV - PSOE
19992003 José Sanz Pascual PSPV - PSOE
20032007 José Sanz Pascual PSPV - PSOE
20072011 José Sanz Pascual PSPV - PSOE
2011- n/d n/d

Enllaços externs[editar]


Municipis d'El Comtat
Agres · Alcosser · Alcoleja · Alfafara · Almudaina · L'Alqueria d'Asnar · Balones · Benasau · Beniarrés · Benilloba · Benillup · Benimarfull · Benimassot · Cocentaina · Fageca · Famorca · Gayanes · Gorga · Villeneta · Muro · L'Orcha · Planes · Quatretondeta · Tollos