Alfara de la Baronia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Alfara de la Baronia
Localisació d'Alfara d'Algimia respecte de la Comunitat Valenciana.png Alfara a.gif
Localisació d'Alfara d'Algimia respecte del Camp de Morvedre.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: El Camp de Morvedre
Partit judicial: Sagunt
Ubicació: 38°45′53″N 0°21′17″O
Altitut: 70 msnm
Superfície: 11,7 km²
Població: 535 hab.
Densitat: 45,72 hab./km²
Gentilici: Alfarenc/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46594
Festes majors: Ultima semana d'agost
Alcalde: José E. Terrádez Navarro (PPCV)
Pàgina web: Web Oficial d'Alfara de la Baronia


Alfara de la Baronia (conegut anteriorment com Alfara d'Algímia) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de El Camp de Morvedre.

Geografia[editar]

Alfara de la Baronia

Situat al noroest de la comarca de El Camp de Morvedre, en el vall del riu Palància. El riu dividix el terme en dos mitats, quedant el núcleu urbà a la dreta. Les montanyes més elevades del terme municipal son el Picaio (388 m.), la Costera (261 m.) i la dita popularment Montanyeta de l'Ermita (229 m.), als seus peus s'estenen les cases del poble. El clima és mediterràneu. La zona montanyosa del terme (365 Ha.) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també tomello, romer i un poc d'espart.

S'accedix a este poble des de Valéncia a través de la A-23 prenent despuix la CV-327 despuix de travessar la localitat veïna d'Algímia d'Alfara.

Localitats llimítrofs[editar]

El terme municipal d'Alfara de la Baronia llimita en les següents poblacions: Algar, Sagunt i Algímia d'Alfara en la província de Valéncia i Sogorp en la província de Castelló.

Història[editar]

La zona ya estava poblada durant l'época íbera, puix s'han trobat en el seu terme restos arqueològics de forns ibers i també gran cantitat de ceràmica.

En época romana, la zona de l'actual Alfara de la Baronia pertanyia al Ager Saguntinus.

La zona no va sofrir, en el sigle V, ni l'invasió dels vàndals ni el posterior control dels visigots, motiu pel que cap considerar que la seua estructura poblacional se mantingué inalterada des de la crisis de l'Imperi Romà, (sigle III) moment en el que la població del Ager Saguntum se reclogué en les viles rurals, fins a l'invasió musulmana. Després de la dominació musulmana, en 1233, el rei Jaume I d'Aragó aplegà –segons conta la seua Crònica – a la zona del Palància. Després de la conquista, l'alqueria musulmana d'Alfara, junt en la d'Algímia d'Alfara, passà a formar part de la Baronia de Torres Torres. En 1249, Jaume I feu donació de la localitat a Gauteri Romà, donació que no pogué ser efectiva perque el baró no residia en Torres Torres, de manera que continuà subjecta al patrimoni real fins a que en l'any 1270 se feu efectiva la donació en favor de Bertrà de Bellpuig. Posteriorment, la baronia passà a atres cases nobiliàries: la de Jiménez d'Arenós (1360-1390), la casa comtal de Prades (1390-1445), els Vallterra (1445-1760), els Monsosriu (1760-1780) i lels Castellví (des de 1780 fins a l'extinció dels senyorius).

En l'any 1609, Alfara quedà despoblada per l'expulsió dels moriscs. En 1611 li fon otorgada una nova carta pobla, següent baró de Torres Torres Miguel Vallterra.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 n/d n/d
19831987 n/d n/d
19871991 n/d n/d
19911995 n/d n/d
19951999 n/d n/d
19992003 n/d n/d
20032007 José E. Terrádez Navarro PPCV
20072011 José E. Terrádez Navarro PPCV
2011- n/d n/d

Demografia[editar]

Durant el sigle XVIII aumentà un cent per cent la seua població i aplegà a tindre 540 habitants en 1794, passant a 736 en 1860. Posteriorment, començà un progressiu decliu, fins a 1940, any en que tornà a créixer gràcies a l'increment del regadiu a causa de la canalisació de les aigües de la Font d'Arguines. En 1970 la població era de 850 habitants. Des d'eixa data, la població ha descendit considerablement.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017
548 534 522 509 499 502 488 487 498 515 535

Economia[editar]

Està basada tradicionalment en l'agricultura. Actualment, a pesar d'haver aumentat l'àrea dedicada al cultiu de la taronja per modernes transformacions, l'agricultura ha perdut gran part de la seua força econòmica i ha deixat pas a l'indústria i als servicis. Actualment l'indústria no és el motor de l'economia, l'única fabrica existent en la població ha segut tancada.

Monuments[editar]

Monuments religiosos[editar]

Ermita de la Mare de Déu dels Afligits
  • Ermita de la Verge dels Afligits. Edifici construït en el sigle XVII. Lo més destacant és la seua portada, que pertany a la tipología denominada mixtilínea, següent un dels primers eixemples de la Comunitat Valenciana.
Iglésia de sant Agustí
  • Iglésia de Sant Agustí. Iniciada la seua construcció a finals del sigle XVI. En 1799, se decidí ampliar el vell edifici i s'encarregà a Cristóbal Bueso la construcció del portacreu, la cúpula i la capella de la Comunió. Concloses les obres, s'encarregà al mateix arquitecte l'unificació ornamental del edifici en estil jònic. En el seu interior cap destacar l'obra pictòrica de Joaquim Oliet Cruella. La glorificació de Sant Agustí, la comunió de la Verge, l'Oració en l'Hort, la Visió de Sant Joan Batista, l'Assunció de la Verge, Sant Agustí, Sant Albert Magne, Sant Tomàs de Aquino i Sant Bonaventura son motius principals de les seues obres.

Monuments civils[editar]

Cisterna
  • La cisterna. Construcció tradicional en aljup en alt per a abastir-se de l'aigua de la Sequia Major de Sagunt. Se creu haver segut construïda a finals del sigle XVIII, durant l'etapa de Floridablanca, qui lliberà al poble del pagament de l'impost de la seda per a arreplegar fondos per a la seua construcció.

Festes patronals[editar]

Alfara de la Baronia celebra les Festes Majors en honor dels seus patrons l'última semana d'agost i la primera de setembre.

  • Festa de Sant Agustí, titular de la parròquia, se celebra el 28 d'agost.
  • Verge dels Afligits té lloc la festa el 8 de setembre. La vesprà, la seua image es traslladada des de l'ermita al temple parroquial.

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de El Camp de Morvedre
Albalat dels Tarongers    Alfara de la Baronia    Algar    Algímia d'Alfara    Benavites    Benifairó de les Valls    Canet d'En Berenguer    Estivella    Faura    Gilet    Petrés    Quart de les Valls    Quartell    Segart    Sagunt    Torres Torres