Alfarrasí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Alfarrasí
Localisació de la Vall d'Albaida respecte de la Comunitat Valenciana.png Escut alfarrasi.png.jpg
Alfarrasí-Mapa del Valle de Albaida.svg.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 39°54′20″N 0°29′42″O
Altitut: 200 msnm
Superfície: 6,4 km²
Població: 1.256 hab.
Densitat: 196,25 hab./km²
Gentilici: Alfarrasiner/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46893
Festes majors: Segona quinzena d'agost
Alcalde: Rosa Adelina Vidal Llorens (PPCV)
Pàgina web: Web Oficial d'Alfarrasí


Alfarrasí és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia[editar]

Situat en el centre de la vall d'Albaida, en la banda esquerra del riu Albaida, junt a la confluència en el riu Clariano. Té una altitut mija 200 metros. La superfície del terme és ondulada, i carix d'altures importants a excepció d'un chicotet promontori sobre el que se situa una ermita. La terra és blanquinosa, degut a les margues i argiles que la formen. Els rius Albaida i Clariano servixen de llímit per l'est i el sur; del primer pren aigües la sequia d'Alfarrasí, que rega el terme, distribuïda en bancals, està dedicada en la seua major part al secà. El poble està situat en la banda esquerra del riu Albaida, travessat per la carretera de Valéncia a Alacant, al voltant de la qual se desenrolla.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la N-340.

Localitats llimítrofs[editar]

Alfarrasí llimita en les següents localitats: Benissuera, Guadasséquies, Montaverner, L'Olleria, Palomar i Sant Pere, totes de la província de Valéncia.

Història[editar]

D'orige àrap, etimològicament procedix d'alfarrassar. La seua conquista pel rei Jaume I d'Aragó està datada en l'any 1244. El seu primer senyor fon Llorenç Rocafull. Des de l'any 1244 fins a l'any 1707 va pertànyer a la Governació de Xàtiva i depenia eclesiásticament, fins a l'any 1542, de Benigànim. Fon lloc de moriscs i en la seua expulsió permaneixqué pràcticament despoblada fins a l'any 1625. A mitat de sigle XVIII fon venuda en pública subasta a la casa de Fuenteclara per a poder pagar als seus acreedors. En l'any 1813, els francesos instalaren un destacament militar en la partida dita la Bateria. De l'any 1822 a l'any 1833, en la nova distribució territorial de les Corts de Cadis, formà part de la província de Xàtiva.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 n/d n/d
19831987 n/d n/d
19871991 Roberto Vidal Bataller PSPV-PSOE
19911995 Roberto Vidal Bataller PSPV-PSOE
19951999 Juan José Calabuig Plá PSPV-PSOE
19992003 Rosa Adelina Vidal Llorens PPCV
20032007 Rosa Adelina Vidal Llorens PPCV
20072011 Rosa Adelina Vidal Llorens PPCV
2011- n/d n/d

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017
1.300 1.251 1.230 1.231 1.225 1.192 1.256 1.272 1.281 1.297 1.256

Economia[editar]

La principal producció és la de raïm de taula, seguida dels cereals, oliveres i en menor proporció, garroferes i frutals; destaquen algunes varietats de bresquilla. Els cultius de regadiu, localisats en els bancals pròxims als rius, en els que se cullen cereals i hortalices per al consum local.

L'activitat industrial ha tengut un desenroll en els últims anys; actualment se fabriquen cistelles, manufacturats de vimenera i plàstic, gèneros de punt; hi ha una important fàbrica de tovalles.

Monuments[editar]

Ermita d'Alfarrasí
  • Ermita del Crist de l'Agonia. Des de temps immemorial s'alça sobre un alturó orientat al surest en unes vistes esplèndides de la vall.

Festes locals[editar]

Gastronomia[editar]

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Guerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig