Alfauir

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Alfauir
Localisació d'Alfauir respecte de la Comunitat Valenciana.png Escudo de Alfahuir.png
Alfahuir-Mapa de Safor.svg.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: La Safor
Partit judicial: Gandia
Ubicació: 38°55′42″N 0°15′1″O
Altitut: 75 msnm
Superfície: 6,2 km²
Població: 448 hab.
Densitat: 72,25 hab./km²
Gentilici: Alfauireny/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46725
Festes majors: 1ª semana de setembre
Alcalde: Providencia Martínez García (PSPV-PSOE)
Pàgina web: Web Oficial d'Alfauir


Alfauir (en castellà Alfahuir) és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Safor.

Geografia[editar]

Situat entre les serres d'Ador i Falconera, el riu Vernissa dividix el terme en dos sectors. El terreny és pla, a excepció del sector sur accidentat per les estribacions de la serra d'Ador. Les altures principals son: Castillos (305 m.), Cister (293 m.) i Carrero (223 m.). El Vernissa creua el terme d'oest a est, servint de llímit en Ròtova; afluixen al mateix, per la dreta els barrancs de la Bassa i Alfauir. El clima és templat.

Casi la totalitat del terme està coberta d'arborat, garroferes i frutals principalment. El poble està situat a la banda esquerra del barranc d'Alfauir.

Des de Valéncia s'accedix a través de la N-332 per a enllaçar en la CV-686 i la CV-60.

Localitats llimítrofs[editar]

El terme municipal d'Alfauir llimita en les següents localitats: Ador, Almiserà, Castellonet, Palma de Gandia i Ròtova, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar]

Alfauir era una alqueria musulmana. Després de la conquista de Jaume I d'Aragó contava en 25 cases i algunes granges, depenent de la baronia de Palma, anexa al ducat de Gandia. En el sigle XV va pertànyer al Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba.

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 n/d n/d
19831987 n/d n/d
19871991 n/d n/d
19911995 n/d n/d
19951999 n/d n/d
19992003 n/d n/d
20032007 Providencia Martínez García PSPV-PSOE
20072011 Providencia Martínez García PSPV-PSOE
2011- n/d n/d

Demografia[editar]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017
296 287 317 343 356 357 356 381 402 437 448

Economia[editar]

Els cultius de secà estan dedicats a les garroferes en la seua major part, també hi ha ceps moscatell, oliveres i armelers. El regadiu pren l'aigua del riu Vernissa, que en época de pluges les recull a través d'un assut, i despuix se distribuïx per una sequia mare als térmens de Ròtova i Alfauir. La major producció de regadiu son els tarongers, hortalices i llegums. La part no cultivada del terme està coberta de pins i mont baix.

El sector nort del terme constituïx el territori de l'antic monasteri de Sant Jeroni de Cotalba, que ocupa casi el 50 per cent de la superfície del terme municipal, constituint una sola finca de propietat particular. El restant està molt repartit, següent directament treballat pels seus propietaris.

Existix una mina d'algeps.

Festes locals[editar]

  • Festes Patronals. Se celebren en la primera semana de setembre.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]

Referències[editar]


Municipis de La Safor
Gandia    Oliva    Tavernes de Valldigna    Xeraco    Bellreguart    Vilallonga    La Font d'En Carròs    Simat de Valldigna    Daimús    Piles    Xeresa    El Real de Gandia    Almoines    Miramar    Palma de Gandia    Benifairó de Valldigna    Beniarjó    Benirredrà    L'Alqueria de la Comtesa    Rafelcofer    Ador    Barig    Ròtova    Potries    Palmera    Lloc Nou de Sant Jeroni    Alfauir    Beniflà    L'Alqueria de Guardamar    Almiserà    Castellonet