Alfondeguella

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Alfondeguella
ArchivoEscudo de Alfondeguilla.png
Localisacio de Castello de la Plana.png
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Castelló
Comarca: La Plana Baixa
Partit judicial: Nules
Ubicació: Plantilla:Coord/display/inline,title</noinclude>
Altitut: 219 msnm
Superfície: 129,86 km²
Població: 860 hab. (INE 2009)
Densitat:
Gentilici: Alfondegueller/a Fondeguiller/a
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 12609
Festes majors: Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier.
Alcalde: Salvador Ventura Berenguer (PPCV)
Pàgina web: Web Oficial de Alfondeguilla


Alfondeguella (en espanyol Alfondeguilla), a nivell coloquial, Fondeguilla, és un municipi pertanyent a la Comunitat Valenciana. Situat al sur de la província de Castelló en la comarca de Plana Baixa, (llindant en Sagunt, ya en la província de Valéncia).

Geografia[editar]

Està situat en la part meridional de la serra d’Espadà, en el sector sur de la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló, el seu terme comprén 28.320 km2. i en una altitut sobre el nivell del mar de 211 m. Per la seua situació geogràfica, conta en un clima temperat durant totes les époques de l’any, lo que favorix el desenroll de la flora mediterrànea i l’assentament de fauna autòctona. Part del terme d'Alfondeguella pertany al Parc Natural de la Serra d’Espadà.

Accessos[editar]

Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la N-340, prenent despuix la CV-10, seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de Valéncia direcció nort per la A-7, eixida la Vall d’Uxó, direcció SonejaTítul de l'enllaç, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguella.

Des de Terol, Sogorp, baixant per la A-23 fins a l’eixida Soneja - la Vall d’Uxó i agafant la CV-230 creuarem Assuévar i fins a Alfondeguella.

Localitats limítrofes[editar]

El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en Artana, a l’est en la Vall d’Uxó, al sur-oest en Soneja, a l'oest en Chóvar i al nort-oest en Eslida, totes elles en la província de Castelló i al sur en Sagunt en la província de Valéncia. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

Història[editar]

Els primers núcleus que es varen establir varen ser romans, dels que hui en dia queden restes pero varen ser els àraps els que varen crear l’actual emplaçament, despuix de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de Medinaceli. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre 1602 i 1646. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el sigle XIX, época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en 1795 la seua població era de 180 habitants, en l'any 1900 conseguia la sifra de 943 habitants. En el sigle XX (+- 1938) esta zona va tindre importància en la disputa de la Guerra Civil espanyola, sent l'últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.


Demografia[editar]

Evolució demográfica[1]
1563 1795 1845 1873 1900 1940 1950 1960 1970 1985 1990 1995 2000 2005 2009
500 180 388 738 943 815 1009 1027 968 957 921 916 908 899 860

Administració[editar]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Inocencio Ventura AP
19831987 Amadeo Rodríguez AP
19871991 Ramón Vilar Font AP
19911995 Ramón Vilar Font PPCV
19951999 Ramón Vilar Font PPCV
19992003 Ramón Vilar Font PPCV
20032007 Ramón Vilar Font PPCV
20072011 Salvador Ventura Berenguer PPCV
2011- Salvador Ventura Berenguer PPCV

Economia[editar]

Es basa en cultiu llenyós de secà, d’un total de 469 hectàrees repartides pels cultius d’armeles, vinyes, oliveres, garrofes, horta, tarongers i el restant del terme de pins sureres i carrasques.

Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar. Antigament, fins a 1992, els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), despuix IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches. Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.

Festes[editar]

  • Passacarrers en Sant Antoni.
  • Dijous Llarder o de Carnestoltes, a on la gent va a berenar a la montanya
  • En Semana Santa, representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.
  • Festa a Nostra Senyora de l’Assunció la semana del 15 d’agost, en bous i reveles.
  • Festes Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.
  • Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.
  • Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i mistela" (rollets i mistela) i despuix es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.

Monuments[editar]

  • Aqüeducte romà. Aqüeducte romà comunament conegut com "l’Arquet", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.
  • Aqüeducte romà. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "el Pont de l’Aigua" que creua el barranc del Riu Belcaire per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.
Castell de Castro
  • Castell de Castro. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, els restos actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en Benicàssim fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les Illes Columbretes. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de llevant posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, el restant del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista durant la guerra civil espanyola, entre els penyascars, per devall d’esta torre, es troba la tercera entrada al recint amurallat.
  • Castell d’Alfandech. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.
  • Ermita Calvari del Crist . enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada despuix de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.
  • Nevera de Castro. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com Pou de neu. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la Comunitat Valenciana existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.

Llocs d’interés[editar]

  • Calvari del Crist.
  • Caixco antic nomenat el Castellet.
  • Montanya de Pipa. 589 metros.
  • Montanya de la Nevera. 855 metros.

En el terme municipal es troben les Fonts de "Cabanelles", "la Figuera" en el Barranc de les Vinyes, "el Flare" al principi del Barranc d’Eslida, "el Gos" prop d’Aigualit, de "l’Hedra", a les penyes el Castell de Castro, "Marc" en el Barranc d’Eslida, de "Montesinos" en el Barranc de les Vinyes i "la Penyeta" en el Barranc de Castro.

  • Construccions de pedra seca.
  • Corrals de bésties. Ubicats en les rostàries de les montanyes, servien per a arreplegar i albergar les bésties en plena naturalea, lloc a on pasturaven. D’especial menció cal destacar "La Paridera" situat dins d'una cova de grans dimensions, a on es portaven les bésties femelles per a donar a llum en tranquilitat.
  • Forns de Calç.
  • Iglésia de Sant Bertomeu. en la plaça de l’Ajuntament del sigle XVIII.
  • Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilisar.
  • Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro, Antigues mines de Cinabri.
  • L´escoladora, pedra al costat del riu, d'un tamany gran i en inclinació suficient per a escolar-se.

Referencies[editar]

Enllaços externs[editar]


Municipis de La Plana Baixa

Aïn    Alcúdia de Veo    Alfondeguella    Almenara    Les Alqueries    Artana    Bechí    Borriana    Chilches    Eslida    La Llosa    Moncofa    Nules    Onda    Ribesalbes    Suera    Tales    La Vall d'Uxó    Vilarreal    La Vilavella