Altura (Alt Palància)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
(Redirigit des de «Altura»)
Saltar a: navegació, buscar
Ajuntament d'Altura

Altura és un municipi valencià situat en la comarca de L'Alt Palància. Posseïx la categoria de Vila concedida pel rei Martí I l'Humà, en l'any 1407. Està situat en el camí natural que unix Aragó en la Comunitat Valenciana al sur de la província de Castelló. La població conta en 3.621 habitants segons el INE de l'any 2016.

La població conta en dos punts d'interés internacional: La Cartoixa de Vall de Crist i el Santuari de la Cova Santa.

També cal destacar l'importància local de l'aflorament de l'Alvertent del Berro, i la coexistència històrica en la seua Aljama Sarraïna en la qual compartix raïls i història.

Descripció[editar]

La serenitat del Vall Palància i les poderoses cimeres de la Serra Calderona definixen el païsage de l'històrica villa d'Altura. El seu terme municipal està caracterisat per una complicada orografia que s'eleva als 350 metros sobre el nivell de la mar en les proximitats del caixco urbà fins als 1.015 m. del cim del Montmayor, està guiat per rieres i rambles en els màrgens del qual se cultiven hortalices i frutals. En la montanya, l'armeler i l'olivera de secà prenen protagonisme junt a extensos boscs de pinar i carrasca.

També cal destacar l'importància local de l'aflorament del manantial del Berro i la formació càrstica que se configura com atractives piscines naturals en la Rambla de Mena. Tampoc n'hi ha que oblidar-se de parages de gran bellea i migambiental com la Pedra del Cantal, la Cara del Moro o el Parage Natural de la Torrecilla-Puntal de Navarrete.

Eixe important llegat natural se suma al ric patrimoni històric i artístic que custòdia Altura. La Cartoixa de Vall de Crist i el Santuari de la Cova Santa són dos del seus valiosos tesors, junt ad atres monuments i senyes que han forjat l'identitat del municipi, la Plaça Major, la neoclàssica Iglésia Parroquial consagrada a Sant Miquel en la que destaque un retaule del sigle XVI procedent de la cartoixa i una image de la Mare de Deu de Gràcia del sigle XV. En el núcleu urbà migeval trobem l'Iglésia Primitiva, símbol primigeni del cult cristià, edificat en estil gòtic valencià.

El Portalico se configura com la porta d'accés al recint, obert al "camí d'Aragó" i "camí vell d'Altura-Segorp" que confluixen en ell. Exterior a les muralles se troba la Casa Gran, casota renaixentista del sigle XVI que conserva bona part de les dependències originals i els murs que la circumdàven.

Per atra banda estan els viaductes i aqüeductes que faciliten superar les dificultats de l'orografia donant accés a una de les més fèrtils Vegues de l'Alt Palància. De tots estos destaque el Viaducte del Barranc de la Jarea, que és d'orige de l'Edat Mija.

Llocs d'interés[editar]

  • Muralles i Portal. Les Muralles i el Portal d'Altura constituïxen les escases restes visibles del recint amurallat d'Altura. El denominat Portalico és una resta arquitectònica de gran interés dins del caixco urbà.
  • Iglésia Primitiva. En el núcleu migeval de la població es troba l'Iglésia Primitiva de cult cristià. Edificada en estil gòtic valencià, tal volta sobre l'antiga mesquita musulmana, ha segut recentment restaurada i habilitada per a sala d'exposicions.
  • Iglésia Parroquial. És una iglésia que consta de tres naus, en creuer i cúpula, clàssica i d'escassa ornamentació. La cúpula es caigué l'any 1880 i fon reedificada en 1884. Entre les obres d'art del temple se pot citar les pintures de les voltes, del segorbí Vicente Izquierdo, de mitan sigle XIX. També destaca el retaule major procedent de la Cartoixa de Vall de Crist encara que incomplet i sense escultures i quadros originals, excepte alguns relleus obra de Juan Orliens de l'any 1633.
  • Masos. En el terme municipal d'Altura podem admirar l'exterior de diversos masos d'orige migeval que gojaren de gran importància com: San Juan o Sant Joan, Rivas, Batán, Cucalón, Uñoz o Abanillas.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Fon construïda en el sigle XV sobre el tossal que presidix el poble i fon restaurada l'any 1996. El temple, d'estil barroc, és d'una sola nau i planta rectangular, en una coberta de fusta en alvertent a dos aigües.
  • Bassons o Banys. La villa d'Altura dispon d'uns bassons (Pozas, en castellà) o banys d'orige natural que permeten el bany, la diversió i el relax en un entorn únic, com és la Rambla de la Mena.
  • Cartoixa de Vall de Crist.
  • Santuari de la Cova Santa.

Gastronomia[editar]

La tradicional olla, les carns i embotits, conformen la base de la gastronomia popular de la villa d'Altura. També les típiques creïlles a lo pobre i ensalades preparades en hortalices fresques i amanides en excelent oli d'oliva verge de la terra, aixina com les riques frutes del lloc i postres casolans.

Vore també[editar]

Referències[editar]

  • Altura. Villa histórica del Palancia (Castelló, turisme i gastronomia, nº 69, novembre 2016) Depòsit llegal: CS-262-2012 (Baix autorisació)

Enllaços externs[editar]


Municipis de l'Alt Palància
Algímia d'Almonesir    Almedíxer    Altura    Assuévar    Barraques    Begís    Benafer    Castellnou    Caudiel    Chóvar    Figueres    Gaibiel    Geldo    Matet    Navaixes    Pavies    Pina    Sacanyet    Sogorp    Soneja    Sot de Ferrer    Teresa    Toràs    El Toro    La Vall d'Almonesir    Viver    Xérica