Ampar Cabanes Pecourt
 | |
| Naiximent | 1938 Valencia |
| Activitat | Paleógrafa, diplomàtica, política i escritora |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XX |
| Temes | Història, cultura i llengua valencianes |
| Obres principals | Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia |
Ampar Cabanes Pecourt (Valéncia, 1938) és una catedràtica de paleografia, diplomàtica i política valenciana. Llicenciada en Filosofia i Lletres. Doctora en Història. 20 anys com a professora de l'Universitat de Valéncia. Catedràtica de Paleografia i Diplomàtica de l'Universitat de Múrcia i l'Universitat de Saragossa. Fon Consellera d'Educació durant el govern preautonòmic d'Enric Monsonís.
Biografia[editar | editar còdic]
Cursà estudis de Bachillerat i Magisteri en la ciutat de Valéncia. Obtingué els graus de Llicenciatura en Filosofia i Lletres en Premi Extraordinari i de Doctora en Història, baix la direcció del Dr. Antonio Ubieto Arteta, en l'Universitat Lliterària de Valéncia (actual Universitat de Valéncia). Aixina mateix va cursar el estudis de Graduat Social i des de l'any 1963 fins a 1983 eixercí la docència com a Professora en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia. Obtingué la càtedra de Paleografia i Diplomàtica en l'Universitat de Múrcia, passant seguidament a l'Universitat de Saragossa, estan en el claustre de professors fins a la seua jubilació.
Ampar Cabanes Pecourt ha segut professora de Paleografia i Història Medieval de l'Universitat de Valéncia. Fon discípula d'Antonio Ubieto i continuadora de la seua obra. Més tart serà catedràtica en l'Universitat de Saragossa, a on es jubilà en l'any 2009. Ademés és membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sent la Directora de la Secció d'Història des de l'any 2009.[1]
Trayectòria política[editar | editar còdic]
Fon consellera d'Educació en el govern preautonòmic valencià d'Enric Monsonís, a proposta d'UCD, encara que accedí al càrrec com a independent. Estigué en el departament entre setembre de l'any 1981 fins a novembre de 1982. A continuació, durant un curt periodo de temps, seria Consellera sense cartera en el govern de Lerma (PSPV-PSOE). Formà part, com a independent, de les llistes electorals de la coalició entre Unió Valenciana i Aliança Popular en les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, encara que no va conseguir l'acta de diputada.[2]
Obres[editar | editar còdic]
Ampar Cabanes és autora de més d'un centenar de publicacions, la majoria dedicats a temes relacionats en l'història, la cultura i la llengua valencianes.
D'entre tota la seua obra, estes són algunes de les més destacades:
- Crónica Latina de los Reyes de Castilla (1964)
- Los monasterios valencianos. Su economía en el siglo XV (1974)
- Documentos de Jaime I de Aragón (1976/1988)
- Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia (1979-80)
- Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1980)
- Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (1981)
- Pere III y Valencia (1978)
- Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim (1991)
- Vidal Mayor (1997)
- Aureum Opus de Xativa (1998)
- Ausias March i els seus manuscrits (2000)
- Avehinaments (Valencia s. XIV) (2000)
- El beato del abad Banzo, un Apocalipsis aragonés recuperado (2005)
Distincions[editar | editar còdic]
- Primer Premi d'Investigació de l'Acadèmia de Cultura Valenciana" (1980).
- Premi "Ausias March" d'Investigació, de l'Associació "Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana" (1997).
- Premi Crit Valencià de l'Any concedit per Lo Rat Penat (2023).
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Entrevista en Las Províncias, el 20-11-2006
- Biografia en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
- «A Valencia vinieron más aragoneses y menos catalanes de lo que se creía, y se encontraron con que aquí se hablaba un valenciano rudimentario» - Las Provincias
- «Quedan descartados los fundamentos de la repoblación catalana de manera abrumadora» - Cultura Valenciana
- Amparo Cabanes rep el premi «Crit Valencià de l’Any» - Cultura Valenciana