Anatomia humana
L'anatomia humana és la ciència de caràcter pràctic i morfològic principalment dedicada a l'estudi de les estructures macroscòpiques del cos humà; deixant aixina l'estudi dels teixits a la histologia i de les cèlules a la citologia i biologia celular. L'anatomia humana és un camp especial dins de l'anatomia general (animal).
Baix una visió sistemàtica, el cos humà —com els cossos dels animals—, està organisat en diferents nivells de jerarquisació. Aixina, està compost d'aparats. Estos els integren sistemes, que a la seua volta estan composts per òrguens, que estan composts per teixits, que estan formats per cèlules, que estan formats per molècules, etc. Atres visions (funcional, morfogenètica, clínica, etc.), baix atres criteris, entenen el cos humà de forma una miqueta diferent.
Sistemes i aparats del cos humà[editar | editar còdic]
Un sistema és un grup d'òrguens associats que concorren en una funció general i estan formats predominantment pels mateixos tipos de teixits. Per eixemple: el sistema esquelètic, el sistema cardiovascular, el sistema nerviós, etc.
- Sistema inmunitari: defensa contra agents causants de malalties.
- Sistema tegumentari: pell, pèl i ungles.
- Sistema nerviós: arreplegada, transferència i processat d'informació. Format pel sistema nerviós central (encéfal i mèdula espinal) i el sistema nerviós perifèric (nervis de tot el cos).
- Sistema circulatori: format pel cor, artèries, venes i capilars.
- Sistema limfàtic: format pels capilars, gots i ganglis limfàtics, melsa, Clavada i Mèdula Òssea.
- Sistema endocrí: comunicació dins del cos per mig de hormones. Està format per les glándules endocrines que sintetisen hormones i les bolquen al mig intern (sanc, limfa, líquit intersticial) com són hipòfisis, tiroides, clavada, suprarrenals, pàncrees i gònades i per cèlules *secretoras que es troben en òrguens que no són pròpiament glándules pero segreguen hormones com ocorre en el renyó i el cor.
- Sistema muscular: moviment del cos.
- Sistema òsseu: respal estructural i protecció per mig d'ossos.
- Sistema articular: format per les articulacions i lligaments associats que unixen el sistema esquelètic i permet els moviments corporals.
- Aparat
Un aparat és un grup d'òrguens que eixerciten una funció comuna i els seus òrguens no tenen predomini de cap teixit, per eixemple l'aparat digestiu o inclouen a varis sistemes com el aparat locomotor, integrat pels sistemes muscular, òsseu, articular.
- Aparat digestiu: processador del menjar, boca, faringe, esòfec, estòmec, intestins i glàndules anexes. Permet la conversió dels aliments en molècules assimilables per mig de les enzimes.
- Aparat excretor o urinari: eliminació de substàncies tòxiques i rebujos del cos per mig de l'orina. Òrguens: renyons (que contenen les unitats *anatomo-funcionals nomenades nefrones), uréters, bufa, uretra.
- Aparat reproductor: els òrguens sexuals (masculins i femenins)
- Aparat respiratori: són els òrguens i cavitats amprats per a l'intercanvi de gasos respiratoris: cornalons nassals, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquiolo i pulmons. Dins dels pulmons trobem els alveols que són la unitat anatomo-funcional del sistema.
- Aparat locomotor: conjunt dels sistemes esquelètic, articular i muscular. Estos sistemes coordinats pel sistema nerviós permeten la locomoció.
- Aparat cardiovascular: conjunt de gots sanguíneus (venes, artèries i capilars) i limfàtics.
Anatomia topogràfica[editar | editar còdic]
Baix un criteri topogràfic, el cos humà és estudiat per regions, esquemàticament (entre paréntesis els universalisats noms en llatí):
- Cap (Testa)
- Neurocráneu (Neurocranium)
- Viscerocráneu (Viscerocranium)
- Coll (Collum)
- Tronc (Truncus)
- Membre superior (Membrum superius)
- Cintura escapular (Cingulum membri superioris)
- Braç (Brachium)
- Gobanella (Antebrachium)
- Mà (Manus)
- Membre inferior (Membrum inferius)
- Cintura pelviana (Cingulum membri inferioris)
- Cuixa (Fèmur)
- Cama (Crus)
- Peu (Pes)