Andecha Astur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Andecha Astur
Banderanacionalistaasturiana.png
President Daniel Cueli
Líder {{{líder}}}
Portaveu {{{portaveu}}}
Fundació 1990
Dissolució {{{dissolució}}}
Sèu {{{sèu}}}
Ideologia política Nacionalisme asturià, Internacionalisme, Esquerra i Socialisme
Afiliació internacional
Partits que la componen {{{partits}}}
Web www.andecha.org


Andecha Astur (AA, o simplement Andecha en referència a una institució del món rural asturià) és un partit polític de Astúries (Espanya), d'ideologia nacionalista asturiana i d'esquerra. Fon fundat en l'any 1990, encara que no ha conseguit mai representació en la Junta General del Principat d'Astúries (Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies en asturià). El secretari general del partit es Daniel Cueli.

Història[editar]

Degut a conflictes interns, despuix les eleccions europees de 2004, el partit es fragmentà en dos formacions que mantingueren un pols per mantindre el nom. Una part dels militants d'Andecha Astur, per a evitar confusions en la antiga organisació, passaren a nomenar-se'n, mentres es solucionava judicialment el conflicte sobre el nom, Andecha Nacionaliega. El rest ingressà en les llistes de la coalició Unidá. Finalment, atra facció es presentà com Andecha Astur, en solitari, a les eleccions autonòmiques i municipals de l'any 2007, en uns resultats testimonials.

La seua organisació política jovenil es des de 2005 Darréu-Mocedá Nacionaliega (Joventut nacionalista). Des de 1999 fins a 2004 es nomenava Andecha Mocedá i despuix d'un procés de transformació es formà Darréu.

Ideologia[editar]

Andecha Astur és una organisació política nacionalista asturiana i d'esquerres. Entre les seues bases ideològiques i principals llínies polítiques es troben:

  • Els drets de la classe treballadora.
  • Les polítiques d'esquerra de tall socialiste.
  • El llaïcisme en l'educació.
  • La sanitat pública, gratuïta i universal.
  • El ecologisme i la protecció del mig ambient.
  • La democràcia participativa.
  • L'igualtat de drets de gais, lesbianes i de la dona.
  • El dret a utilisar l'idioma asturià en igualtat de condicions que el castellà, i per tant la oficialitat de la llengua asturiana.
  • El reconeiximent institucional d'Astúries com a una nació, a l'igual que atres comunitats espanyoles com el Regne de Valéncia, Euskadi o Aragó.
  • El dret d'autodeterminació dels pobles.