Angola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


República de Angola
República de Angola
Bandera de Angola Escut de Angola
Bandera Escut
Lema: "Virtus Unita Fortior" (Llatí)
"L'unió fa la força"
himne nacional: Angola Avante
 
Situació de Angola
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Luanda
700.000 hab.
n/d
ciutat més poblada Luanda
Idioma oficial Portugués.

Se parlen també varies llengües regionals, com Kikongo, Mutombo, Chokwe, Quimbundo i Umbundu.

Forma de govern República presidencialista
José Eduardo dos Santos
Paulo Kassoma
Independència
 • - data
de Portugal
11 de novembre de 1975
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 22º
1.246.700 km2
despreciable
5.198 Km.
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 71º
10.978.552
9 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita


PIB (PPA)
 • Total (2006)
 • PIB per càpita
Lloc 74º
US$ 56.451.000.000
US$ 3.558
IDH (2007) 0,446 (162º) – Baix
Moneda Kwanza (AOA)
‎Gentilici Angoleny, angolenya
Fus horari UTC + 1
Domini Internet .ao
Prefix telefònic +244
Prefix radiofònic D2A-D3Z
Còdic ISO 024 / AGO / AO
Membre de: ONU, UA, CPLP, OPEP


Angola (el nom oficial del qual és República d'Angola) és un país del suroest d'Àfrica que llimita en Namíbia, la República Democràtica del Congo, Zàmbia, i l'oceà Atlàntic. L'enclavament i província de Cabinda té fronteres al nort en la República del Congo, estant rodejada per l'est i sur per la República Democràtica del Congo.

Fon una antiga colònia portuguesa, que té recursos naturals considerables, entre els que es destaquen el petròleu i els diamants. Les formes d'Estat i de govern del país, són respectivament, la republicana i la democràtica, (adoptant un règim presidencial i multipartidiste).

Orige del nom[editar]

El nom Angola és una derivació portuguesa de la paraula bantú Gola, que fa referència al títul dels caps natius d'eixa regió en el Sigle XVI, en el temps de la colonisació portuguesa.

Història[editar]

Els habitants originals de l'actual Angola foren caçadors i recolectors i parlaven la llengua koisan. L'expansió dels pobles bantú, en el primer milenari d.C., els va fer perdre predomini en la zona. En grups reduïts, els koisan –bosquimans per als europeus– encara habiten algunes zones del sur del país. Els bantú eren un poble d'agricultors, recolectors i caçadors que és provable començaren les seues migracions des de la selva humida, en lo que hui és la frontera entre Nigèria i Camerun. La seua expansió es va donar en grups chicotets, que se reubicaren en resposta a circumstàncies polítiques o econòmiques. A través dels sigles XIV i XVII, establiren una série de regnes, sent el de Congo el principal. Este va comprendre la franja que en l'actualitat és frontera entre Angola i R.D. Congo i el seu apogeu es donà durant els sigles XIII i XIV. En 1482 a la desembocadura del riu Congo va arribar una flota portuguesa, comandada per Diogo Cao. Eixe fon el primer contacte en els angolesos –Integrats en l'antic regne de Congo– I l'escomençament del procés colonisador. El mateix utilisà primer les missions evangelisadores, el comerç més tart, i despuix expedicions militars en contra dels pobles que habitaven l'interior del territori.

Periodo colonial[editar]

Portugal s'establí en el territori en 1483 en el riu Congo, on existiren els estats del Kongo, Ndongo i Lunda. L'estat del Kongo s'estenia de l'actual Gabó, en el nort, fins al riu Kwanza en el sur. Portugal va establir en 1575 una colònia portuguesa en Luanda basada en la tracta d'esclaus. Els portuguesos prengueren gradualment el control de la franja costera a lo llarc del sigle XVI a través d'una série de tractats i guerres, formaren la colònia d'Angola.

Els holandesos varen ocupar Luanda des de 1641 fins a 1648, proporcionant un impuls per als estats antiportuguesos. En 1648, Portugal reprengué Luanda i va iniciar un procés de conquista militar dels estats de Kongo i Ndongo que acabà en la victòria portuguesa en 1671. El control administratiu total portugués de l'interior no va ocórrer fins a començaments del sigle XX. En 1951, la colònia fon reestilisada com una província d'ultramar, cridada també Àfrica Occidental Portuguesa.

Quan Portugal es va refusar al procés de descolonisació, sorgiren tres moviments d'independència:

Després d'una guerra de guerrilles independentista de 14 anys, iniciada el 4 de febrer de 1961, i seguint la Revolució dels Clavells en Portugal, Angola conseguix la seua independència en 1975.

Periodo autònom[editar]

Inclús abans del traspàs formal del govern per part dels portuguesos (fixat per al 11 de novembre de 1975), una guerra civil va esclatar entre el MPLA, la UNITA i el FNLA recolzats per una invasió surafricana (9 d'agost de 1975) El MPLA, d'inspiració esquerrà, conseguix derrotar, en soport de forces cubanes (en:Cuba in Angola), guineanes i katanguesas (de Katanga, província escindida de Zaire que posteriorment tornaria a la seua sobirania) als seus oponents en Qifangondo, a les portes de Luanda i rebé el govern de mans dels portuguesos, pero la guerra va continuar. En 1976, el FNLA, recolzat pel Zaire, fon derrotat en l'Operació Carlota, deixant al MPLA i la UNITA abonada per la Suràfrica de l'apartheid a lluitar pel poder.

En 1991, despuix de la derrota patida en Cuito Cuanavale en 1988, despuix de llargues negociacions, Suràfrica accepta retirar-se de Namíbia i deixar de recolzar a la UNITA, Cuba retirà les seues forces i el govern d'Angola i UNITA varen acordar convertir a Angola en un estat multipartidiste, pero despuix que José Eduardo dos Santos, del MPLA, guanyara les eleccions presidencials supervisades per observadors internacionals, l'UNETA va tornar a deslligar les hostilitats, proclamant que va hi hagué frau, alegació no avalada per eixos observadors.

Un nou acort de pau en 1994 (Protocol de Lusaka) entre el govern i l'UNITA va vore la integració d'ex-insurgents de l'UNITA en el govern. Un govern d'unitat nacional s'instalà en 1997. No obstant, l'UNITA va alegar que el govern no estava complint els acorts i reprengué les hostilitats en 1998. Esta vegada la ONU va aprovar una censura contra l'UNITA. El president José Eduardo dos Santos suspengué el funcionament regular de les instàncies democràtiques a causa del conflicte i llançà una ofensiva major que esclafà les forces convencionals de l'UNITA en 1999 i recapturà les ciutats principals. L'UNITA va anunciar un retorn a la guerra de guerrilles.

El 22 de febrer de 2002, Jonàs Savimbi, el líder de l'UNITA, fon abatut en una emboscada en la província de Moxico i es va conseguir un alt el foc entre les dos faccions. L'UNITA va deixar la lluita armada i es transformà definitivament en un partit polític.

Encara que la situació política del país pareix estar normalisant-se, el president dos Santos encara no ha permés que es duguen a terme processos regulars democràtics. No obstant, s'ha format un Govern d'Unitat Nacional que inclou representants polítics de totes les parts del conflicte (UNITA, FNL i MPLA) i diversos partits formats ya siga durant el conflicte o posteriorment. El govern ha anunciat eleccions per a 2008.

Entre els principals problemes d'Angola estan: una seriosa crisis humanitària (resultat de la guerra prolongada), l'abundància de camps minats, i les accions dels moviments guerrillers (Front para a Libertação do Enclavament de Cabinda, FLEC) que lluiten per l'independència de l'enclavament norteny de Cabinda, a fi de conseguir una República de Cabinda, si be les fortes inversions que ha realisat el govern actual en la província, aixina com l'escàs soport de les autoritats congoleses actual cap ad este grup guerriller (producte de la intervenció angolenya en el Congo en favor seu) han reduït prou la seua activitat.

Angola, com moltes nacions Subsaharianes, està subjecta a epidèmies periòdiques de malalties infeccioses. A partir d'abril de 2005, Angola està en el mig d'una epidèmia del virus Marburg, el qual s'està convertint en la pijor epidèmia de febra hemorràgica registrada en l'història, en més de 237 morts registrades dels 261 casos reportats, i s'ha escampat a 7 de les 18 províncies a partir del 19 d'abril de 2005.

Govern i política[editar]

President de la república, José Eduardo dos Santos.

Sumit en la guerra civil des de 1975, quan es va independisar de Portugal i el Moviment Popular de lliberació d'Angola (MPLA) prengué el poder. El seu opositor és l'Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola (UNITA). En 1994 es firma un acort de pau que favorix un govern d'identitat nacional. En 1998 la guerra torna a explotar i acaba en l'intervenció de l'ONU en 1999 i la recuperació del govern a les mans del MPLA. Angola permaneix com un país pobre.

L'eixecutiu del govern es compon del president, el Primer ministre i el Consell de ministres. Durant décades, el poder polític s'ha concentrat en la Presidència. El Consell de ministres, integrat per tots els ministres, es reunix regularment. Els governadors de les 18 províncies són designats per a servir al president. La llei constitucional de 1992, establix les llínies generals de l'estructura del govern i definix els drets i deures dels ciutadans. El sistema jurídic es basa en el portugués, pero és dèbil i molt fragmentat i els seus tribunals a soles estan presents en 12 dels 140 municipis. La Cort Suprema de Justícia actua com a tribunal d'apelació. Un Tribunal Constitucional de poder de revisió judicial mai ha segut constituït. Les últimes eleccions parlamentàries es celebraren en setembre del 2008, sent guanyador el partit MPLA, en el 81% dels vots. Estes eleccions foren les primeres des de 1992.

Organisació polític-administrativa[editar]

Angola està dividida en 18 províncies:

NÚM. Província Capital Àrea (icm) Províncies d'Angola.
1 Bengo Caxito 31.371
2 Benguela Benguela 31.788
3 Bié Kuito 70.314
4 Cabinda Cabinda 7.270
5 Quan Cubango Menongue 199.049
6 Cuanza Nort N'Dalatando 24.190
7 Cuanza Sur Sumbe 55.660
8 Cunene N'Giva 89.342
9 Huambo Huambo 34.274
10 Huila Lubango 75.002
11 Luanda Luanda 2.418
12 Lunda Nort Lucapa 102.783
13 Lunda Sul Saurimo 45.649
14 Malanje Malanje 97.602
15 Moxico Lwena 223.023
16 Namibe Namibe 58.137
17 Uige Uíge 58.698
18 Zaire M'Banza Kongo 40.130


Geografia[editar]

Mapa d'Angola

Angola és un estat del suroest d'Àfrica. Llimita en la República del Congo, República Democràtica del Congo, Zàmbia i Namíbia. La seua costa, en més de 1.300 km, està situada en l'oceà Atlàntic. El seu interior està representat per un gran altiplà, en un major relleu en les zones de Bié i Huíla, en la zona occidental. En este mateix altiplà naixen molts afluents del riu Congo i el riu Zeneze. En el suroest, prop de Namíbia, la gran plana litoral és extremadament àrida, formant el desert de Moçâmedes, contrastant en la zona nordest del país, que és molt més humida, on predomina un païsage de sabana. Al nort, en la zona de Cabinda, poden trobar-se boscs tropicals. El país té una àrea total de 1.246.700 icm.

Ecologia[editar]

El bioma dominant en Angola és la sabana. En el centre del país, i ocupant la major part de la seua extensió, es troba l'ecorregió denominada sabana arborada de miombo d'Angola. Cap al sur, d'est a oest, se succeïxen la sabana arborada de tec del Zeneze i la sabana arborada de mopane d'Angola. Cap a l'est, de nort a sur, nos trobem en la sabana arborada de miombo del Zeneze central i la pradera del Zeneze occidental; esta última entremesclada en la selva seca del Zeneze. Més al surest es troben alguns enclavaments de pradera inundada del Zeneze.

El suroest del país és desèrtic, en el desert de Kaoko en la costa i la sabana arborada de Namíbia en l'interior.

En l'oest del país predomina la pradera de montanya, en la sabana del Gran Ataluse d'Angola en el noroest i el mosaic montanyés de selva i pradera d'Angola més al sur.

Cap al nort hi ha una transició de la sabana a la selva umbròfila, en el mosaic de selva i sabana del Congo occidental i, al nordest, el [[mosaic de selva i sabana del Congo meridional]].

En l'extrem noroest es troba el llímit meridional del manglar d'Àfrica central i en l'interior de l'enclavament de Cabinda apareix la selva costera equatorial atlàntica.

Economia[editar]

Angola té una economia que es troba en el desorde degut a un quart de sigle de guerra casi contínua. A pesar dels seus recursos naturals abundants, la seua eixida per càpita està entre les més baixes del món.

L'agricultura de subsistència proporciona el soport principal per al 85% de la població. La producció és vital per a l'economia, que contribuïx aproximadament el 45% al PIB i el 90% de les exportacions. No obstant a pesar d'haver firmat un acort de pau en novembre de 1994, la violència seguix, millons de mines permaneixen soterrades en les terres, per lo qual molts grangers estan poc disposts a tornar als seus camps. Per consegüent, la major part de l'aliment del país encara ha de ser importat. A pesar del pas de la guerra civil de l'any 1998, l'economia va créixer un 4% estimat en 1999. El govern introduí noves denominacions monetàries en 1999, incloent 1 i 5 kwanzas.

Angola és el segon país d'Àfrica en major creiximent econòmic en les últimes décades. L'any 2004, l'Eximbank de China aprovà un crèdit de 2 000 millons de dolares, per a la millora de les infraestructures d'Angola. La producció de petròleu en 2005 va conseguir la sifra de 1.400.000 barrils de cru, en una previsió de més de 2.000.000 de barrils per a finals d'esta década. L'explotació del petròleu s'ha consolidat en un conglomerat d'empreses denominat Senangol Group, propietat del Govern d'Angola. El 14 de decembre del 2006 Angola fon admesa en l'OPEP, adquirint la condició de nou membre el 1 de març del 2007. L'economia d'Angola va créixer el 18% en 2005, el 26% en 2006 i el 17% en 2007. A pesar d'este creiximent econòmic, i l'estabilitat econòmic conseguit l'any 2002, afronta grans problemes socials i econòmics com a conseqüència dels conflictes continus des de 1961.

Demografia[editar]

Creiximent de la població des de 1961 (en mils d'habitants)

En l'any 2007, Angola té una població de 12.263.596 habitants. L'esperança de vida és de 37 anys. Angola posseïx sis grups ètnics ben definits, des del punt de vista llingüístic, parlants tots de la llengua bantú: ovimbundu 37%, kimbundu 25%,bakongo 13%, Tucokwe 13%, Vangangela 9%, Vanyaneka 5%. Quan es considera el punt de vista del número de parlants, és la llengua Umbundu la que sobreïx. Lo més important és que tots els parlants volen defendre la seua cultura preservant les seues llengües. Actualment les llengües bantú d'Angola tenen molt de valor en la creació de la facultat de lletres i ciències socials, molt específicament en el departament de Lletres on estan els cursos de llengües i cultures en un accent sobre Llengües i lliteratures africanes. Ademés, una raça mixta (entre europeus i africans) ascendixen a un 2%, una chicoteta població de blancs 1%, d'ascendència portuguesa i holandesa. Els portuguesos representen la població més gran d'orige no angoleny, en prop de 30.000 persones (per lo que els natius naixcuts en Angola poden reclamar per la seua nacionalitat conforme a la llei portuguesa). El portugués és tant llengua oficial com predominant. La segona llengua d'orige europeu en Angola és l'espanyol, que constituïx un 4,34% en la província de Moxico. La mija de fills per dòna és de 6,27, una de les taxes més altes del món, lo qual està provocant un aument poblacional mai vist en l'història d'este pobre país, en conseqüències tant econòmiques com ambientals.

Religió[editar]

El 70% són cristians, dels quals el 50% són catòlics i el restant protestants. El 30% de la població seguixen credos tradicionals.

Taxa de mortalitat[editar]

En el 2009 la taxa de mortalitat d'Angola és d'aproximadament 24 morts cada 1.000 habitants.

Alfabetisme[editar]

Índex d'alfabetisme*
(est. 2001)
Població total: 66,8%
Hòmens: 82,1%
Dònes: 53,8%
* Majors de 15 anys que saben llegir i escriure

En principi, l'educació és gratuïta i obligatòria per als chiquets i chiquetes entre els 6 i els 9 anys. En el cicle lectiu del 2000, 1.178.485 alumnes estaven inscrits en l'ensenyança primària. Les taxes d'escolarisació en les ensenyances secundària i superior varen ser del 19% i 1%, respectivament. L'única universitat del país és l'Universitat d'Agostinho Neto (1976) en Luanda. El govern s'ha compromés a realisar un dràstic increment de la taxa d'alfabetisació (estimada en casi el 42%); pero açò choca en la carència de professors i la continuació de l'enfrontament civil. L'educació no estigué especialment atesa devall el mandat colonial; l'accés estava restringit principalment a la colònia portuguesa i a un chicotet grup d'Angolenys.

Cultura[editar]


Lo més rellevant de les manifestacions culturals d'Angola són les recialles de les construccions colonials portugueses. En Luanda, la capital, es distinguix la Fortalea de Sao Pedro. No cal oblidar que entre els sigles XVII i XIX, Angola fon una de les bases més importants de la tracta d'esclaus. Allí eren embarcats, principalment, bantús, destinats a les plantacions de la canya de sucre de Brasil. Entre les manifestacions actuals hi ha que resaltar els treballs artesanals de les ètnies bantús, quioco i mbundu.


Festes[editar]

Data Nom Nom en valencià Notes
1 de giner Anus Novo Cap d'Any
4 de giner Dia dos Màrtirs dóna Repressão Colonial Dia dels màrtirs de la repressió colonial
4 de febrer Dia Nacional da Luta Armada Dia Nacional de la Lluita Armada Data de l'escomençament de la Guerra Colonial Portuguesa (1961-1974)
8 de març Dia Internacional da Mulher Dia Internacional de la Dòna
4 d'abril Dia da Paz Dia de la Pau Data de l'acort de pau entre les forces armades d'Angola i el partit UNITA (sense la presència de Jonàs Savimbi).
1 de maig Dia do Trabalho Dia del Treball
1 de juny Dia Internacional da Criança Dia Internacional de l'Infància
17 de setembre Fundador da Nação e Dia dos Heróis Nacionais Fundador de la nació i Dia dels Héroes Nacionals Naiximent d'António Agostinho Net (1922-1979), primer president d'Angola
2 de novembre Dia de Todos os Santos Dia de Tots Sants
11 de novembre Dia da Independência Dia de l'Independència Data de la proclamació d'independència d'Angola respecte de Portugal
25 de decembre Natal Nadal
31 de decembre Último dia do ano Últim dia de l'any Nit de cap d'Any

Deports[editar]

Fútbol[editar]

El deport més popular del país. La selecció nacional Angolenya de fútbol va conseguir classificar-se per al mundial de 2006, celebrat en Alemanya, on tingué una digna actuació a l'empatar en Mèxic (0:0) i Iran (1:1), més una mínima derrota en sa mare pàtria Portugal (0:1). Finalisant aixina en el tercer lloc del Grup D (despuix de Portugal i Mèxic) i quedant eliminada.

D'atra banda, hi han 3 competicions en el fútbol Angoleny:

Atres deports[editar]

Angola és també coneguda per ser la major potència d'Àfrica en Basket. De fet, ha guanyat per huit voltes consecutives l'Afrobasket, que és el campeonat de basket d'Àfrica per seleccions nacionals.

Vore també[editar]

  • BURCHETT, WILFRED I ROEBUCK DEREK. LOS MERCENARIOS EN ANGOLA, Mèxic, 1977.
  • Menéndez de la Vall, Emilio. Angola. Imperialismo y Guerra Civil, Madrid, Akal Editor, 1976.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benín    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabon    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    São Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Leone    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seychelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsvana    Comores    Lesotho    Madagascar    Malawi    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazinlàndia    Zàmbia    Zimbaue