Anguila

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Anguila

L'anguila europea o anguila comuna (Anguilla anguilla) és una espècie de peix anguiliform de la família dels anguílits, molt comú en el nort de l'oceà Atlàntic i en totes les mars que banyen el continent europeu.

Descripció[editar]

La llongitut màxima de l'anguila és d'uns 133 cm., en un pes d'uns 6,6 kg.​ i l'edat màxima d'un eixemplar sol ser d'uns 88 anys.​

No té espines en les aletes, en el cos allargat i anguiliform de color vert-castanyer,​ cilíndric en la part davantera i un poc aplanat en la part posterior.​ Mandíbula inferior més llarga que la superior i llaugerament proyectable; obertura de les brànquies menudes i verticals, restringides als laterals; aleta dorsal i aleta anal molt llargues i unides a l'aleta cabal,​ formant una única aleta que va des de l'ano fins a la mitat del llom en més de 500 radis blans;​ no té aletes pèlviques.

Hàbitat[editar]

Al final de l'hivern la zona a on es reproduïxen és en l'Atlàntic oest, la cridada mar dels "Sargazos", a on naixen i passen una fase com a larves leptocèfales que, en uns 10 mesos d'edat, apleguen fins a les costes d'Europa arrastrades per la corrent del Golf.​ Són peixos catàdroms,​ que remonten els rius de jóvens i creixen en ells durant molts anys, despuix de la qual cosa sofrixen una metamorfosis​ i mamprenen la tornada a la mar com a adults a on descendixen a aigües profundes de fins a 700 m. per a madurar sexualment i reproduir-se,​ viage durant el qual no s'alimenten.

Peixca[editar]

A pesar de ser una espècie en franca regressió en bona part de la seua àrea de distribució l'anguila europea seguix sent una espècie de gran importància comercial, tant peixcada en els rius quan els remonten com alevins comercialisats en el nom de «angula», com quan són peixcats en gran tamany ans que retornen a la mar.

En la Comunitat Valenciana l'anguila se sol peixcar sobretot en l'Albufera.

Aqüicultura[editar]

També són cultivats en piscifactoríes en excelents resultats​ encara que no s'ha tancat el cicle i les granges necessiten extraure de la naturalea un suministrament regular de cries salvages per al seu engordiment.

Problemàtica[editar]

Els ensajos en anguiles japoneses en aqüicultura europea han creat un problema important, en haver estés per tota Europa un nematodo asiàtic (Anguilicola crassus) que amenaça la supervivència de l'espècie. El paràsit intern és ben tolerat per l'anguila joponesa (Anguilla japonica), pero destruïx un percentage apreciable del teixit reproductiu de l'anguila europea, reduint la seua fecunditat, i també danya la seua bufa natatoria.​ Per ad un animal que deu fer un llarc viage oceànic per a reproduir-se la carència de bufa pot ser desastrosa. Implica una despesa energètica adicional molt important per a mantindre's a flotació i és provable que les anguiles parasitades mai apleguen realment al seu destí per agotar abans les seues reserves.

Els plàstics en la mar són provablement un atre enorme problema per a la supervivència de les larves que provablement ingerixen partícules plàstiques en lloc de plàncton i moriran d'inanició o per obstrucció intestinal, tot això unit a la sobreexplotació peixquera fa que el futur de l'espècie a mig determini, a lo manco com a recurs econòmic, siga prou preocupant. La IUCN ha alertat de que en els últims 60 anys la població pot haver-se reduït fins a en un 80%.

Gastronomia[editar]

En la gastronomia pot ser conservada fresca, fumada o congelada, existint multitut de plats tradicionals en la gastronomia europea cuinats en ella.

L'anguila és un peix molt important en la gastronomia valenciana. En ella s'elaboren alguns plats que són molt gustosos com l'Espardenyà o l'All i pebre.

Enllaços externs[editar]