Antoni Gilabert

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Antoni Gilabert Fornés (Pedreguer 1716Valéncia 1792) fon un destacat arquitecte Valencià del sigle XVIII.

Formació[editar]

Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de Tomàs Vicent Tosca, qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l’hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la Real Acadèmia de Sant Carles. En l'any 1768 s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles (1784).

Obres[editar]

Gilabert posà els fonaments del neoclassicisme en Valéncia: entre 1758 i 1760 proyectà la frontera de l’Aduana, actual Palau de Justícia, en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al barroc en la remodelació de la Capella de Sant Vicent Ferrer, dins del convent de Sant Doménech, actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l’iglésia de les Escoles Pies (1767-1771), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la Catedral de Valéncia des de 1774. En l’àmbit rural treballà en l’iglésia de Callosa d'En Sarrià i en la casa del comte de Villapaterna (Nules), i també va fer els proyectes de les iglésies de l'Alcúdia, Torís i Chestalgar.

Bibliografia[editar]

  • Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, volum VII, pàgines 297 - 298, vore l’entrada "Gilabert Fornés, Antonio". Valéncia: Editorial Prensa Valenciana, 2005. ISBN 84-87502-54-7.
  • Bérchez, J. (1987). Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert. Valéncia: Federico Doménech. ISBN 84-85402-43-X