Antoni Josep Cavanilles

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Antoni Josep Cavanilles

Antoni Josep Cavanilles i Palop (Valéncia, 16 de giner de 1745Madrit, 5 de maig de 1804) va ser un botànic i naturaliste valencià.

Biografia[editar]

Va estudiar en l'Universitat de Valéncia, a on va obtindre els títuls de mestre en Filosofia (1762) i de doctor en Teologia (1766) i es va ordenar sacerdot en Oviedo en 1772. Entregat a la docència, va anar a París en 1777 com a preceptor dels fills del Duc de l'Infantat, a on entraria en contacte en la botànica devall la tutela de André Thouin i Antoine Laurent de Jussieu. Impregnat de enciclopedisme, va ser dels primers científics espanyols a utilisar els nous procediments taxonòmics de Carlos Linneo i una de la figures més importants de la ciència ilustrada a Espanya.

Entre les seues publicacions inicials destaca la série dedicada a les Monadelfias. Al seu retorn en 1789, va descriure també plantes procedents de la Real Expedició a Perú i Chile (1777-1788) de Ruiz i Pavó i de l'Expedició Botànica a Nova Espanya, entre les que destaca la Dahlia, la primera descripció de la qual va ser feta per Cavanilles sobre plantes cultivades en el Jardí Botànic de Madrit enviades per esta expedició.

Va recórrer part de la Península Ibèrica classificant i inventariant la flora autòctona, i en el curs de tals investigacions va descobrir noves espècies i va elaborar un tractat en sis volums Icones et descriptiones plantarum quae aut sponte in Hispaniae crescunt, aut in hortis hospitantur (1791-1804); també va investigar la flora suramericana i va compondre un Glossari de botànica en quatre llengües (1795-1798).

Va fundar i va redactar, junt en Herrgen, Louis Proust i García Fernández, la revista científica Anals d'Història Natural, que va eixir al carrer per primera vegada en octubre de 1799, i que va canviar el seu nom en giner de 1801 pel d'Anals de Ciències Naturals . Cavanilles va ser el més fecunt redactor, en 48 artículs, seguit de Christiano Herrgen. Entre 1802 a 1803 va ser soci de la Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia, que custòdia algunes de les seues obres i papers originals en la seua biblioteca i archiu. Cavanilles va ser amic, entre atres científics de l'época, del ilustrat canari José Vera Clavijo, en el que va mantindre una activa correspondència científica.

Cavanilles fon el principal precursor nacional de les teories modernes sobre l'ordenat aprofitament dels recursos naturals i el desenroll sostenible. Se va donar conte, per eixemple, en el seu viage pel Regne de Valéncia, que l'exenció del cultiu de l'arròs detreia l'aigua que necessitava el cultiu intensiu d'atres productes més necessaris. L'arròs "sempre assedegat, admet i malgasta cabals preciosos, que distribuïts d'una atra manera multiplicarien els productes"; d'atra banda, va demostrar en estadístiques de mortalitat que el cultiu de l'arròs perjudicava greument la salut. Per eixemple, en el terme de Almenara va senyalar que en l'aument dels arrossarés casi tots els veïns van emmalaltir i va aumentar la mortalitat en l'any que es va cultivar, per lo que "a la vista dels trists efectes que anaven produint els arrossarés, se va decretar la proscripció i va cessar l'epidèmia". Cavanilles se va interessar per l'agricultura i els costums de la seua natal Valéncia, de lo que hi ha testimoni en els seus Observacions sobre l'història natural, geografia, agricultura, població i fruts del Regne de Valéncia (1795-1797). En este treball Cavanilles comprén gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'época com la botànica, la agronomia, la geologia, la hidrologia, la medicina, la geografia, la cartografia, la arqueologia i molts dels principals camps de la indústria.

En 1801 és nomenat director del Real Jardí Botànic de Madrit, que va substituir a Casimiro Gómez Ortega, càrrec que eixerciria fins a la seua mort en 1804. Cavanilles va reorganisar l'institució: va sistematisar i va acréixer els herbaris, les coleccions de plantes vives, planters i biblioteca, i gràcies als seus numerosos i importants contactes en científics internacionals, de la talla de Alexander von Humboldt, Aimé Bonpland i Carl Ludwig Willdenow, el centre va adquirir gran rellevància en l'escena científica europea. A la seua mort llegaria el seu herbari, dibuixos originals, biblioteca i manuscrits al Real Jardí Botànic de Madrit a on actualment es conserven.

Entre els seus discípuls destaquen Marià Lagasca Segura, qui en 1815 seria nomenat director del Jardí Botànic de Madrit i Simón de Rojas Clemente Rubio.

Se conserva un retrat a l'oli del famós botànic en el Museu Nacional de Bogotà.

Gèneros descrits per Cavanilles[editar]

Alguns dels gèneros nous de plantes descrits per Cavanilles:

Plantilla:Col-3

Plantilla:Col-3

Ademés més de 1200 espècies van ser determinades per este botànic per primera vegada per a la ciència.

Obra[editar]

  • Observations de M. l'abbé Cavanilles sur l'article Espagne de la Nouvelle Encyclopédie París, 1784
  • Monadelphiae classis dissertationes decem; París, 1785-1790. [1]
  • Observacions sobre la Història Natural, Geografia, Agricultura, població i fruts del reyno de Valéncia. / Pel senyor Antonio Josef Cavanilles, Madrit, 1795-1797 [2]
  • Icones et descriptiones plantarum, quae aut sponte in Hispània crescunt, aut in hortis hospitantur..., Madrit, 1791-1801[3]
  • Descripció de les plantes que D. Antonio Josef Cavanilles va demostrar en les lliçons públiques de l'any 1801, precedida dels principis elementals de la Botànica. [...], Madrit, 1802 [4]
  • Gèneros i espècies de plantes demostrades en les lliçons públiques de l'any 1802, Madrit, 1803 [5]

Bibliografia[editar]

  • Álvarez López, Enrique. 1946. Cavanilles. Ensaig biograficocrític. En: "Annals del Jardí Botànic de Madrit, vol. 6 (1), p. 1-64. [6]
  • González Bueno, Antonio. 2002. Antonio José Cavanilles (1745-1804). La passió per la Ciència. Madrit: Fundació Jorge Juan
  • González Bueno, Antonio. 2002. Tres botànics de la ilustració. Gómez Ortega, Cavanilles i Zea. Madrit: Nivola
  • Reis Prosper, E. 1917. Dos notícies històriques de l'immortal botànic i sacerdot hispà-valentí Antonio José Cavanilles. Madrit: Arts Gràfiques Mateu. [7]

Enllaços externs[editar]

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/ de la Wikipedia en espanyol, baix llicència GFDL.