Apartheid

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Cartell en una plaja de Durban, Suràfrica en l'any 1989. "Segons la secció 37 de les lleis de plages de Durban esta àrea de bany està reservada per a l'us exclusiu dels membres del grup racial blanc".

L'apartheid (pronunciat ɐˈpartɦɛit en afrikaans) va ser una política que se convertí en un sistema de segregació racial duta a terme entre els anys 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional en Suràfrica (i Namíbia mentres estava baix tutela surafricana). La primera referència que es té del mot és en un discurs de Jan Smuts de l'any 1917, el llavors primer ministre. Significa "separació'" o més lliteralment "apartament" en afrikaans i neerlandés, pero el terme ha segut adoptat per quasi totes les llengües, ampliant-ne el significat per a explicar situacions de discriminació racial, i reclamat en més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits.

La segregació racial en Suràfrica començà durant el colonialisme, pero l'oficialisació de l'apartheid començà despuix de les eleccions generals de 1948. La nova llegislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades per mig de trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals se convertiren en estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i atres servicis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pijors.

Enllaços externs[editar | editar còdic]