Apichat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

L'apichat és un dialecte de la llengua valenciana que es parla en la zona central del territori valencià, i que es caracterisa per l'ensordiment de determinats sons, com la esse sonora, que es fa sorda, o la palatal africada sonora de mege, major, plaja, que també es realisa sorda; este dialecte també confon la ve, en la be i realisa abdós oclusives i bilabials.

  • Manteniment dels artículs lo/los.
  • El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
  • L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
  • Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
  • Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
  • Reducció del -mos i -vos a (se) Ex: canvieuvos = canvieuse , mos n'anem = se n'anem

L'apichat es parla en les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta de Valéncia, el Camp de Túria i la Ribera Alta. També es parla en les ciutats de Gandia i Onda.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també ho definix com el parlant de sons, ensordits.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]