Aràbia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Aràbia (en àrap العربيّة, al-'Arabīyah) és una península del suroest d'Àsia, en la confluència en Àfrica. És una regió majoritàriament de clima desèrtic. A sovint és coneguda també com la península Aràbiga .

Aràbia vista des de l'espai.

El litoral de la península està banyat a l'oest pel mar Roig i el golf d'Aqaba, al sur pel mar d'Aràbia i a l'est pel golf d'Oman i el golf Pèrsic. Al nort, llimita en Israel, Jordània, Iraq i Kuvait. Políticament, la península Aràbiga està dividida en els següents estats (de major a menor extensió):

Aràbia Saudita (regne governat per la dinastia wahhabita dels Al Saüd) ocupa la major part de la península, que té una extensió total de tres millons de quilómetros quadrats. La majoria de la població, d'uns cinquanta millons de persones, viu en Aràbia Saudita i Yemen. El subsol d'Aràbia conté grans cantitats de petròleu. En la península s'hi troben la Meca i Medina, les ciutats santes de l'Islam, les dos en Aràbia Saudita, per lo que el país té una gran ascendència sobre els seus veïns. Els EAU i Qatar són la seu de les principals cadenes de televisió del món àrap, com ara Al-Jazira.

El terme "Pròxim Orient" de vegades s'aplica a soles a la península Aràbiga, si be normalment es referix a una regió molt més extensa; "Aràbia", en canvi, a sovint és usat per referir-se a soles a Aràbia Saudita. En atres temps el terme "Aràbia" abastava tot lo que hui coneixem com el món àrap, des de Marroc a l'oest fins a Oman a l'est.

Història[editar]

Artícul principal → Historia d'Aràbia.
Un mapa de la Península Aràbiga des de l'any 1707

Aràbia és el país dels àraps. Els aribi són coneguts des del segon milenari aC. Els primers sobirans d'Aràbia s'esmenen al sigle VIII aC, pero a soles devien governar confederacions tribals, ya que la regió fon habitada tradicionalment per pobles nómades; l'escasset d'aigua i l'aridea del sol en fan un terreny inhòspit per a l'agricultura. Aixina, en els inicis trobem la reina Zabida i la reina Samsi. Cap a començament del sigle VII aC apareixen les reines Yati, Te'elhunu; Hazael i Iskallatu (estes dos varen governar conjuntament), i Hazael i Tabia (també governaren conjuntament). A mijan sigle Yata (nomenat Uaate, Watig, Yauta o Yautag, és dir "espavilat") governava en la reina Adiya. Els tres soberans són Abiiati, Uaate II (que disputa el poder a l'anterior) i el fill d'este darrer, Ben Uaate.

Artículs relacionats[editar]