Arquitectura de Cantàbria

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Cases tradicionals càntabres en la localitat d'Asón, Soba. Es pot apreciar el balcó o solà cobert per un ràfol prolongat. En moltes vivendes, este solà es recolza sobre murs de cadiram cridats tallafocs que emmarquen un porche o estragal.

L'arquitectura de Cantàbria ha evolucionat des d'una edat mija en la que prevalia l'ingeni en obres civils sense desmesurades pretensions front a l'exaltació de l'individualitat artística; passant per una Edat Moderna en la que varen sorgir notables sagues de cantells montanyesos i arquitectes del tardogòtic, plateresc i renaixença; fins a una época contemporànea en la que s'ha evolucionat des d'un regionalisme arquitectònic cap a les més diverses influències modernes internacionals.

Pel que fa a l'arquitectura popular tradicional montanyesa, encara en varietats locals diferenciadores, esta ha conservat fins al nostre dies un patrimoni constructiu significatiu, basat en un modo d'entendre l'arquitectura, d'aplicar els materials, de simbiosis en el mig i clima càntabre i d'estar al servici d'usos i costums ancestrals. Dins d'esta arquitectura vernàcula destaca com més tradicional i pròpia de Cantàbria la casa rural en les seues diferents variants. Esta va des de les humils barraques de pastor, hivernals i chuzones, fins a les hidalgues cases montanyeses i nobles palaus, passant per la coneguda casa tradicional montanyesa o les modestes cabanyes pasiegues.

Cal tindre en conte que en l'arquitectura tradicional la llínea definitòria entre dos tipologies d'edificis a sovint és difusa i difícil d'establir perque, per eixemple, un mateix tipo de casa, pero de diferent tamany, pot correspondre a nivells econòmics diferents, com és el cas entre les cases i casonas o la casona i el palau.