Arquitectura del Renaiximent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar

Arquitectura del Renaiximent o renaixentista és aquella dissenyada i construïda durant el periodo artístic del Renaiximent europeu, que va comprendre els sigles XV i XVI. Es caracterisa per ser un moment de ruptura en l'Història de l'Arquitectura, en especial sobre l'estil arquitectònic previ: el Gòtic; mentres que, per contra, busca la seua inspiració en una interpretació pròpia de l'Art clàssic, en particular en la seua vertent arquitectònica, que es considerava model perfecte de les Belles arts.

Va produir innovacions en diferents esferes: tant en els mijos de producció (tècniques de construcció i materials constructius) com en el llenguage arquitectònic, que es varen plasmar en una adequada i completa teorisació.

Una atra de les notes que caracterisa este moviment és la nova actitut dels arquitectes, que varen passar de l'anonimat del artesà a una nova concepció de la professionalitat, marcant en cada obra el seu estil personal: es consideraven a sí mateixos, i varen acabar per conseguir eixa consideració social, com artistas @interdisciplinar i humanistes, com corresponia a la concepció integral del humanisme renaixentiste. Coneixem poc dels mestres d'obres romànics i dels atrevits arquitectes de les grans catedrals gòtiques; mentres que no solament les grans obres renaixentistes, sino molts chicotets edificis o fins i tot mers proyectes, varen anar cuidadosadament documentats des dels seus orígens, i objecte de l'estudi de tratadistes contemporàneus.

Bibliografia[editar]

  • BENNASSAR VICENS, Bartolomé; La Europa del Renacimiento; Madrid: Grupo Anaya, 1998, ISBN 84-7525-480-2.
  • BENEVOLO, Leonardo; Storia dell'architettura del Rinascimento; Roma-Bari: Laterza, 1988 ISBN 88-420-0605-X.
  • CHECA, Fernando; Arquitectura del Renacimiento en España; Madrid: Ediciones Cátedra, 1989, ISBN 84-376-0820-1.
  • ESCRIG PALLARÉS, Félix; Las grandes estructuras del Renacimiento y el Barroco; Sevilla: Publ. de la Universidad de Sevilla, 2003, ISBN 84-472-0763-3.
  • FRANCASTEL, Pierre; La figura y el lugar. El orden visual del Quattrocento; Barcelona: Monte Ávila Editores, 1988, ISBN 84-7668-217-4.
  • GARCÍA MELERO, José Enrique; Arquitectura del Renacimiento; Madrid: UNED, 2004, ISBN 84-362-5075-3.
  • MURATORE, Giorgio; La ciudad renacentista; Madrid: Instituto de Estudios de Administración Local, 1980, ISBN 84-7088-251-1.
  • MURRAY, Peter; Arquitectura del Renacimiento; Madrid: Aguilar, 1974, ISBN 84-03-33023-5.
  • PRETTE, Maria Carla / GIORGIS, Alfonso De; La storia dell'arte rinascimentale; Florencia: Editoriale Giunti, 2002 ISBN 88-09-21400-5.
  • RAMÍREZ, Juan Antonio; Historia del Arte: La Edad Moderna; Madrid: Alianza, 1997, ISBN 84-206-4273-8.
  • SUMMERSON, John / BERAMENDI, Justo; El lenguaje clásico de la arquitectura; Barcelona: Editorial Gustavo Gili, 1991, ISBN 84-252-0806-8.
  • TAFURI, Manfredo; La arquitectura del humanismo; Madrid: Xarait Ediciones, 1982, ISBN 84-85434-03-X.
  • WITTKOWER, Rudolf; Los fundamentos de la arquitectura en la edad del humanismo; Madrid: Alianza, 1995, ISBN 84-206-7129-0.