Ayelo de Rugat

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Ayelo de Rugat
Provmap-valencia2.png Escut d'Aielo de Rugat.svg
Ayelo de Rugat-Mapa del Valle de Albaida.svg
País : Bandera de España.svg Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°52′55″N, 0°20′39″O
Altitut: 287 msnm
Superfície: 7'65 km2
Població: 166 hab. (2022)
Densitat: 20,89 hab./km²
Gentilici: ayelí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46842
Festes majors: Segon fi de semana d'agost
Alcalde: Jaime Soler Todolí (PPCV)
Pàgina web: Ajuntament d'Ayelo de Rugat


Ayelo de Rugat és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya.

Geografia[editar | editar còdic]

Situat en l'extrem oriental de la Vall d'Albaida, en la vertent nort de la serra de Benicadell. El terme consta de dos sectors clarament diferenciats: un al nort, pla, i atre al sur, accidentat per les estrebacions de la serra de Benicadell. El terreny és de naturalea calcàrea. Les altures principals són: Sola (836 m.), Carrasqueta (814 m.), Racó de l’Edra (611 m.), Tossal Redó (480 m.). Creuen el terme els barrancs del Gros, Llop i la Font, que desaigüen en el riu Verniça.

El clima és templat, en algunes gelades durant l'hivern; els vents més freqüents són els de ponent i llevant; les pluges es produïxen en decembre i març.

Des de Valéncia, s'accedix ad esta localitat a través de la A-7 per a prendre despuix la A-35 i alcançar la CV-40.

Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]

Fita en Montichelvo, Rugat i Castelló de les Gerres, en la província de Valéncia, i en el municipi de L'Orcha, en la província d'Alacant.

Història[editar | editar còdic]

Ruïnes del castell de Ayelo de Rugat

Alqueria musulmana abans de la Conquista dels cristians, fon donada el 15 de maig de l'any 1248 a Raimon de Gayllach per Jaume I. Fon part integrant del ducat de Gandia. Despuix de l'expulsió dels moriscs en l'any 1609 se va concedir la Carta Pobla als nous pobladors el 24 de setembre de 1612. Pero en l'any 1794 el poblat encara no s'havia recuperat demogràficament del buit deixat pels moriscs, puix a soles la poblaven 35 famílies.

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població és de 166 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2022
213 200 204 196 193 208 207 207 209 166

Economia[editar | editar còdic]

Les terres de treball són poc fondes i pedregoses, estant la propietat molt repartida i excessivament parcelada. En el secà se cultiven vinyes, olivers, garroferes, armelers i cereals. S'exporta fusta de pi. El regadiu aprofita l'aigua de les fonts del Morteral i Mohínas. N'hi ha indústria de producció d'oli.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ismael Alonso Momparler UCD
1983 - 1987 José Villagrasa Mascarell Alianza Popular
1987 - 1991 Jaime Soler Todolí4​ PPCV
1991 - 1995 Jaime Soler Todolí4​ PPCV
1995 - 1999 Jaime Soler Todolí4​ PPCV
1999 - 2003 Jaime Soler Todolí4​ PPCV
2003 - 2007 Jaime Soler Todolí PPCV
2007 - 2011 Jaime Soler Todolí PPCV
2011 - 2015 Jaime Soler Todolí PPCV
2015 - 2019 Jaime Soler Todolí PPCV
2019 - 2023 Jaime Soler Todolí PPCV
2023 Jaime Soler Todolí PPCV

Festes locals[editar | editar còdic]

Es celebren festes a l'Assunció, Verge del Rosari i Divina Aurora, del 15 al 17 d'agost.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de la Vall d'Albaida
Agullent    Ayelo de Malferit    Ayelo de Rugat    Albaida    Alfarrasí    Atzeneta d'Albaida    Bèlgida    Bellús    Beniajar    Benicolet    Benigànim    Benissoda    Benissuera    Bocairent    Bufalí    Carrícola    Castelló de les Gerres    Fontanars    Guadasséquies    Lluchent    Montaverner    Montichelvo    L'Olleria    Ontinyent    Otos    Palomar    Pinet    La Pobla del Duc    Quatretonda    Ràfol de Salem    Rugat    Salem    Sant Pere    Terrateig