Beaux Arts (arquitectura)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
El Palais Garnier és un dels emblemes de l'arquitectura de estil Beaux Arts denominat per Émile Zola com "l'opulent bastart de tots els estils".

L'Arquitectura de « Beaux Arts » fa referència a l'Estil Arquitectònic clàssic acadèmic, que va ser ensenyat en l'École dones Beaux Arts de París. Per lo tant, també li'l coneix àmpliament com a academicisme francés, per seguir les regles de dita Acadèmia.

L'estil "Beaux Arts" és sobretot el resultat d'un sigle i mig d'instrucció baix l'autoritat, primer de la « Académie royale d'architecture », i despuix de la revolució, de la secció de l'arquitectura de la « Académie dones Beaux-Arts ».

L'organisació baix l'Ancien Régime de la competició per al « Grand Prix de Rome » en arquitectura, oferint una oportunitat d'estudiar en Roma, va imprimir els seus còdics estètics en el curs de l'instrucció, que va culminar durant el Segon Imperi (1850-1870) i la Tercera República que va seguir.

L'estil d'instrucció que va produir l'arquitectura Beaux-Arts va continuar sense una renovació important fins a 1968[1].

Referències[editar]

  1. Robin Middleton, Editor. The Beaux-Arts and Nineteenth-century French Architecture. (London: Thames and Hudson, 1982).