Beneixama

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Beneixama
Beneixamaenvalencia.png Escut beneixama.png
Beneixamaenaltvinalopo.svg
País : Flag of Spain.png Espanya
Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
Província: Província d'Alacant
Comarca: L'Alt Vinalopó
Partit judicial: Villena
Ubicació: 38°42′0″N 0°46′2″O
Altitut: 592 msnm
Superfície: 34,89 km²
Població: 1.703 (INE 2018)
Densitat: 51,91 hab./km²
Gentilici: beneixamenc, beneixamenca.
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 03460
Festes majors:
Alcalde: Amparo Barceló Segura (PSPV)
Pàgina web: Web Oficial de Beneixama

Beneixama és un municipi valencià situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca de l'Alt Vinalopó, subcomarca de la Vall de Biar. Segons el INE de l'any 2018, conta en una població de 1.703 habitants.

Toponímia[editar]

No hi ha un estudi sério i rigorós sobre l'orige del topònim Beneixama, encara que és clarament àrap. Joan Coromines i Carmen Barceló coincidixen que provablement procedixca de بني الشحمي (banī aŝ-Ŝaḩmī) o بن الشحمي (ben aŝ-Ŝaḩmī), que significaria "fill(s) de les terres fèrtils".[1]

Geografia física[editar]

Al nort del terme, servint de frontera natural en Fontanars dels Alforins, s'alça la Serra de Beneixama, en altures que superen els 900 m, destacant el pic de l'Ascensió (1.004 m) i el del Carrascalet (955 m). Esta part del terme és de sol pedregós, cobert per pins, algunes carrasques i principalment matoll.[2] de la serra cap al sur es desenrolla un piedemonte cobert de oliveres, armelers i alguna vinya, que acaba en la Vega del riu Vinalopó, a on es troben les millors terres de cultiu i s'assenta la població.[2]

Encara que per motius històrics i llingüístics alguns sectors de la població promouen l'inclusió de Beneixama en la comarca de la Foya d'Alcoy, geogràficament pertany a l'Alt Vinalopó, com reconeix la Generalitat Valenciana en el seu proposta de comarcalisació.

Localitats llimítrofes

  Nort: Fontanars dels Alforins  
Oest: el Camp de Mirra Beneixama Est: Banyeres
  Sur: Biar  

Barris i pedanies[editar]

En el terme municipal de Beneixama es troba també el núcleu de població de El Salse .

Història[editar]

Extensió aproximada del iqlim de Bilyana (Villena) en el sigle XII.

La primera senyal de població es troba en el jaciment neolític del Molí Roig. Hi ha restos d'un possible poblat de l'Edat de Bronze en el Blanquinal, i es varen trobar troballes d'época romana en Casa Baltasar.[2]

La vila actual té els seus orígens en una antiga alqueria musulmana pertanyent primer al terme de Almizra (1258) i despuix al de Biar.[2] Fon integrada en la Corona d'Aragó pel rei Jaume I a través del pacte de l'any 1245. En 1248 es menciona a Beneixama en el Llibre del Repartiment indicant que seria poblada per Pere Ballester i cinquanta colons cristians. En 1276, el rei va donar el lloc i la torre a Gil Martí d'Oblites per la seua lluita contra els musulmans. En el sigle XV es va vore molt afectada per les guerres en el Regne de Castella. En l'any 1448, el rei Alfons el Magnànim li va otorgar el títul de vila.

En el sigle XVII, es va mantindre pràcticament despoblada. El XVIII és un sigle de creiximent, posterior al seu crema i pràctica destrucció durant la Guerra de Successió. En 1777 conseguix la independència eclesiàstica de Biar i el 14 de decembre de 1795 l'administrativa en la definitiva separació i creació del seu municipi,[2] per decret de Carles IV. El nou municipi incloïa a el Camp de Mirra i Canyada, que van ser segregats de Beneixama en 1836.[2]

Demografia[editar]

El primer cens oficial de Beneixama, en l'any 1857, donava un total de 1.813, que van aumentar a 2.336 en 1887 i a 2.534 en 1910. A partir de llavors, no obstant, es va produir un llarc procés d'emigració, principalment a Villena i Alacant, que a soles va començar a principis del sigle XXI.[2]

Evolució demogràfica de Beneixama[3]

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007 2018
Població 2.529 2.622 2.328 2.197 2.073 2.183 2.252 2.078 1.895 1.866 1.795 1.802 1.828 1.703

Economia[editar]

Vinyes de Beneixama, en el núcleu urbà al final, presidit per la seua iglésia.

L'agricultura contínua sent, junt en algunes indústries, la principal activitat econòmica de Beneixama. En l'any 1908 els principals productes agrícoles eren blat, ordi, avena, dacsa, ségol, hortalices, oli i vi.[4] La superfície cultivada ocupa un 46% del terme, una quinta part de regadiu i el restant de secà.[2] L'indústria conta en certa tradició, ya que la força motriu del riu Vinalopó servia ya a mitat del sigle XIX per a moure un molí de paper, cinc d'oli i cinc de farina, ademés de set fàbriques d'aiguardent. En el sigle XX, al pas que tancaven les antigues, van apareixent noves indústries.[2]

Patrimoni[editar]

Torre Talaia
  • Torre Talaia. Data del sigle XII o XIII. Només s'observen restes d'edificació fins als 4 m d'altura, per lo que es desconeix l'altura real que va poder tindre. És de planta quadrada en 10 m de costat. En el costat sur hi ha un buit esgarrat fins al sol, provablement la porta original. Fon declarada Be d'Interés Cultural en l'any 1985.[5]
  • Torre del Negret. Situada en terreny pla, fon provablement exenta en un principi, encara que hui està integrada en atres edificacions de caràcter agrícola i residencial. És una peça prismàtica d'uns 10 m de costat, l'altura de la qual està possiblement retallada respecte a l'original. La coberta és hui a dos aigües i l'interior està molt alterat. Fon declarada Be d'Interés Cultural en 1985.[6]
  • Iglésia de Sant Joan Batiste . D'estil neoclàssic, es va inaugurar en 1841. Té dos campanars bessons i una cúpula central de teula blava. La seua construcció fon promoguda per Miguel Payá i Rico i es va construir en ajuda de tota la població.

Urbanisme[editar]

El núcleu urbà de Beneixama va començar a desenrollar-se en la part nort de la séquia, donant lloc a un primer carrer (carrer de la Séquia, posteriorment Cardenal Payá), on es trobava la primera iglésia parroquial, l'ermita de la Divina Aurora, que fon la que va conseguir segregar-se de Biar en 1777.[2] El poble va continuar creixent cap al secà en carrers paralels a l'anterior (carrer Major, carrer Nou, Santa Peronella) i atres transversals, al mateix temps que es van crear dos places: la de l'Iglésia, a on està el temple parroquial de Sant Joan Batiste i la del Mercat. La carretera CV-81, construïda cap a 1870 es va convertir en l'eix principal del creiximent urbà fins que fa uns anys es va construir una variant per a desviar el tràfic de pas. El creiximent actual s'ha dirigit cap al nort, en llarcs carrers paralels, que dibuixen pomes de forma rectangular.[2]

Cultura[editar]

Museus[editar]

  • Museu Etnogràfic. Un antic Llavador, a on es mostra al públic objectes antics d'us quotidià.

Festes[editar]

  • Festes Patronals. Celebra estes festes a partir del 6 de setembre en honor de la Divina Aurora. Tenen lloc entrades de Moros i Cristians i en elles participen més de 60 bandes de música.
  • Festa de Sant Antoni Abat. Al voltant dels dies 20 i 21 de giner se celebra la festivitat d'este Sant. El dia 20 a la vesprada fan una subasta i el dia 21, al matí, la bendició d'animals en el repartiment de bambes dolços. I a la nit, es repartixen entrepans de derivat del porc, en una foguera en el centre de la plaça de l'Iglésia.
  • Festa de Sant Isidre Llaurador. Al voltant del 15 de maig (fi de de semana pròxim) es celebra en la zona de la Talaeta activitats en honor a Sant Isidre i la Comparsa de Llauradors.
  • Festa de Sant Joan Batiste. Festa dedicada al patró de Beneixama Sant Joan Batiste, els dies 23 i 24 de juny. El dia 23 es Du a terme la nominació de capitans per a les Festes de Moros i Cristians.

Política[editar]

Les municipals del 2007 van donar 4 regidors al PP, 3 al PSPV-PSOE i 2 a AEJPB.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
19791983 Manuel Aynat Juan UCD
19831987 Juan Isard Sanjuán CDS
19871991 José Payá Valdés AP
19911995 Manuel Felipe Sánchez Sandaza PSOE
19951999 Vicente Payá Gràcia PSOE
19992003 Antonio Teodoro Valdés Vidal PP
20032007 Antonio Teodoro Valdés Vidal PP
20072011 Amparo Barceló Segura PSOE
2011- n/d n/d

Referències[editar]

  1. «Beneixama en els seus orígens. Época antiga i sigles migevals» (en español). Ajuntament de Beneixama. Consultat el 1 de febrer de 2010.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 «Beneixama», (vol. ), Editorial Prensa Valenciana.
  3. Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Series de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  4. [1] (en espanyol), Guías Arc.
  5. «Torre Atalaya» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost del 2009.
  6. «Torre Negret» (en espanyol) (pdf). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Deport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. Consultat el 12 d'agost del 2009.

Enllaços externs[editar]



Municipis de L'Alt Vinalopó
Beneixama    Biar    El Campet de Mirra    La Canyada de Biar    Sax    Les Salines    Villena