Benifayó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Vista general de Benifayó

Benifayó és un municipi del Regne de Valencia. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

Geografia[editar]

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 i despuix prenent la CV-520. També conta en estació de ferrocarril en la llínea C-2 de Proximitats Valéncia (RENFE).

Localitats llimítrofes[editar]

El terme municipal de Benifayó llimita en les localitats següents:

Alfarp, Alginet, Almussafes, Picassent i Sollana, totes elles de la província de Valéncia.

Història[editar]

El nom de Benifayó apareix, probablement, per primera vegada en el Llibre del Repartiment el 13 de juny de l'any 1238, com una de les deu alqueries donades pel rei Jaume I a hòmens del seu eixèrcit procedents de Barcelona. El nom prové de l'alqueria àrap i està format per "beni" (fills) i "Hayyén", nom de familia musulmana, usual també en terres cristianes.

La primera presència humana es detectà prop de l'actual núcleu de la població, en el llímit del terme en Alfarp, en la zona de la Font de l'Almaguer. Allí se trobaren restes del periodo epipaleolític, fa uns 10.000 a 8.000 anys. De l'eneolític provenen recialles de la Paridera, Pla de les Clotxes, i un estral de pedra polida junt al núcleu urbà. En la Font de Mussa aparegueren puntes de fleches i divers material lític clarament eneolític. De l'Edat de Bronze, anys 1800 a 700 a. C., existixen poblats en la Font de l'Almaguer.

Pero els més clars vestigis de poblaments provenen de l'época romana i es troben a les afores del núcleu urbà. Destaca l'existència d'una vila rústica d'a on vingueren els seus habitants entre els sigles I a IV despuix de Crist, segons nos mostren les recialles numismàtiques i de ceràmiques variades. La vila s'alçava dalt d'un chicotet tossal prop de la desapareguda Font de Mussa, a on es trobà un altar en una inscripció dedicada al deu Mitra. En l'any 2002, durant unes excavacions aparegué un mosaic bicromat, en una habitació completa de la vila romana, actualment expost en el Museu de Prehistòria de Valéncia, situat en el Centre Cultural La Beneficència, en el carrer de la Corona nº 36 de Valéncia.

El primitiu Benifayó seria l'originalment nomenada alqueria musulmana citada en el Llibre del Repartiment. El 9 d'Abril de l'any 1238 el rei Jaume I arrendà per tres anys la dècima part que le corresponia de les alqueries de Benifayó i Janet (Alginet), en eixos temps terme de Valéncia.

En el sigle XV se formà un reduït núcleu urbà, al voltant d'una iglésia gòtica de la qual havia pintat un retaule Gonzalo Peris. La població, que depenia eclesiàsticament d'Espioca, junt a la d'Alginet i Almussafes, passà a ser la sèu per la despoblació que patí el poble d'Espioca a causa de les epidèmies provocades pel cultiu d'arròs. A Benifayó se traslladà el clero i la campana, i a Picassent l'autoritat civil, quedant Espioca incorporada al seu terme municipal.

Demografia[editar]

Segons el INE de l'any 2017, conta en una població de 11.956 habitants.

Referències[editar]


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera de Xúquer    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real de Montroy    Sellent    Sant Joan d'Énova    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló