Bernat Fenollar

De L'Enciclopèdia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Xilografia de l'época

Bernat Fenollar (Penàguila, v 1438 - Valéncia, 1516) fon un religiós i poeta valencià.

Bernat Fenollar va ser un dels escritors més característics i representatius de finals de l'época Migeval i principis del Renaiximent valencià.

L'ambient en la segona mitat del sigle XV era bulliciós i ric, i en els termens dels ambients lliteraris i culturals de la ciutat de Valéncia en eixa época, les tertulies lliteraries eren molt usuals i importants. Entre elles hi havia un círcul de tertulians molt important que encapçalava Bernat Fenollar. Valéncia havia assumit la capitalitat cultural i veïa en Ausias March, Joanot Martorell, Roiç de Corella, Bernat Fenollar... com les lletres valencianes arribaven al seu sigle d'Or.

A l'arribar a principis del sigle XVI la poesia prengué un to satíric-burlesc. Bernat formà part de la nomenada Escola Satírica Valenciana . Li és atribuïda l'edició de les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (primer llibre imprés en la Península Ibèrica), un compendi de les obres presentades al certamen poètic de 1474, del que, ademés, fon secretari.

Els intelectuals valencians més importants de d'aquella época (Jaume Gassull, Joan Moreno, Baltasar Portell, Narcís Vinyoles, etc.), es reunien en sa casa per a celebrar debats lliteraris. La majoria de sa producció poètica forma part d'obres conjuntes en atres autors: Lo procés de les olives (1497), Lo Passi en cobles (1493), Escacs d'amor (editada en 1914), a on destaca per la seua correcció formal.

Alguns dels seus debats poètics s'arrepleguen en el Cancionero General (1511) d'Hernando del Castillo. Ademés d'estes obres, Onofre Almudéver li atribuí l'autoria d'una Sentencia (absolutament desconeguda), crítica en el llenguage dels llauradors, que (supostament) originà la Brama dels llauradors per part de son amic Jaume Gassull.

Aprofitant estos fets, a lo llarc del sigle XX, alguns autors pancatalanistes (principalment Badía i Margarit i Sanchis Guarner), intentaren atribuir a Fenollar l'autoria d'un breu vocabulari molt desordenat nomenat Regles d'esquivar vocables e mots grossers i pagesívols, que atres autors com Ricart García Moya consideren apòcrif, donat que son lèxic i estil no es correspon ni en el de l'época ni en el de Fenollar, ademés d'atres factors que indiquen una manipulació moderna.

Lo procés de les olives, obra impressa en Valéncia l'any 1497, Bernat Fenollar, Jaume Gassull i Joan Moreno; per mig d'un diàlec en moltes metàfores, discutixen qui es millor per a conquistar a una dòna si els vells o els jòvens. Quan parla de les "tendres olives" es referix a les chiquetes jòvens i "el pinyol" al membre masculí. Una mostra és el següent fragment:

- Parla el jove -

Fingir la potencia a edat tan madura

esta rao no vullc decretar

consell tan lloat no's deu oblidar

"cognosce te ipsum" puix es gran cordura:

I aixina jujareu en tendres olives

lo que poc campeja el corcat pinyol

I'l calapatenc mustiu caragol

Si pot ser boci que ompliga genives.

- Contesta el vell -

Segons nostra fe i per conjetura

Resurreccio no's deu gens dubtar

demostren virtut de resucitar

la vista i el toc de bella figura:

tal propietat tenen les olives

que fan gros boci d´esmortit pinyol

I alça's el cap al fluix caragol

Buscant aquell lloc a on estan les genives.