Bíblia Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Biblia Valenciana»)
Saltar a: navegació, buscar

La Bíblia Valenciana fon la primera Bíblia impresa en llengua valenciana, entre 1477 i 1478, i la tercera del món en una llengua moderna.

Història[editar]

Fon "trelladada" (traslladada, traduïda) del llatí per Bonifaci Ferrer a principis del sigle XV, com atestigua el colofó que es conserva d'ella. En aquella época, ya existien atres traduccions manuscrites de la Bíblia (com la Bíblia Parva ); pero en 1477, els impressors valencians decidiren imprimir la versió redactada per Bonifaci Ferrer, propietat del noble Berenguer Vives, i corregida per Daniel Vives. Esta versió s'imprimí entre febrer de l'any 1477 i març de 1478, ans de que existiren traduccions anàlogues al castellà, el francés o l'anglés, per eixemple.

Ademés, esta Bíblia constituïx una de les primeres mencions explícites de la llengua valenciana com a tal, puix en l’epílec s'explica que "fon arromançada en lo monasteri de portaceli de llengua llatina en la nostra valenciana".

Pero a partir de l'any 1498, l'Inquisició prohibí i cremà la publicació de Bíblies en llengües diferents al llatí, puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La purga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia, per algunes cites puntuals.

Aixina, en "Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo", Fadrique Furió Ceriol dia:

“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) in Valentinam lingua: et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt Valentina lingua omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”

En l'any 1645, Joan Batiste Civera mencionava en sos "Annales de la presente casa de Porta-Coeli", com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents; i inclús en 1806, l'escritor de Xàtiva Jaume Villanueva encara citava un incunable original en son "Viaje literario a las iglesias de España". Hui (que es sapia) es conserva solament una fulla: el colofó o epílec. Fins 1835, esta fulla estigué en la Cartoixa de Porta Coeli, pero en la exclaustració d’esta, ú dels empleats la guardà en les alqueríes de Bellver, en Benicalap. En 1908 fon exhibida pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de Lo Rat Penat. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-la, pero al final terminà en l'Hispanic Society de Nova York, que la califica com "the most important" dels seus incunables.

Bibliografia[editar]

  • SIMÓ SANTONJA, VICENT, "¿Valenciano o catalán?", Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1975. ISBN 84-400-9370-5