Bobina de veu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Una bobina de veu és la bobina d'aram unida a l'àpiç del con mòvil d'un altaveu. Proporciona la força motriu al con per la reacció d'un camp magnètic al passar per ella.

Operació[editar | editar còdic]

Conduint una corrent elèctrica per la bobina de veu, se produïx un camp magnètic. Est camp magnètic fa que la bobina de veu reaccione al camp magnètic d'un iman permanent fixat al marc de l'altaveu, aixina dona moviment a l'altaveu. Aplicant una forma d'ona d'audi a la bobina de veu, el con reproduirà l'ona de la pressió del , correspondent a la veu, la música, etc...

Consideracions de disseny[editar | editar còdic]

Les peces mòvils de l'altaveu deuen ser de massa baixa. Les bobines de veu generalment se fan en aram més llauger possible. Degut a això, si se passa massa corrent per la bobina pot fer que se calfe. La ferida de les bobines de la veu en l'aram pla pot dissipar millor la calor de les bobines fetes d'aram redó. Les bobines modernes poden també utilisar un ferrofluït en el portell i el marc de l'iman per a enfocar el camp magnètic i refrescar la bobina de veu baix condicions d'alta energia; el ferrofluït conduïx llunt de la calor de la bobina de veu a les parts del altaveu que tenen abdós una massa més termal i són capaços de dissipar la calor.

La corrent excessiva pot també fer que la bobina de veu s'estenga més allà del seus llímits normals d'excursió, causant un soroll i una distorsió que colpegen pesadament el con. En casos extrems la bobina de veu ha esgarrat i apagat el con.

La direcció de l'energia d'una bobina de veu en un altaveu es dictada per un sistema complex de factors, incloent el tipo de recint l'altaveu que està instalat dins. Degut a les forces que varien eixercides en el con del conductor per la pressió atmosfèrica en diverses freqüències i el fet de que la bobina de veu és un inductor, la impedència elèctrica de la bobina de veu pot canviar dramàticament l'excedent de la gama de freqüència de funcionament. L'energia dissipada és el producte de la corrent i del voltage, la impedència de la bobina determinarà el fluix actual en una referència donada. En la resonància del sistema en una caixa sagellada, l'impedència de la bobina serà més alta que la nominal, perque hi ha manco resistència mecànica al moviment del con en esta freqüència. En un sistema expressat, este Zmax ocórrec en dos voltes la freqüència que templa del respirader; el corolari a això és que Zmin està en la freqüència que templa el respirader. Això succeïx per la qual la resistència mecànica és més gran que l'existent, aixina que l'impedència elèctrica de la bobina és la més baixa i aixina conforme als efectes de la calor degut a la dissipació creixent de la corrent elèctrica.

Els factor numerosos afecten la calefacció de la bobina de veu i mentres que la resistència mecànica afecta el Z d'una bobina, molts conductors usats en la reproducció de baixa freqüència utilisen convecció, usant el moviment del con per forçar l'aire en el portell de la bobina de veu dins del montage del tros del pal. En l'excursió creixent, més aire pot fluir per la bobina de veu, proporcionant un refresc adicional aumentant la direcció de la corrent elèctrica.

La direcció de l'energia mecànica de la bobina de veu se relaciona en la posició de la bobina dins del camp magnètic ací com la llongitut del portell dins del montage del motor magnètic. Els progressos recents en la tecnologia de l'altaveu han donat lloc a la bobina de veu de l'“underhung”, en la qual la bobina cobrix parcialment el tros del pal per alguns milímetros, proporcionant l'excedent llinear de la força electromotriu específic. Esta especificació se referix com Xmax i és el recorregut llinear màxim de la bobina (en una direcció) i representa els llímits de funcionament del conductor a on la distorsió desagradable no se produïx. Una volta que l'altaveu treballa excessivament, la bobina de veu pot eixir parcialment del portell.

Referències[editar | editar còdic]