Bohílgues

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Bohílgues
Molins en el barranc del riu Bohílgues al seu pas pel terme de Vallanca.

Llongitut: n/d
Altura del naiximent: n/d
Cabal mig: n/d
Superfície conca: n/d
Conca hidrogràfica: Confederació Hidrogràfica del Xúquer
Països que travessa: Espanya
Desembocadura: Ademús
Ample desembocadura: n/d


El riu Bohílgues és un afluent del riu Túria. El seu curs discorre pels térmens municipals de Vallanca i Ademús, lloc este últim on aboca les seues aigües al Túria. Se troba en la comarca valenciana del Racó d'Ademús. També és conegut en el nom de Vallanca.

Topografia[editar]

El riu Bohílgues i el riu Ebrón constituïxen els dos principals afluents del riu Túria en la comarca del Racó. No obstant, el Bohigues és l'únic que naix i mor en la mateixa comarca. És també l'únic que presenta un cabal anual més o menys constant, ya que els atres afluents -excepte el citat Ebrón- solen ser rambles i barrancs en règims secs en estiu.

Paisage i patrimoni[editar]

A lo llarc del curs del Bohílgues se succeïxen els bancals escalonats d'horta en cultius de regadiu. Son especialment característics els anouers, que ya el botànic Cavanilles en el sigle XVIII els califica de monstruosos, pel seu tamany. El seu curs també s'aprofita tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals hi ha un bon número distribuïts en el seu recorregut, alguns d'ells datats d'época musulmana, com el Molí de la Vila d'Ademús. També en dates més recents se construí una chicoteta central elèctrica, en el curs mig, hui en desús. Un lloc resenyant és la Font del Tío Juan Manzano i l'Assut. A la vora del seu curs també existieren algunes ermites com la de San Juan de las Veguillas, en les rodalies de Vallanca, pero encara en terme d'Ademús. L'ermita de Nostra Senyora del Rosel se troba poc abans de desembocar el Bohílgues en el Túria.[1]

Microreserva Natural del Bohílgues[editar]

Pero si per alguna cosa destaca esta zona fluvial és per la seua excepcional conservació de l'hàbitat natural. Les vores del riu Bohílgues presenten un interessant i variat palmito de flora i fauna autòctona, en una exuberant vegetació de ribera, esguitada de pozas i cascades. En l'actualitat, el curs del Bohílgues constituïx una microreserva natural de flora protegida. El seu interés natural el fa especialment adequat per a la realisació d'amenes rutes senderistes: el curs del riu Bohílgues coincidix en part del PR-V 131.6 o Ruta del Bohílgues i del Val.

Referències[editar]

  1. Font: Raúl Eslava Blasco, Ademuz y su patrimonio histórico-artístico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0