Boldo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Boldo

El boldo (Peumus boldus ) és un arbre originari de les zones costares de Chile.


Etimologia[editar]

El nom Peumus boldus prové de la llatínisació del seu nom tradicional en Chile i boldus està dedicat a D. Boldo, botànic espanyol.

Descripció[editar]

El boldo, és un arbre dioic de 5-6m, que pot conseguir més de 30 m d’alçada. El tipo d’arrel és axomorfa, típica de les dicotiledònees. El tipo de brot és llenyos, d’un diàmetro superior a 1m.

Les fulles són simples, en el marge sancer, de disposició oposta, forma d’ovalada a elíptica, de color vert intens, sèssils o en un peciol curt, fan uns 4-6 cm de llarc i 3.4 d’ample. La seua textura a l’anvers és coriariàcea, presenta numeroses protuberàncies blanques acabades en un tricoma cònic, curt i fàcilment trencadiç; i el revers és glauc, presenta tricomes estrelats, i una nervadura notòria. El tipo de vellositat és pubescent.

Al ser un arbre dioic presenta les flors masculines en un individu, i les femenines en un atre. Les flors es disponen en forma de cimes dioiques terminals i poc denses, en una agrupació que oscila fins a una dotzena. Són de color blanquinós o rosats, i naixen d'un pedúncul esvelts i vellosos. La corola presenta set pétals de color groc clar.

Ecologia[editar]

Creix espontàneament en zones seques i solejades de Chile, en les regions andines de Sur-Amèrica, i també es cultiva en Itàlia i en el nort d'Àfrica . El boldo és una planta endèmica de Chile, creix entre els 5-1000 m d'altitut. En sols profunts, generalment pedregosos, i en clima en tendència mediterrànea. Recolecció: s´han de recolectar les fulles verdes i secar-les a l'ombra a una temperatura inferior a 40 º C.

Usos[editar]

Les seues fulles que tenen un aroma fort es fan servir culinàriament principalment en Amèrica llatina. Les fulles es fan servir igualment en forma d'infusió principalment a l'Argentina i Chile. Les fulles de boldo contenen un alcaloide : la boldina. Són colagogues i ajuden a la digestió, hepatòniques i sedants. Estan contraindicades en cas de hipersensibilitat a la substància activa.

Farmacologia[editar]

La part utilisada com a droga són les fulles que contenen: Olis essencials, alcaloides com la boldina , boldoglucina , i atres 15 alcaloides més i Glicòsits flavonics com els tanins i atres substàncies aromàtiques.

Usos medicinals[editar]

Té propietats colagogues o colerètiques, i protectores hepàtiques, aperitiva, antihelmíntica, digestiva, fungicida, i diürètica. A dosis elevades, és anestèsic, sedant i hipnòtic.

Toxicitat[editar]

A dosis elevades, o sense diluir, l’oli essencial del boldo és un dels més tòxics, presenta un potent efecte irritant, pot provocar convulsions, vòmits, diarrees, i síntomes d’epilèpsia. Es recomana utilisar-lo en tractaments discontinus.

Referències[editar]