Bonyítol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Bonyítol.jpg

El bonyítol o Bonyítol del Atlàntic (Sarda sarda) és un peix marí de la família dels escòmbrits és de coloració cridanera contenint l'esquena i la zona superior dels flancs de color blau acerós, en el que contrasta la pancha i la zona inferior dels flancs, que són platejats. A abdós costats de la zona dorsal dispon de sèt o més bandes obliques obscures. Les aletes també són obscures llevat les ventrals que són blanquinoses. Les pinícules són grisenques. El cosselet està cobert d'escames mijanes mentres que el restant del cos dispon d'escames chicotetes. La llínea lateral és ondulada.

Posseïx parpalles adiposos poc desenrollats i tant la llengua com abdós mandíbules disponen de dents chicotets en forma cònica. En el primer arc branquial se situen entre 8 i 27 branquispines. I no posseïx bufa natatoria.

Està distribuït en abdós vertents de l'oceà Atlàntic, concretament en l'Atlàntic oriental es troba des d'Escòcia i la mar del Nort fins a Suràfrica inclusos el Mediterràneu i la mar Negra. En l'Atlàntic occidental ho podem trobar des de Nova Escòcia al Riu de l'Argent, encara que la seua presència en la mar Carip escasseja.

Característiques principals[editar]

Té un cos allargat, fusiform i llaugerament comprimit. El seu cap és puntagut. El tamany més comú oscila entre els xixanta i els huitanta centímetros. Els seus ulls són cicotets i redonejats, en anells òsseus al voltant de la cavitat ocular. La boca és gran en comparació al restant del cos. La mandíbula superior és alguna cosa prominent, no protràctil, i alcança la part posterior de l'ull.

Posseïx dos aletes dorsals que se situen molt pròximes entre sí, disponent la primera entre vint i vintitrés radis durs i és llarga i de perfil inclinat recte, llevat en la part anterosuperior a on és cóncava. En la segona dorsal hi ha sèt o nou pinícules de tamany menut que alcancen l'inici de la coa. Les aletes pectorals són triangulars i curtes i conten en vintitrés a vintissís radis. Les aletes ventrals són chiotetes, en dos lòbuls entre elles. L'aleta anal és curta (dos radis durs i entre onze i quinze radis blans) i està seguida d'entre sis a huit pinícules, que estan dispostes de forma casi simètrica a les dorsals. L'aleta cabal té forma aforquejadaa i potent, i està dotada d'una forta quilla situada entre atres dos més menudes que es troben a cada costat del pedúncul cabal.

Habitat i comportament[editar]

És una espècie típicament pelàgica i superficial, encara que pot trobar-se a profunditats de 200 metros. Viu en un ranc ampli de temperatures situades entre dotze i vintisset graus centígrats i pot soportar salinitats molt baixes, lo que li permet adinsar-se en zones estuàriques.

Es tracta d'un nadador molt actiu, lo que li permet realisar migracions estacionals molt marcades, acostant-se a la costa per a reproduir-se. Els seus hàbits són gregaris, formant grups constituits per un gran número d'individus. Té un metabolisme molt alt, permetent-li un creiximent ràpit i el manteniment de la temperatura corporal favorint que siga un peix ràpit i àgil. A la seua gran capacitat natatòria contribuïxen també la potent aleta cabal i les pínules, que ajuden a estabilisar la natació.

Caça prop de la superfície, podent botar sobre l'aigua quan estan fent-ho. Té una dieta variada pero se centra sempre en assuts pelàgics, com a sardines, anchoves i atres peixos menuts, incloent els jovenils de la seua pròpia espècie. Els eixemplars més menuts s'alimenten sobretot de calamars i crustàceus, mentres que els adults ho fan casi exclusivament de peixos.

Reproducció[editar]

Alcancen la madurea quan medixen uns quaranta centímetros. Realisen la posada en primavera i estiu, no obstant, els eixemplars que viuen en aigües més càlides solen realisar-la durant periodos més amplis. La mateixa no té una intensitat contínua, presentant màxims que varien segons les zones. Durant la posta, que es produïx en aigües càlides propenques a la costa, els peixos es concentren formant bancs. Cada femella posa uns 400.000 ous, que junt a les larves són pelàgics. Es tracta d'una espècie de creiximent ràpit l'edat màxima del qual supera els cinc anys.

Noms comercials i locals[editar]

En Andalusia (bonito del sur en castellà).

En Astúries (sierra o rayado en castellà].

En Illes Canàries (sierra o corriguelo en castellà).

En Catalunya (bonítol en català).

En la Comunitat Valenciana Bonyítol en valencià o (bonítol en valencià en bases de Castelló).

En les Illes Balears (bonítol en balear i en català).

En Galícia (alistado en castellà.

En País Vasc (aginzorrotz, lampo sabelmarradun en vasc).

Enllaços externs[editar]