Botsvana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar


Republic of Botswana
Lefatshe la Botswana
República de Botsvana
Bandera de Botsvana Escut de Botsvana
Bandera Escut
Lema: Pula (setsuana: «Pluja»)
himne nacional: Fatshe leno la rona
 
Situació de Botsvana
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Gaborone
208.411 (2005)
n/d
ciutat més poblada Gaborone
Idioma oficial Anglés¹
Forma de govern República parlamentària
Ian Khama
Independència
 •  • Data
Del Regne Unit
30 de setembre de 1966
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres
Lloc 46º
600.370 km2
2,5%
4.013 km
Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 144º
1.640.115 (2005 est.)
2,7 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2006)
 • PIB per càpita
Lloc 105º
US$ 10.808 millons
US$ 6.869 (2006)
PIB (PPA)
 • Total (2006)
 • PIB per càpita
Lloc 105º
US$ 25.476 millons
US$ 16.190 (2006)
IDH (2007) 0,654 (124º) – mig
Moneda Pula (BWP)
‎Gentilici Botsvà, botsvana
Fus horari
 • en estiu
UTC+2
UTC+2
Domini Internet n/d
Prefix telefònic +267
Prefix radiofònic 8OA-8OZ, A2A-A2Z
Còdic ISO 072 / BWA / BW
Membre de: ONU, Commonwealth, UA

1 També se parla el setsuana.

La República de Botsvana (i, manco freqüent, de Botswana) (en anglés Botswana, en setsuana Lefatshe la Botswana) és una nació del sur d'Àfrica. Abans era el protectorat britànic de Bechuanalàndia, Botsvana va adoptar el seu nou nom al conseguir la seua independència en 1966. Llimita al Sur en Suràfrica, a l'oest en Namíbia, a l'est en Zimbaue, al Noroest en Angola i al Nort en Zàmbia. La ganaderia i la mineria dominen la seua economia, estretament lligada a Suràfrica. La capital és Gaborone.

Història[editar]

Els batswana, un terme usat també per a denotar a tots els ciutadans de Botsvana, es referix al principal grup ètnic del país (els "Tswana" en Suràfrica), el qual entrà en l'àrea de Suràfrica durant les guerres zulús dels primers anys del sigle XIX, el cridat Mfecane. Abans dels contactes en Europa, els batswana vivien com a pastors i grangers baix domini tribal.

En el sigle XIX, es trencaren les hostilitats entre els batswana i els colons bòer de Transvaal. Després d'apelacions d'ajuda dels batswana, el govern britànic, en febrer de 1885, va instaurar el protectorat de Bechuanalàndia. El territori nort permaneixqué baix administració directa i és l'actual Botsvana, mentres que el territori meridional es va fer part de la Colònia del Cap i és ara part de la província noroccidental de Suràfrica; la majoria de la gent de parla setswana viu hui en Suràfrica.

A pesar de la pressió surafricana, els habitants del protectorat de Bechuanalàndia, Basutolàndia (ara Lesotho), i Suazinlàndia en 1907 demanaren i varen rebre seguritats britàniques de que no serien inclosos en la proposta Unió de Suràfrica. Una expansió de l'autoritat central britànica i l'evolució del govern tribal va resultar en l'establiment en 1920 de dos consells d'assessoria representant els africans i europeus. Proclamacions en 1934 regularisaren els poders i domini tribal. Un consell assessor europeu-africà es va formar en 1951, i la constitució de 1961 establí un consell llegislatiu consultant.

En juny de 1964, Gran Bretanya va acceptar les propostes per a un autogovern democràtic en Botsvana. La seu de govern fon traslladada des de Mafikeng, en Suràfrica, a l'establida Gaborone en 1965. La constitució de 1965 conduí a les primeres eleccions generals i a l'independència en setembre de 1966. Seretse Khama, un líder del moviment independentiste i el llegítim reclamador al govern tradicional dels Bamangwato, fon triat com el primer president, reelegit dos vegades, i va morir en el seu càrrec en 1979. La presidència passà al vicepresident, Ketumile Masire, qui fon triat en el seu propi dret en 1984 i reelegit en 1989 i 1994. Masire es va retirar del càrrec en 1998. La presidència passà al vicepresident, Festus Mogae, qui fon triat en el seu propi dret en 1999. Mogae va guanyar un segon periodo en les eleccions celebrades el 30 d'octubre de 2004.

Botsvana és l'únic país d'Àfrica sense colps d'estat i ademés un dels més estables.

Política[editar]

Botsvana és una república presidencialista en una democràcia representativa dins d'un sistema multipartidiste. El poder eixecutiu és eixercit pel govern. El poder llegislatiu és compartit entre el govern i el parlament de Botsvana. El poder judicial és independent dels atres poders.

D'una atra banda, el president és el cap d'estat i de govern. El parlament està dividit en la Casa de Caps de Botsvana - cambra alta - i la Assamblea Nacional de Botsvana - cambra baixa - dominada des de l'independència pel Partit Democràtic de Botsvana.

Organisació territorial[editar]

Mapa actual dels districtes de Botsvana.

Botsvana està dividida en nou entitats:

  1. Central
  2. Ghanzi
  3. Kgalagadi
  4. Kgatleng
  5. Kweneng
  6. Noroest
  7. Noroest
  8. Surest
  9. Sur

Geografia[editar]

Coordenades geogràfics: 22°S 24°E

Botsvana llimita al nort en Zàmbia (2 km), a l'est en Zimbaue (813 km), al sur en Suràfrica (1840 km) i a l'oest i al nort en Namíbia (1360 km). La seua superfície és comparable en la superfície de Texas, Estats Units, encara que este siga un poc més gran. Botsvana no posseïx eixida al mar. El país està dominat en gran manera pel desert del Kalahari, que domina el 70% de la superfície total del país, en especial el nort i l'oest del país. Ademés, en el seu territoris se troba el delta de l'Okavango, el delta interior més gran del món.

El seu punt més alt són els tossals de Tsodilo, en 1489 msnm, mentres que el seu punt més baix és l'encaix dels rius Limpopo i Shashe, en 513 msnm.

Ecologia[editar]

Segons WWF, el territori de Botsvana es repartix entre set ecorregions:

Economia[editar]

Des de l'independència, Botsvana ha experimentat el més ràpit creiximent de renda per càpita en el món. El creiximent econòmic ha segut d'un 9% anual de 1966 a 1999. El govern ha mantengut una política fiscal responsable, a pesar dels dèficits fiscals del 2002 i el 2003, i un deute exterior insignificant. Té la millor qualificació creditícia de risc sobirà d'Àfrica (A) Estàndard & Poor´s i (Aa3) de Moody´s i ha acumulat reserves internacionals per l'orde de 5,1 milers de millons de dólars en 2003-2004. La millora de l'economia s'ha construït a partir de l'aplicació de polítiques lliberals[1][2], un encertat us dels guanys procedents de les mines de diamants, una política fiscal prudent i una política exterior cautelosa. Debswana, l'única companyia minera de diamants que opera en Botsvana, pertany en un 50% al govern i genera al voltant de la mitat de tots els ingressos governamentals.

El gasto governamental fon retallat un 10% en 2002-2003 en l'objectiu d'enfrontar-se als creixents gastos en servicis de salut i al dèficit presupostari. L'alta incidència de SIDA ha afectat molt a la població i a l'economia del país. Una de cada tres persones està infectada pel virus. El govern reconeix que l'epidèmia afecta l'economia del país i per això ha planificat programes que combaten l'epidèmia, incloent tractament anti-retroviral gratuït i un programa nacional de prevenció de transmissió del virus de mares a fills.

El dèficit fiscal que manté el govern, es pot explicar en part per un relatiu alt gasto militar (dedicava un 4% del PIB en 2004). Molts analistes consideren esta sifra innecessària tenint en conte que Botsvana no es troba en una zona conflictiva (encara que el govern fa us de les seues tropes en operacions multilaterals i assistència)

Demografia[editar]

A l'any 2007, Botsvana té una població de 1.815.000 habitants. Prop del 50% és cristià. L'idioma oficial és l'anglés. L'esperança de vida és de 50 anys. La mija de fills per dona és de 2,73 (una de les taxes més baixes d'Àfrica). Casi el 80% de la població està alfabetisada. Es calcula que el 37,3% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).

En Botsvana viuen més de 45 mil natius bosquimans o Basarawa, especialment en el Kalahari, on estos caçadors-recolectors habiten fa al manco 20 mil anys.

La població d'orige europeu esta conformada per uns 50.000 individus, lo qual dona com a resultat el 3,0% de la població total del país.

Cultura[editar]

Festes
Data Nom en valencià Nom local Notes
30 de setembre Dia de l'independència Independence Day (Botswana Day)

Deports[editar]

Enllaços externs[editar]


 
Països d'Àfrica
Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria    Egipte    Líbia    Marroc    Mauritània    Sudan    Tunísia
Àfrica Occidental : Benín    Burkina Faso    Camerun    Cap Vert    Costa d'Ivori    Gabon    Gàmbia    Ghana    Guinea    Guinea Bissau    Guinea Equatorial    Libèria    Mali    Níger    Nigèria    República del Congo    São Tomé i Príncipe    Senegal    Serra Leone    Togo
Àfrica Central : Burundi    República Centreafricana    República Democràtica del Congo    Ruanda    Chad
Àfrica Oriental : Jibuti    Eritrea    Etiopia    Kènia    Seychelles    Somàlia    Sudan del Sur    Tanzània    Uganda
Àfrica Austral : Angola    Botsvana    Comores    Lesotho    Madagascar    Malawi    Maurici    Moçambic    Namíbia    Suràfrica    Suazinlàndia    Zàmbia    Zimbaue