Burundi
| Republika y'u Burundi République du Burundi República de Burundi | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
Burundi, oficialment República de Burundi, és una chicoteta nació ubicada en la regió dels grans llacs d'Àfrica en Àfrica Oriental que carix d'eixida al mar. Llimita al nort en Ruanda, Tanzània al sur i est i en la República Democràtica del Congo a l'oest. El seu tamany és menor als 28.000 km i té una població estimada d'aproximadament 8.700.000 habitants. La seua capital és Bujumbura. Encara que és un país sense litoral, part de la frontera occidental llimita en el llac Tanganyika.
Els pobles Twa, Tutsi i Hutu han ocupat el país des de la seua formació fa cinc sigles. Burundi fon governat com un regne pel poble Tutsi durant més de doscents anys. No obstant, a l'inici del sigle XX, Alemanya i Bèlgica varen ocupar la regió, i Burundi i Ruanda es convertiren en una colònia europea coneguda com Ruanda-Urundi.
L'antic nom del país era Urundi-Ubrundi-Bruwanda. Urundi és l'abreviació de "Urundi Rwanda" ("L'atra Ruanda"), tal com les forces colonials belgues solien referir-se al territori. El nom actual del país prové del llenguage bantu Kirundi.
L'inestabilitat política ocorreguda en la regió degut a diferències entre els Tutsi i els Hutu, va provocar una guerra civil a mijan sigle XX. Actualment, Burundi és governat com una república representativa presidencial demócrata. El 62% de la població és pertanyent a l'Iglésia catòlica, el 8% és musulmà i el percentage restant és animiste o pertany a unes atres denominacions cristianes.
Burundi és un dels deu països més pobres del món i té el PBI per càpita més baix del món.[1] El PBI de Burundi és baix a causa de les guerres civils, la corrupció, el pobre accés a l'educació i els efectes del VIH/SIDA. Burundi està densament poblat, en una emigració substancial. El cobalt i el coure són els seus principals recursos naturals, i algunes de les principals exportacions són sucre i café.
Govern i Política[editar | editar còdic]
Encara que l'èlit política dels tutsi han governat el país durant sigles, despuix de l'última reforma constitucional de l'any 2005 un hutu, Pierre Nkurunziza, fon triat com a president.
Idiomes[editar | editar còdic]
Els idiomes oficials de Burundi són el mayrundi i el francés, pero l'anglés i el swahili són àmpliament parlats per la major part de la població.
Organisació polític-administrativa[editar | editar còdic]
.png)
Burundi es dividix en 17 províncies, [2] 117 comunes, [3] i 2638 tosals.[4] Els governs provincials s'organisen devall estos llímits. En el 2000, la província de Bujumbura fon dividida en dos províncies, Bujumbura rural i l'Alcaldia de Bujumbura.[1]
Geografia[editar | editar còdic]
Este chicotet país en l'interior de la regió dels grans llacs africans, és en general, un país montanyós, especialment en Occident, en planes que ocupen la zona est, prop de la frontera en Tanzània. L'altitut mínima és de 772 m, a la vora del llac Tanganyika, i la màxima en la montanya Heha, una montanya que conseguix els 2.670 m. L'altitut mija ronda els 1.700 m.
En la fusió del gel de les montanyes del nort, s'inicia un curs d'aigua el riu Kagera, que és considerat com la font més remota del Riu Nil.
El clima és, en general equatorial, encara que varia en l'altitut, en les temperatures miges que varien any rere any entre 23 i 17 graus segons l'altitut. La precipitació mija anual ronda els 150 cm, distribuïda per dos estacions humides (febrer - Maig i setembre - Novembre), intercalades entre elles per dos estacions seques (setembre - Novembre i decembre - Giner).
Ecologia[editar | editar còdic]
WWF dividix Burundi en tres ecorregions: la sabana arborada de miombo del Zeneze central cobrix la major part del país, excepte les montanyes de l'oest, ocupades per la selva montanyesa de la falla Albertina; i l'extrem nordest, que correspon al mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria.
Economia[editar | editar còdic]
Burundi és un dels països més pobres del món, degut en part a la carència de costa, [2] al seu sistema jurídic deficient, al pobre accés a l'educació, i a la proliferació del VIH/SIDA. Aproximadament 80% de la població viu devall la llínea de la pobrea.[5] fam i escassea d'aliments han ocorregut a lo llarc de l'història de Burundi, especialment en el sigle XX, [6] i d'acort en el PMA, el 56.8% dels chiquets en menys de 5 anys patixen desnutrició crònica.[7] Un estudi científic que va comprendre 178 nacions, va determinar que la població de Burundi és la que menys satisfacció en la seua vida posseïx.[8] Com a resultat de la seua pobrea, Burundi depén econòmicament d'ajudes estrangeres.[2]
L'economia burundesa gira entorn de l'agricultura, que va representar el 58% del PBI l'any 1997. L'agricultura de subsistència representa a la seua vegada el 90% de l'agricultura.[9] La font d'ingressos més important és el café, que conforma el 93% de les exportacions.[10] atres productes derivats de l'agricultura són cotó, te, dacsa, sorghum, batates, bananes, mandioca; carn vacuna, llet i pells. Alguns dels recursos naturals de Burundi són urani, níquel, cobalt, coure i platí.[11] Ademés del cultiu, atres indústries existents inclouen: ajuntat de components estrangers, obres públiques i bens de consum com a mantes, sabates i sabó. La moneda del país és el franc de Burundi; i en decembre del 2009, 1235 francs de Burundi eren equivalents a un dólar americà.
Burundi és un dels membres de la Comunitat Africana Oriental, i també membre potencial de la futura Federació Africana Oriental.
Demografia[editar | editar còdic]
Cap a 2009, la població estimada es trobava en els 8,988,091 habitants. Esta estimació pren en conte els efectes del SIDA, que són significatius sobre la demografia del país. [2] [1]Més de 500.000 persones s'han desplaçat a causa d'esta malaltia.[1] molts burundesos han emigrat a atres països a causa de la guerra civil. En 2006, Estats Units va rebre prop de 10.000 refugiats provinents d'este país.[12]
La major part dels burundesos viu en àrees rurals, i prop d'un sext de la població ho fa en urbanisacions.[13] La densitat de població de 315 persones per quilómetro quadrat és la segona més elevada en Àfrica Subsahariana.[3] El 85% de la població és d'orige ètnic Hutu, 15% és Tutsi i menys del 1% Twas, aproximadament.[14]
Religió[editar | editar còdic]
Diverses fonts estimen la població cristiana en al voltant del 70%, sent l'Iglésia Catòlica la de major representació, en el 65%. Practicants protestants i anglicans componen el 5% restant. S'estima que un 23% dels habitants s'adherix a creences tradicionals indígenes; i alguns d'estos grups tradicionals indígenes prometen cures per al VIH/SIDA, ademés d'aliments. La població musulmana ronda el 10%, i la major part d'estos viuen en àrees urbanes. Els sunites són majoria entre els musulmans, i el restant és chiita.[15]
Salut[editar | editar còdic]
L'assistència sanitària de Burundi és molt menor que la d'atres països. L'esperança de vida és de 50.1 anys.[16] Un percentage significatiu de la població patix de desnutrició. A principis del 2000 hi havia 3 meges per cada mil habitants.[17] La prevalença del SIDA cap a 2007 era del 4.2%.[18]
Cultura[editar | editar còdic]
La cultura de Burundi es basa en les tradicions locals i l'influència dels països veïns, encara que s'ha vist interrompuda pels desordens civils. Degut a que la principal activitat industrial en el país és l'agricultura, un típic menjar burundés consistix en batata, dacsa i pésols. A causa del seu cost, la carn a soles es menja algunes vegades al mes. Quan diversos burundesos de conegut pròxim s'unixen per a una reunió beuen impeke, una cervesa, des d'un gran contenidor. Cada persona rep un glopet per a simbolisar l'unitat.[19]
L'artesania és una forma important d'expressió artística en Burundi, i és atractiva en forma de regal per a molts turistes. La cistelleria és una artesania difosa entre els artistes burundesos.[20] També es fan atres artesanies com màixqueres, escuts, ceràmiques i estàtues. [21]
El tamboreig és part fonamental del patrimoni cultural de Burundi. El reconegut grup Royal Drummers of Burundi, que ha tocat durant més de 40 anys, es destaca pels seus tenors tradicionals, entre els que es troben l'amashako, l'ibishikiso, i l'ikiranya. [22] Les danses s'acompanyen ocasionalment per tenors, que es veuen a sovint en celebracions o reunions familiars. L'abatimbo, que es practica en cerimònies oficials o rituals, i també l'abanyagasimbo ràpit, són alguns de les balls famosos de Burundi. Alguns instruments musicals de renom són la flauta, la cítra, l'ikembe, l'indonongo, l'umuduri (similar al Berimbau brasiler), l'inanga i l'inyagara.[23]
El kirundi, el francés i el suahili són idiomes que es parlen en Burundi.[2] La taxa d'analfabetisme és alta, a causa de la baixa escolarisació. Només el deu per cent dels chiquets de Burundi es poden permetre assistir a la secundària.[24] La tradició oral està fortament assentada en el país, i transmet història i lliçons de vida a través de cançons, contes i poesies. L'imigani, l'indirimbo, l'amazina, i l'ivyivugo són gèneros lliteraris existents en Burundi.[25]
El bàsquetbol i l'atletisme són deports notoris en Burundi.[26] El fútbol és un passatemps popular en tot el país, com també ho és la mancala. En Burundi la major part de les festes cristianes se celebren, sent aixina Nadal la més important.[27] El dia de l'independecia burundesa és celebrat anualment el 1 de juliol.[28] En 2005, el govern va decretar que el Eid al-Fitr, una celebració islàmica, era considerada festa pública.[29]
Recentment, el govern ha realisat canvis en les lleis, un d'elles criminalisa l'homosexualitat. Les persones que se troben culpables d'haver tengut relacions en individus del mateix sexe corren el risc de passar entre dos i tres anys en la presó, i han de pagar una multa que ronda entre els 50.000 i 100.000 francs burundesos. Amnistia internacional ha repudiat esta acció, prenent-la com una violació a les obligacions de Burundi baix el marc de les lleis regionals i internacionals, inclús contra la constitució del país, que assegura el dret a la privacitat.[30]
Educació[editar | editar còdic]
En Burundi es troba l'Universitat de Buyumbura. Hi ha uns quants museus en les ciutats, com el Museu Geològic de Burundi en Buyumbura; ademés del Museu Nacional de Burundi i el Museu de la Vida de Burumbí, en Gitega. L'alfabetisació adulta masculina ronda la mitat dels habitants, i la femenina prop d'un quart.[31]
| Data | Nom en valencià | Nom local | Referències |
|---|---|---|---|
| 1 de giner | Dia d'any nou | Jour de l'An | - |
| 5 de febrer | Dia de l'unitat | Jour de l'unité | - |
| 1 de maig | Dia del treball | Fête Du travail | - |
| Varia cada any | Ascensió | Ascensión | - |
| 1 de juliol | Dia de l'independència | Ukwikukira kw'Uburundi /Fête de l'indépendance | - |
| 15 d'agost | Assunció | Assomption | - |
| 13 d'octubre | Rwagasore | Rwagasore | Aniversari de l'assessinat de Louis Rwagasore |
| 21 d'octubre | Dia de Ndadaye | Jour de Ndadaye | Aniversari de l'assessinat del president Melchior Ndadaye |
| Variable en el calendari llunar | Fi del Ramadà | Fi Du Ramadà | Festa islàmica |
| 1 de novembre | Dia de Tots Sants | Toussaint | - |
| 25 de decembre | Dia de Nadal | Jour de Nöel | - |
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Eggers, E., Historical Dictionary of Burundi, p. xlix.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadacia - ↑ 3,0 3,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadastate - ↑ Kavamahanga, D. Empowerment of people living with HIV/SIDA in Gitega Province, Burundi. International Conference on SIDA 2004. July 15, 2004. NLM Gateway. Retrieved on June 22, 2008.
- ↑ Burundi Population. Institute for Security Studies. Retrieved on June 30, 2008.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadawein5 - ↑ Where We Work - Burundi. World Food Programme. Retrieved on June 30, 2008.
- ↑ White, A. (2007). a Global Projection of Subjective Well-being: A Challenge to Positive Psychology? Psychtalk 56, 17–20. Retrieved June 8, 2008.
- ↑ Eggers, E., Historical Dictionary of Burundi, p. xlvii.
- ↑ Dinham, B., Agribusiness in Àfrica, p. 56.
- ↑ Eggers, E., Historical Dictionary of Burundi, p. xlviii.
- ↑ Kaufman, Stephen. U.S. Accepting Approximately 10,000 Refugees from Burundi. October 17, 2006. U.S. Department of State. Retrieved on June 30, 2008.
- ↑ MacDonald, F., Peoples of Àfrica, p. 62.
- ↑ Eggers, E., Historical Dictionary of Burundi, ix.
- ↑ U.S. Department of State
- ↑ http://hdrstats.undp.org/en/countries/country_fact_sheets/cty_fs_BDI.Html
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadahdrstats.undp.org - ↑ http://www.medicalnewstoday.com/articles/108954.php
- ↑ Eating the Burundian Way. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.
- ↑ Levin, Adam. The Art of African Shopping. Cape Town, South Àfrica: Struik, 2005. P. 36. ISBN 9781770070707
- ↑ Burundi Arts and Literature. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.
- ↑ Center for the Arts Presents the Royal Drummers of Burundi. The Mason Gazette. September 14, 2006. George Mason University. Retrieved on July 20, 2008.
- ↑ Arts and Literature. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved July 20, 2008.
- ↑ Learning in Burundi. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.
- ↑ Vansina, Jan. Oral Tradition as History. Madison, Wisconsin: University of Wisconsin Pres, 1985. P. 114. ISBN 0299102149
- ↑ Sports and Recreation. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved July 20, 2008.
- ↑ Burundi Holidays. Cultural Proagulles Project. Citizenship and Immigration Canadà. Retrieved June 30, 2008.
- ↑ Trawicky, Bernard and Ruth Wilhelme Gregory. Anniversaries and Holidays. Chicago, Illinois: American Library Association. P. 110. ISBN 0838906958
- ↑ Burundi celebrates Muslim holiday. BBC. November 3, 2005. Retrieved on June 30, 2008.
- ↑ http://www.samesame.com.au/news/international/3952/Bittersweet-Change-In-Burundi.Htm Bittersweet Change In Burundi, Christian Taylor, SameSame.Com.Au
- ↑ http://www.tradeport.org/countries/burundi/01grw.html
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Burundi de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Burundi.- Perfils de països de la FAO: Burundi
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Àfrica del Nort : Algèria • Egipte • Líbia • Marroc • Mauritània • República Saharaui • Sudan • Tunísia Àfrica Occidental : Benin • Burkina Faso • Camerun • Cap Vert • Costa d'Ivori • Gabó • Gàmbia • Ghana • Guinea • Guinea Bissau • Guinea Equatorial • Libèria • Mali • Níger • Nigèria • República del Congo • Sant Tomé i Príncip • Senegal • Serra Lleona • Togo Àfrica Central : Burundi • República Centreafricana • Chad • República Democràtica del Congo • Ruanda Àfrica Oriental : Eritrea • Etiopia • Jibuti • Kènia • Seichelles • Somàlia • Sudan del Sur • Tanzània • Uganda Àfrica Austral : Angola • Botsuana • Comores • Eswatini • Lesoto • Madagascar • Malaui • Maurici • Moçambic • Namíbia • Suràfrica • Zàmbia • Zimbàbue | |