Càvea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Image del Teatre romà de Sagunt, a on se pot distinguir la seua graderia o càvea

El terme càvea (del llatí cavea) designa la graderia d’un teatre romà o grec.[1] Estava formada per graderies ascendents en forma de terraces i distribuit, en els teatres majors en diversos pisos i seccions.[2]

Encara que, inicialment, en els amfiteatres romans era la paraula que servia per a denominar els llocs en el subterràneu, a on se colocaven les gàbies de les feres, pronte passà a denominar-se l'espai que ocupava el públic. La càvea està formada pel conjunt de filades concèntriques de grades que tant poden ser tallades o sobrepostes en la falda d'un cabeçol, com soportades per ullals construïdes dins de l'estructura de l'edifici.Segons fora l'importància de l'edifici, les filades de grades podien estar dividides en sectors diferenciats. Entre les grades, sobre tot se distinguien tres parts:

  • L'ima cavea, també nomenada cavea prima, o primera fila: era el lloc destinat als senadors (en el cas del Coliseu), i a les persones més importants de la ciutat (en els casos restants) i els équites.
  • La mija cavea: el lloc que ocupaven les categories intermiges.
  • La summa cavea: destinada a la plebe, dins de la qual estava la cavea última o última fila.Els accessos a les grades se feen per baix, utilisant una xàrcia de galeries cobertes nomenades vomitoris (vomitorium).

La càvea se dividix verticalment en cunei (plural del llatí cuneus, "falca"), en forma de falca separats per les scalae o escales verticals.

En l'arquitectura grega rebia el nom de koilón.

Referències[editar | editar còdic]

  1. Albizu, José Luis (1985). Diccionario Rioduero - el arte en la antigüedad. Madrid: La Editorial Católica. ISBN 84-220-1187-5.