Café licor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Café licor
Tipo beguda Beguda alcohòlica
On es beu Zona nort de la província d'Alacant i en el sur de la província de Valéncia
Orige Alcoy

El café licor o burret és un licor de café elaborat en les comarques de l'Alcoyà i El Comtat, al nort de la província d'Alacant, aixina com de la Vall d'Albaida, al sur de la de Valéncia.[1] Sol beure’s en les festes de moros i cristians, a soles o barrejat.[1]

N'hi ha una beguda pareguda, nomenada licor de café o Licor Café, que s'elabora habitualment en Múrcia, sobre tot en els pobles. També és típica de la Gastronomia de Galícia. La diferencia entre les dos és que la segona és un licor dolç per a prendre en el postre.

Orige del "café" (café licor)[editar]

L'orige d'esta beguda, encara que un poc difús, s'atribuïx a l'época de la revolució industrial de la zona d'Alcoy. Els treballadors d'aquella época solien prendre el café que portaven en els seus termos en unes gotes d'aiguardent. Este café, ya fret despuix el pas de les hores, s'escomençà a fer popular, apareixent els primers fabricants que envasaven este tipo de beguda ya preparada.

Una de les versions de la seua creació conta que, el creador de la marca "Sancho", (Jose Sancho Uris) descobrí, en les parets del Palau Comtal de Cocentaina, les instruccions per a la seua elaboració.

Elaboració[editar]

El café licor és una beguda esperitosa obtinguda per maceració de café aràbic de torrat natural en alcohol neutre d'orige agrícola, en una graduació alcohòlica compresa entre 15 i 25 % vol. i d'una coloració fosca. El periodo mínim de maceració del café en el alcohol és de deu dies.

Algunes de les marques comercials de café licor són "Cerol" i "Sancho" (que te un burret en l'etiqueta i d'ahí el nom de burret que a voltes se li dona a la beguda o ad algú dels seus combinats). Atres marques conegudes són "Truquet", Vint-i-Set, Olcina i "Un colpet” de Pastor, encara que en una difusió inferior a les anteriors, en Alcoy el Pastor es igual o més coneguda que el Cerol i en Cocentaina el "Sancho". Pero el nom pel que se coneix ad este licor fora d'estes comarques és "Burret". També és habitual trobar-se un café de feta, és dir, fet de forma artesana i casolana, lo que seria illegal si s'utilisara com a negoci lucratiu, donat que, encara que esta recepta està a l'alcanç de tots, és necessari garantisar l'inspecció i el control sanitari per a la seua comercialisació.

La seua elaboració està regulada per la Denominació d'Orige Begudes Esperitoses Tradicionals d'Alacant junt en la del Anís Paloma de Monfort del Sit, L'Herbero de la Serra de Mariola i el Cantueso d'Elig

Consum ("Mescles")[editar]

Esta beguda es consumix sola, o combinada en atres rebent diversos noms cada combinat:

  • Plis-play o Burret: 1/2 de café licor i 1/2 de refresc de cola. Es pren en un got de tubo.
  • Plis-play en Casera: 1/2 de café licor i 1/2 de gaseosa.
  • Mentira o Mentireta: 1/3 de café licor i 2/3 de aigua-llimó o llima graniçada.
  • Barraqueta o Pingüino: 1/3 de café licor i 2/3 d'orchata de chufa valenciana.
  • Burret al llimó: 1/3 de café licor i 2/3 de refresc de llimó. (Coffe-Lemond)
  • Butanet: 1/3 de café licor i 2/3 de bitter sense alcohol.
  • Chinet: 1/3 de café licor i 2/3 de batut de vainilla.
  • Chocolater: 1/3 de café licor i 2/3 de batut de chocolate. Es barreja el café licor en el batut i se servix fret en un got de tubo en un gorret de nata montada i una canyeta de neula.
  • Mentira Socarrà (de Cocentaina): 1/2 de café licor i 1/2 de "Aigua llimó negre".
  • Negreta o Moreneta: 1/3 de café licor i 2/3 de cervesa.
  • Sambori: 1/2 de café licor, 1/2 de refresc de cola i un chorret de Malibú.
  • Sanc alcoyana: 4/5 de café licor i 1/5 de aixarop de granadina.
  • Tio K-los: 1/3 de café licor i 2/3 de beguda energètica.

N'hi ha que afegir que la “Mentira” és originaria de Cocentaina ya que la mescla real és en "Aigua llimó negre".

Creació de la "Mentireta"[editar]

Una història curiosa es la de la creació de la mentira (la beguda formada de graniçat de llimó i café licor).

En la primera mitat del sigle XX, com estava mal vist el consum d'alcohol en la via pública, decidiren en el bar de “El Palau" de Cocentaina, barrejar el café licor en Aigua-llimó Negre (la beguda típica de Cocentaina, graniçada i de color fosc) per aixina dissimular el marró del café en el del graniçat. Aixina podien consumir, tranquilament la seua beguda alcohòlica sense alçar les sospites. D'ahí el seu nom, mentira, ya que pareix aigua-llimó negre i no ho és.

Referències[editar]

Enllaços externs[editar]