Calixt III

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Calixt III

Calixt III (Torreta de Canals, Canals, Regne de Valéncia, 31 de decembre de 1378 - Roma, Estats Pontificis, 6 d'agost de 1458) fon el Papa número 209 de l'Iglésia catòlica, des de l'any 1455 fins a l'any 1458. El seu nom de naiximent fon Alfons de Borja i Cavanilles (Alfonso de Borja en castellà).

Biografia[editar]

Va nàixer en el sí de la noble família dels Borgia, fill de Domingo de Borja i de Francina Llançol, els qui, provinents de la vila saragossana de Borja, s'havien instalat en el Regne de Valéncia despuix de participar en la seua conquista junt a Jaume I.

Despuix d'estudiar lleis en Saragossa, fon professor de dret en l'Universitat de Lleida, a on va cridar l'atenció de l'antipapa Benet XIII, que ho va atraure a la seua causa en l'enfrontament que el Cisma d'Occident havia provocat en l'Iglésia.

El seu respal a l'antipapa ho va convertir en protegit del també valencià Sant Vicent Ferrer i li va valdre ser nomenat canonge de la Catedral de Lleida i entrar al servici d'Alfons V com a juriste i diplomàtic.

Despuix de la mort de Benet XIII en l'any 1423, tres dels seus cardenals es varen reunir en cónclau i varen elegir com a successor a Climent VIII, que va instalar la seua sèu en Peníscola.

Alfons de Borja i Cavanilles en el temps en que era cardenal, en 1429, el rei Alfons V, que abans havia recolzat a Benet XIII, desijós d'un acostament a Roma, va enviar a Alfons de Borja com a llegat a Peníscola en la missió de conseguir que l'antipapa Climent VIII renunciara i se sometera al Papa Martí V. L'èxit de la seua negociació va supondre el fi del cisma que havia dividit l'Iglésia des de 1378, i Alfons va ser recompensat en el nomenament com a bisbe de Valéncia, sèu en la que a soles va permanéixer tres anys ya que en 1432 va abandonar la ciutat, a la que mai retornaria, per a acompanyar a Alfons V, com a vicecanceller i conseller real, en la campanya que hauria de concloure en l'any 1442 en la conquista del Regne de Nàpols.

El 2 de maig de l'any 1444 fon nomenat cardenal pel Papa Eugeni IV i va començar en una pràctica que definiria el seu pontificat: el nepotisme, oferint als seus dos nebots d'els qui era tutor, Luis Juan de Borja i Rodrigo de Borja, importants càrrecs i beneficis eclesiàstics.

(Secció per completar)

Cites[editar]

En la bula de Canonisació es ratifica el fet (el 29 de juny de 1455) per Calixt III, es dir, la proclamació de dita Canonisació, pero solament s'escrigué el 1 d'octubre de l'any 1458, i fon firmada per Pio II, dient:

In sua valentina ac materna lingua fuerit semper locutus, que traduït significa: En sa materna llengua valenciana fon sempre escoltat i oït parlar.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]


Predecessor:
Hugo de Lupia y Bagés
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Valéncia

1429 - 1455
Successor:
Roderic de Borja
Predecessor:
Nicolau V
Emblem of the Papacy SE.svg
Papa

8 d'abril de 1455 - 6 d'agost de 1458
Successor:
Pio II