Camp de batalla
Un camp de batalla és una porció de terreny en que combaten o lliuren batalla dos eixèrcits.
L'eixèrcit que pren l'ofensiva no dispon generalment de la facultat de triar-lo, ya que ha de subordinar els seus plans a la necessitat de batre a l'enemic onsevullga que ho trobe; pero no té per qué ser aixina si es manté a la defensiva, procurant que el choc s'efectue en condicions favorables, per lo que sol a sovint triar les posicions que considera més convenients per ad això, encara que en molts casos les maniobres de l'adversari i la seua manera de conduir l'atac neutralisaran en part les ventages que pense conseguir en la seua elecció.
Forma[editar | editar còdic]
A lo llarc de l'història ha tengut la seua importància la forma del terreny en el caràcter i desenroll del combat. En atres époques solia supeditar-se ad ella el curs de les operacions, com va succeir en els sigles XVII, XVIII i XIX, en els quals va predominar l'anomenada guerra de posicions. En l'actualitat, el fi primordial de la guerra és la destrucció immediata de l'enemic. En conseqüència, l'agressor deu tendir a alcançar-ho sense preocupar-se massa de les condicions, més o menys favorables, del camp de batalla, encara que procurant traure d'elles el millor partit possible.
Requisits[editar | editar còdic]
No són fàcils de determinar a priori, puix depenen de factors molt complexos: el número i calitat dels elements en que conta l'eixèrcit, el valor del seu armament, l'objectiu que es propon alcançar, etc.
Quan siga possible triar el camp de batalla, deu procurar-se que permeta alcançar el màxim rendiment dels mijos ofensius en que conta l'eixèrcit i compensar en les seues condicions naturals les deficiències que este tinga. Aixina, per a traure el millor rendiment d'una numerosa i bona artilleria convindrà un terreny obert que oferixca a la seua acció extens camp de tir.
Si la superioritat correspon a la cavalleria, el terreny més favorable serà el que es presente pel seu front pla, igual i clar; i si, per contra, la superioritat està de part de la cavalleria enemiga, serà preferible que aquell siga quebrat o estiga cobert d'obstàculs que dificulten l'acció de dita arma.
A voltes, qui està a la defensiva no es conforma en triar el camp de batalla més favorable, sino que busca ademés en la fortificació un aument de força que el pose en condicions d'igualtat, inclús de superioritat, en relació a l'enemic.
Tamany[editar | editar còdic]
El caràcter més notable que oferixen els camps de batalla en les guerres modernes és la desmesurada extensió del seu front. Esta extensió és conseqüència, primer, de l'aument dels efectius, i segon, en fer molt sanguinós i difícil l'atac de front, obliga a estendre este per a desbordar el de l'adversari i atacar-ho de flanc, o impedir que ho faça ell. Esta extensió i l'absència de fum de les modernes armes de fòc, que en atres temps podia donar indicis de la marcha del combat, fan impossible comprendre des d'un punt totes les peripècies del mateix i impedixen l'unitat d'acció de tot l'eixèrcit, fent aparéixer el camp de batalla com un conjunt de teatres de diverses lluites parcials, els variats incidents de les quals escapen a la direcció del general en cap. Este es veu precisat a delegar esta missió en els caps divisionaris, deixant-los al mateix temps àmplia iniciativa, dins del pla general, i es llimita a harmonisar els esforços de tots per a la consecució del fi propost, abstenint-se d'intervindre directament fins al moment decisiu, l'apreciació del qual passa pel contacte en els caps de les unitats superiors i de rebre detallada informació del curs del combat per tots els mijos de que dispon.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Campo de batalla de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.