Carpesa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Iglésia dels Sants Abdon i Senent

Carpesa és una pedania de la Ciutat de Valéncia, situada al nort de la ciutat, en plena comarca de L'Horta Nort. Llimita al nort en Alfara del Patriarca, al est en Vinalesa i Bonrepòs i Mirambell, al oest en Benifaraig i Borbotó i al sur en Poble Nou i Tavernes Blanques. El seu accident geogràfic pricipal és el Barranc del Carraixet.

Història[editar]

Durant l'época musulmana Carpesa era una alqueria. Jaume I la vengué al marqués de Villena, qui la otorgà a l'Orde del Temple. Ells feren en Carpesa un convent. En el desapareiximent dels senyorius es feu municipi independent. De la parròquia de Carpesa se separaren la vicaria de Borbotó, Mirambell i Bonrepós el qual tenia Cases de Bàrcena. Fon un municipi independent fins l'any 1900, any en el qual fon declarada com pedania de la ciutat de Valéncia. Finalment en la primera mitat del sigle XX se separà Poble Nou.

Tradicions[editar]

A pesar dels seus pocs habitants, Carpesa se caracterisa per mantindre vives diferents tradicions culturals a lo llarc de la seua història. Eixemple d'açò son les celebracions de festes populars com les Falles de Valéncia, Festes Patronals i l'existència d'associacions culturals, com l'Associació Cultural Taurina El Carpesà, l'Universitat Popular de Valéncia, el Fogar dels Jubilats, la Banda de música de Tambors i Cornetes i el seu Club de Hockey.

Patrimoni[editar]

Iglésia del sants Abdón i Senén: es construí en el sigle XIII quan Carpesa encara perteneixia a Montesa. Te una fachada de pedra i un alt campanar. L'interior és barroc i altament ornamentat. Primer estigué dedicada a Sant Pere pero en 1949 es cambià a els Sants de la Pedra.

Ermita de Sant Roc: es trova a les afores del poble, al final del carrer del seu nom. Es construí en el sigle XIX per els veïns. Antigament alvergava el cementeri.

Economia[editar]

La gran majoria del seu terme és una gran horta valenciana, la seua indústria es basa en una centenària e important caldera i una fàbrica de figuretes. El poble conta en varis bars, una drogueria, dos forns, una tenda de mobles i un chicotet supermercat.

Referències[editar]