Casa de Wessex

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
El wyvern dorat de Wessex, símbol del regne i la dinastia

La casa de Wessex és la dinastia saxona que va governar el Regne de Wessex, al suroest d'Anglaterra, i que eventualment unificaria tots els regnes d'Anglaterra baix el seu poder.

També és nomenada la casa de Cerdic, ya que Cerdic de Wessex (519534) és considerat el primer rei de la saga. En l'any 871, el seu descendent Alfred el Gran se convertix en rei de tota Anglaterra, i la dinastia mantigué la posició fins a l'any 1016 en Edmund II. Este periodo, en qué el domini de la casa de Wessex era a sovint disputat pels vikings danesos, és conegut com el periodo saxó.

El rei danes Svend Barbaforcada va reclamar al tro en l'any 1013, i va mamprendre la conquista d'Anglaterra, que acabà en l'exili de la casa de Wessex. Ell i els seus successors regnarien fins a l'any 1042, en qué la dinastia de Wessex va ser restaurada per un breu periodo. En 1066, els normands varen conquistar Anglaterra, en una decisiva victòria en la Batalla de Hastings, en qué morí Harold II, l'últim monarca de l'estirp.

Els intents dels anglosaxons de reinstaurar un rei autòcton en la persona d'Edgar Aetheling, un nét d'Edmund II, varen resultar infructífers i la dinastia normanda es va perpetuar al tro. Més tart, una neboda d'Edgard (Matilde d'Escòcia) es casaria en el rei normant Enric I, creant un víncul entre les dos cases.