Castell d'Almenara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Saltar a: navegació, buscar

El castell d'Almenara, situat en la població d'Almenara, en la província de Castelló, és una fortalea musulmana del sigle X, construïda sobre restants romans, que es localisa en un tossal que domina el núcleu urbà de la ciutat a la que dona nom.

El topònim de Al-manara, far o atalaya indica la possible funció d'este lloc estratègic en la frontera entre els estats de taifes de Valéncia i Tortosa. Des del castell es controlava el pas de la costa entre Castelló i Valéncia aixina com la ruta interior que comunicava en Aragó.​

Encara que s'han localisat restants de construccions romanes i íberes en l'ala nort que indiquen un orige molt primerenc de la fortificació les fonts escrites més antigues daten este castell en el sigle XI, en l'última etapa de la taifa de Tortosa a la que pertanydria. En l'any 1238 va ser incorporada al Regne d'Aragó en ser conquistada pel rei Jaume I en que la seua crònica, el Llibre dels Fets o Feits, apareix la descripció més completa de la fortificació.

Descripció[editar]

La fortalea, que apareix citada en el Cantar de Meu Cit (Cantar de Mío Cid, en castellà),​ es desenrolla llongitudinalment sobre un tossal escarpat de direcció este oest. Com atres castells de montanya posseïx una planta irregular dispersa, en tres recints. En la part alta del tossal i edificat sobre una plataforma de 4.000 m2 es troba el castell, molt deteriorat en l'actualitat. En la part anterior al castell se situava l'albacara a on segons les fonts medievals es trobava l'aljup, encara hui visible i la mesquita.​

En els extrems est i oest del tossal se situen dos torres aïllades nomenades Bivalcadim i Bergamuza encara que conegudes localment com a L'Agüelet i L'Agüeleta. La segona d'estes torres, situada prop de les vies del tren fon reedificada entre els anys 1862 i 1865 en les pedres del derruït Convent dels Dominics de la localitat per a que complira les funcions de torre de comunicacions.​

Si be es troba en ruïna, es conserva part del recint exterior en defenses dispostes escalonadament i forts murs de contenció de la plataforma principal. Les torres es troben en relatiu bon estat de conservació.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]