Castell de Dublin
El Castell de Dublin en Dublin, República d'Irlanda, va ser la sèu del govern Britànic en Irlanda fins a l'any 1922. Gran part de l'edifici data del sigle XVIII, encara que des dels dies del rei Juan, el primer Senyor d'Irlanda, va haver un castell en peu en el lloc. Durant el Senyoriu d'Irlanda (1171-1541), va servir com a sèu del govern Britànic en Irlanda, i també durant el Regne d'Irlanda (1541-1800) i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda (1800-1922).
Va tindre un gran número de rols a través dels sigles, i va aplegar a ser la primera i més important Residència Real, residint ahí el Lord Tinent d'Irlanda o Virrei d'Irlanda, el representant del monarca. Els Apartaments del Virrei (ara nomenats els Apartaments d'Estat) seguixen sent un dels llocs més esplèndits en Dublin, i ahí pren lloc l'inauguració del President d'Irlanda. El segon al mando en l'administració del Castell de Dublin, el Cap Secretari per a Irlanda, també té les seues oficines ahí. A través dels anys, el parlament i les corts es reunien en ell, abans de mudar-se a les seues noves sèus. També va servir com a guarnició militar.
Durant l'ocupació Britànica d'Irlanda, «Castell Catòlic» va ser un terme pijoratiu per als catòlics que eren vists com excessivament amigables en o que recolzaven l'administració Britànica.
En l'any 1907, varen furtar les Joyes de la Corona Irlandesa, que es trobaven en el seu interior. Va ser un acontenyiment que va alcançar gran popularitat.
Durant la Guerra Anglo-Irlandesa el Castell era el nervi central de l'esforç Britànic contra el separatisme irlandés. En la nit del Dumenge Sanguinós en l'any 1920, dos oficials de l'Eixèrcit Republicà Irlandés i un amic varen ser assessinats, "mentres tractaven d'escapar", en les terres del Castell.
Va deixar de ser usat per a propòsits de govern quan en 1922 va nàixer l'Estat Lliure Irlandés. Va servir per alguns anys com a Corts de Justícia (les Quatre Corts, la llar del sistema de corts irlandeses va ser destruït en 1922). Una volta que les corts es varen mudar, el Castell de Dublin va ser usat per a ceremònies d'Estat. Éamon de Valera com a President del Consell Eixecutiu en nom del Rei Jorge V va rebre credencials d'embaixadors en Irlanda en la década dels trenta. En l'any 1938 va ser usat per a la toma de possessió de Douglas Hyde com a President d'Irlanda. Tomes de possessió de presidents subseqüents varen prendre lloc ahí en els anys 1945, 1952, 1959, 1966, 1973, 1974, 1976, 1983, 1990 i 1997. El cadàver del President Erskine Hamilton Childers va ser exhibit ahí en novembre de 1974, de la mateixa manera que el de l'ex President Éamon de Valera, en setembre de 1975.
El castell és una atracció turística i, despuix d'una important remodelació, és també usat com a centre de conferències. Durant les presidències d'Irlanda de l'Unió Europea, inclosa més recentment la primera mitat de l'any 2004, va ser el fòrum de vàries reunions del Consell Europeu.
La cripta de la Capella Real és usada com a centre d'arts, i concerts ocasionals són oferits en les terres del Castell. El complex d'edificis és usualment obert al públic, llevat durant funcions d'Estat. Dins de les àrees obertes per al públic estan el Saló de Sant Patricio, un gran saló de balls en el que les prens de possessió presidencials prenen lloc, el Saló del Tro, contenint un tro del regnat del Rei Guillermo III, i els Apartaments del Virrei. L'última persona en quedar-se en les habitacions reals va ser Margaret Thatcher, que va passar la nit en Dennis durant la reunió de l'any 1979 del Consell Europeu.
El Castell de Dublin és mantengut actualment per l'Oficina d'Obres Públiques, i alberga les oficines dels Comissionats d'Imposts.