Castell de Fadrell

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Castell de Fadrell

El Castell de Fadrell, també conegut com a Castell Vell, Castell de la Magdalena, o dels Moros, és un castell situat en el terme municipal de Castelló de la Plana. Es tracta d'un castell d'orige musulmà construït entre els sigles XI i XIII. En l'actualitat està en ruïnes encara que n'hi han restos dels quatre recints.

Descripció[editar]

El castell de Fadrell és una fortalea militar d'orige musulmà, que està ubicat en el tossal de la Magdalena, junt als imponents relleus de la serra del Desert de les Palmes, al nort del municipi de Castelló de la Plana, en la comarca de la Plana Alta. Situat a a soles 7 quilómetros de la ciutat de Castelló. Sobre este cim i rodejat de muralles històriques, es pot apreciar visualment tota la Plana.

El castell, de forma irregular, disponia de quatre recints que s'adapten al terreny de manera escalonada. En el recint superior es localisa l'alcassaba en tres torres semicirculars, conservant-se també restants de muralles i aljups. El recint intermig, albacara, que conté a l'anterior, conta en atres tres torres i en ell se situa l'Ermita de la Magdalena.

Primer recint: Al qual se li nomena Alcassaba o recint fortificat, de forma poligonal, composta per: Torre de l'Homenage. Torre tipo gaveta, adossada a la muralla. Torre del Noroest, destacada per les seues sageteres. Torre del Surest i Torre del Surest, que estan totalment en ruïnes. Mentres que la Torre Barbacana del Noroest assegurava l'entrada al lloc, en sageteres.

Segon recint: Va ser l'Albacara (lloc de criat de vaques) regularment gran, està composta per: La torre Barbacana, que és el campanar de l'Ermita de la Magdalena, en estructura cilíndrica i pinyonat. L'Ermita de Santa Magdalena, construïda sobre l'aljup del Castell, excavada en roca, les posades de la qual han segut desenrollats en distintes époques, la capella i estable en el sigle XV, la cuina i l'aljup en el sigle XVII i des del XVIII permaneix en el seu estat actual. La Muralla de l'Oest, el llenç millor conservat del castell.

Tercer recint: A on destaca la Gran torre de tapiador, que s'ubica en la part Noroest.

Quart recint: Que està compost per les muralles exteriors del Castell, per a la fabricació del qual destaque la tècnica de tapiador.

Història[editar]

Els seus orígens se troben entre el sigle X i el sigle XI. Fon ocupat pel Sit i pel rei aragonés Pere I, despuix va ser somés pels almoràvits. A mijans de l'any 1172 les terres de Fadrell varen ser tributàries d'Alfons II d'Aragó qui, en posterioritat, li les va entregar al bisbe de Tortosa. El Castell de Fadrell va ser reconquistat en l'any 1233 per Jaume I.

L'actual ciutat de Castelló te el seu orige en este antic emplaçament musulmà, el qual, una volta conquistat per Jaume I i perduda la seua importància estratègica militar, sería abandonat, en preferir els seus moradors, la riquea i comoditat de la fértil plana que s'estenia als seus peus. En l'any 1252 se fundà la nova ciutat de Castelló de la Plana, que prosperà ràpidament.

El nom de Fadrell[editar]

El nom de Fadrell, ve del nom que se'ls donava a les chicotetes comunitats rurals musulmanes en forma d'alqueries repartides a lo llarc de la comarca.

Protecció[editar]

El Castell de Fadrell està baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret del 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol.

Vore també[editar]

Enllaços externs[editar]