Castell de Santa Bàrbera

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Vista nocturna del castell des de la Serra Grosa

El castell de Santa Bàrbera es troba ubicat en el centre de la ciutat d'Alacant; sobre la montanya Benacantil, mola rocosa de 166 m. D'altitut tocant al mar, lo que li conferia un enorme valor estratègic ya que des de la mateixa es divisa tota la baïa d'Alacant i els seus voltants terrestres. L'image de la montanya des de la plaja sembla una cara, per lo que rep el nom de "la cara del moro" i és un icon de la ciutat d'Alacant.

Nomenada esta roca Banu-lQatil pel geógraf musulmà Al-idrisi (sigle XII), hi ha historiadors que daten l'orige del topònim en les paraules "bena", transcripció a l'àrap de "pinna", penya en llatí, i de "laqanti", adjectiu que prové de "Laqant", Alacant per als àraps.

Història del Castell[editar]

En les seues rostàries s'han trobat restes arqueològiques de l'Edat del Bronze, ibèrics i de l'época romana, si be l'orige de l'actual fortalea cal buscar-ho a finals del sigle IX quan la dominació musulmana.

Adquirix este castell el nom de Santa Bàrbera perqué el dia de la seua festivitat, 4 de decembre de 1248, la varen prendre els àraps l'infant Alfons de Castella, futur rei Alfons X el Sabi. Després d'una dura resistència per part del seu alcait Nicolás Pérez, en l'any 1296 Jaume II es possessiona de tot el recint per a la corona d'Aragó i ordena la seua remodelació. Quasi un sigle despuix, Pere IV el Cerimoniós mana que siga rectificat el recint i el rei Carles I ordenarà la seua fortificació al començament del sigle XVI.

Fins al regnat de Felip II no es produïx la gran reforma del castell, en el nomenament d'alcalde del castell de Juan Coloma i Cardona, que promou la construcció de les dependències que majoritàriament hui contemplem. Varen durar les obres des de l'any 1562 a l'any 1580, segons proyectes de Joan Batiste Antonelli i Giacomo Palearo "El Fratín". Els bombardejos que va patir Alicante en 1691 per l'esquadra francesa i les accions bèliques dutes a terme contra el castell durant el periodo 1706-1709, quan la guerra de Successió, que va estar en poder dels anglesos, varen afectar greument tot el recint que va patir l'última acció militar en 1873 quan la fragata blindada "Numancia", en mans de rebels cantonalistes de Cartagena, va llançar els seus proyectils sobre la població i el seu castell, que seria desartillat vint anys despuix.

Fins a l'any 1963, que fon obert al públic, va estar en una situació d'abandó. Fon en eixe any quan es varen inaugurar els dos ascensors que fan un recorregut per dins de la montanya de 142,70 metros i als que s'accedix per un túnel de 204,83 m. de llongitut que naix en l'avinguda de Jovellanos, enfront de la plaja del Postiguet.

El 28 de giner de 1844, durant la Rebelió de Boné del coronel Pantaleón Boné, fon ocupat per les forces lliberals contràries a la política del general Espartero. Juan Martín "El Empecinado", militar amic de Boné, va traïcionar la seua confiança entregant el castell a les forces d'Esparter, que varen esclafar la revolta fusilant a Boné i a tots els seus partidaris en el Dic del port, alçant-se més avant en aquell precís lloc el Monument als Màrtirs de la Llibertat.

Durant la guerra civil espanyola va servir per a recloure primer presoners afins al bando rebel, i posteriorment a presoners afins a la Segona República, la majoria procedents del port d'Alacant. Encara hui poden apreciar-se les marques i gravats d'aquells presoners en algunes de les zones del castell.

Recints del castell[editar]

El Benacantil i el Castell de Santa Bàrbera.

Es dividix este castell en tres recints ben diferenciats:

El primer d'ells és el més alt, se li coneix per "La torreta", al trobar-se en ell la vella Torre de l'Homenage, i té els vestigis més antics de tota la fortalea, uns basaments dels sigles XI al XIII. En este recint contemplem, entre atres, el nomenat Baluart dels Anglesos, aixina com atres dependències: parc d'Ingeniers, Sala Noble, que fora hospital, Casa del governador, etc. L'esplanada més elevada és coneguda per "Mascle del Castell" i allí va estar l'antiga alcassaba. El recint intermig correspon a les dependències més importants concloses en l'any 1580: Saló Felip II, antic Cos de la Tropa enfront de l'ampli Pati d'Armes a les esquenes de les quals es troben les ruïnes de l'ermita de Santa Bàrbera, Cos de Guàrdia, Baluart de la Reina, etc.

Del sigle XVIII data el recint inferior a on trobem el Revellí del Bon Repós, que fa actualment les funcions d'aparcament i en el que s'ubica el monument a l'ilustre militar alacantí Félix Berenguer de Marquina que fora capità general de Filipines i virrei de Nou Mèxic. El gran escut de marbre blanc (s. XVIII) que hi ha sobre la porta d'accés al segon recint es trobava en el Real Consolat del Mar, edifici destruït per una explosió.

En l'actualitat, algunes zones del castell estan sent restaurades.

Enllaços externs[editar]