Castielfabit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
Castielfabit
Vista de Castielfabit

Castielfabib (en castellà: Castielfabib) és un municipi de la província de Valéncia pertanyent a la comarca de El Racó d'Ademús de la Comunitat Valenciana.

Geografia[editar]

Dit el chicotet Albarracín , la localitat es troba sobre una encerrellada, en el marge dret del riu Ebrón. Situat en l'extrem nortoest de El Racó d'Ademús, la superfície del terme és montanyosa en altures compreses entre els 800 i 1.550 m. Les altures més importants són: Muela del Arroyo (1.338 m.), Peña de Águila (1.112 m.), Peral (.1481 m.) i els vèrtiços geodèsics de tercer orde de El Cabezo (1.442 m.), Macarrón (1.222 m.), Umbría de la Muela (1.068 m.) i la Cruz de los Tres Reinos (1.552 m.), dit aixina perqué en la seua cima confluïxen els antics Regne d'Aragó, Regne de Castella i Regne de Valéncia. El riu Túria penetra en el terme pel nort, servint de llímit en Terol.

Li afluïx per l'est la rambla de Riodeva, que llimita en Torrebaixa. El riu Ebrón travessa el territori de nortoest a surest, afluint també al Túria; la rambla de la Palomareja corre pel nort i rep el barranc de la Canaleja.

El clima és continental; els vents dominants són el cerç i l'est; este últim provoca les pluges a l'abril.

Des de Valéncia, s'accedix a esta població a través de la CV-35 per a enllaçar en la N-330 i despuix en la CV-479.

Barris i pedanies[editar]

En el terme municipal de Castielfabit és troben també els següents núcleus de població:

Localitats llimítrofs[editar]

El terme municipal de Castielfabit llimita en les localitats següents: Ademús, Torrebaixa i Vallanca totes elles de la província de Valéncia.

Ademés, per l'oest en Salvacañete de la província de Conca, Castella-La Mancha; Tormón, Veguillas de la Sierra, El Cuervo, Tramacastiel i Libros de la província de Terol, Aragó pel nort i noroest.

Història[editar]

Castielfabit constituïx, junt en Ademús, una de les dos viles històriques de la comarca de El Racó d'Ademús: des de la conquista cristiana per part dels aragonesos, en el sigle XIII, les dos varen ser incorporades al domini real com a viles de realenc i varen tindre representació en Corts.

Els seus orígens, no obstant, són molt més antics. En la Solana del Soreico, existixen restes de l'Edat del Bronze, potser d'un poblat d'esta cultura, sobre el qual es va alçar, ya en l'Edat de Ferro, un atre establiment ibèric. Restes romanes apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el Castillejo, en la partida dels Sants, es va trobar en 1971 un fragment de làpida romana que es conserva en el Museu de Prehistòria de Valéncia.

La població fon conquistada en l'any 1210 per Pere II d'Aragó, sent recuperada pels musulmans novament. Al ser conquistada definitivament per Jaime I va quedar com a lloc de la Corona, cedint-se els delmes al Temple. En 1304, fon empenyorada per Jaume II a Gil Ruiz de Lihori, en garantia d'un préstam. En 1319 al ser dissolta l'Orde del temple, els seus drets varen passar a la de Montesa, que va constituir la baronia de Castielfabit, formada pel territori del Racó d'Ademús. En l'any 1390, va haver-hi una disputa entre l'orde de Montesa i el bisbat per la intervenció religiosa en la vila, sent necessària la intervenció del Papa per a solucionar-la. Com vila real, Castielfabit enviava periòdicament el seu síndic a les Corts Valencianes.

El seu terme municipal pràcticament s'ha mantengut invariable des de temps migevals; des de llavors únicament s'ha constituït un terme municipal a costa del territori de Castielfabib: Torrebaixa, minúscul senyoriu ya existent en la baixa edat mija.

Durant la guerra de l'Independència fon ocupat pels francesos. Els carlistes varen entrar en 1835 i varen reedificar el castell, sent demolit novament al ser guanyat per les forces governamentals.

Demografia[editar]

Evolució demogràfica [1]
1842 1877 1900 1920 1940 1960 1981 2001 2005 2006 2007 2018
1.336 2.167 2.427 2.393 2.194 1.444 798 511 276 256 244 306

Economia[editar]

Basada tradicionalment en l'agricultura i la ganaderia. En les riberes dels rius hi ha terrenys de regadius que produïxen pomes, peres, hortalicesi cereals. En la zona de secà se sembren cereals i també es cultiva vinya. El ganado de llana és el de major importància; li seguixen el porcí i el cabriu. Hi ha un gran número de colmenes.

Actualment dispon d'un Hostal-Alberc en servicis de menjador i piscina, a l'entrada de la població des de la carretera N-420, aixina com l'Oficina de Turisme del Racó d'Ademús situada en el parage els Centenars de Castielfabit, junt en el complex de turisme rural.

Patrimoni històric-artístic[editar]

Iglésia fortalea de la Mare de Deu dels Àngels

Arquitectura religiosa[editar]

Ermita de Sant Sebastià
  • Iglésia Parroquial de la Mare de Deu dels Àngels . S'atribuïx la seua fonamentació al sigle XII, sent destruïda a principis del sigle XIX i reconstruïda despuix de 1835. El temple separa la part antiga de la vila de la nova, puix per a anar d'una a una atra cal travessar un túnel o corredor que creua per davall de l'iglésia. Conserva pintures murals i algunes restes de la primitiva fàbrica com dos capitells en l'heràldica de la Casa Real d'Aragó i de la vila.[2] En el passat en un important patrimoni moble[3] i en l'actualitat es troba en restauració. Declarada Be d'Interés Cultural (BIC) per la Generalitat Valenciana.
  • Ermita de Gràcia . Edifici gòtic del sigle XV, primitiva capella del convent agustí.
  • Convent de Sant Guillem .[4] Antic convent fundat a finals del sigle XVI pels franciscans a la vora del riu Ebrón.
  • Ermita de Sant Marcs. En l'aldea de Los Santos.
  • Ermita de Sant Sebastià. En l'aldea de Mas de Jacinto.
  • Ermita de Sant Dídac. En l'aldea de Cuesta del Rato.
  • Ermita de Sant Joaquim i Santa Barbara. En l'aldea d'Arroyo Cerezo.

Arquitectura civil[editar]

Castell i defenses de Castielfabit

Festes i tradicions populars[editar]

  • Celebra les seues festes patronals del 7 a l'11 de setembre dedicades a la Mare de Deu de Gràcia.
  • El patró de Castielfabit és Sant Guillem (10 de febrer).
  • Semana Santa, les festes més tradicionals del municipi. Tenen lloc actes com: la portada de dos chops des de la ribera del riu fins a la plaça (Divendres Sant), la plantà en la plaça (Dissabte Sant), el ball popular del dissabte en la nit, el cant de l'Aurora en les cases dels Mayorales i Mayoralesas en la matinada del dumenge i les Cortesies del matí de pasqua en el tradicional Volteig humà de les campanes

Gastronomia[editar]

Castielfabit compartix en el restant de localitats del Racó d'Ademús diversos plats típics com les farinetes, l'olla i atres en els que el porc i els seus derivats són els seus protagonistes.

L'armela, aixina com la poma i atres fruites que es cultiven en la feraç vega del riu Ebrón són ingredients insubstituibles en la rebosteria local.

En els últims temps s'està potenciant atres productes locals com els bolets i la tomata. Estos productes en les seues respectives jornades culinàries que se celebren en el complex turístic de Els Centenars a lo llarc de l'any.

Personalitats destacades[editar]

Bibliografia[editar]

  • Eslava Blasco, Raúl: El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (II): algunes talles de Castielfabit i La Pobla de Sant Miquel, i les calcigades de José Esteve Bonet en la comarca, en la revista BABOL, núm. 57. PP. 5-14. ISSN 1578-6978 begin_of_the_skype_highlighting              1578-6978      end_of_the_skype_highlighting begin_of_the_skype_highlighting              1578-6978      end_of_the_skype_highlighting. Ademuz, 2009.
  • Eslava Blasco, Raúl: El patrimoni històric-artístic desaparegut en el Racó d'Ademús (I): tres peces d'orfebreria de l'iglésia parroquial de Castielfabit, en la revista BABOL, núm. 54. PP. 12-21. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2008.
  • Eslava Blasco, Raúl: Relíquies i religiositat popular en el Racó d'Ademús (I): el cos de sant Guillem de Castielfabit, en la revista BABOL, núm. 30. PP. 15-25. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2002.
  • SÁNCHEZ GARZÓN, A., Sobre la fundació de l'hospital de la vila de Castielfabit [1446, juliol 1], en: Aproximació a l'Història del convent de Sant Guillem..., Valéncia, 2001, Pp. 124-128. ISBN 84-931563-3-7

Notes[editar]

Enllaços externs[editar]


Municipis de El Racó d'Ademús
Ademús    Cases Altes    Cases Baixes    Castielfabit    La Pobla de Sant Miquel    Torrebaixa    Vallanca